És el període de quaranta dies en els quals ens preparem per a la Pasqua. Comença el Dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Pasqua.
La Quaresma no té dia concret al calendari, ja que es determina depenent del dia de celebració de la Pasqua, que és sempre el diumenge després de la primera lluna plena de primavera.
Els quaranta dies s’associen a diferents fets bíblics: 40 anys de dejuni que va passar Jesús al desert, 40 anys del poble d’Israel en el desert, 40 dies que Moisès va passar a la Muntanya del Sinaí i 40 dies del diluvi universal.
Segons la tradició cristina, durant aquests quaranta dies, s’havia de fer una preparació física i espiritual per l’arribada de la Setmana Santa.
La Vella Quaresma
Popularment, la Quaresma és representada com una vella de set cames amb una àmplia faldilla i porta un mocador al cap. També és costum representar-la agafant un bacallà, i amb l’altra mà aguantant una cistella amb verdures.
La tradició és penjar-la en alguna finestra i cada divendres se li ha de tallar una cama. Així veurem com van passant cada una de les setmanes fins que arribi la Setmana Santa. Cada vegada que s’arranqui una cama, els nens i nenes li canten:
“Vella Quaresma, Vella Quaresma
Ai! Que no pot caminar.
Té moltes cames i s’entrebanca;
entre tots l’hem d’ajudar.
És que n’hi hem de treure una,
Una, una, una, una …
És que n’hi hem de treure una,
perquè pugui caminar”
ORIGEN JUEU
La Quaresma es va originar a l’antiga Babilònia. Aquests quaranta dies d’abstinència de la Quaresma van ser presos directament dels adoradors de la deessa babilònica, Tamuz. Era usualment celebrada el juny.
Sembla que entre els pagans aquesta Quaresma era una festa anual en commemoració de la mort i la resurrecció de Tamuz.
Així que quaranta dies -un per cada any que va viure a la terra- van ser designats per a plorar per Tamuz. Pera que tornes a vida i surtis del centra de la terra, termines l’hivern i fos el principi de la primavera
ORIGEN CRISTIÀ
Per imposar el cristianisme com a nova religió ,es van prendre mesures per ajuntar les festes paganes i cristianes, i, per mitjà d’un ajust del calendari, va trobar que no era difícil, aconseguir que el paganisme i el cristianisme es donessin la mà,
L’església reemplaçar la Pasqua de la Bíblia amb el Diumenge de Resurrecció, movent la Festa pagana de Tamuz al principi de la primavera, “cristianitzar-la” i la Quaresma es va moure amb aquesta.
Recorda els 40 dies que Jesús va passar al desert preparant-se per a predicar.
Començava aleshores un procés en el qual els cristians havien de fer una mena de penitència, practicant el dejuni i l’abstinència.
CELEBRACIONS
En l’antiguitat només es celebrava l’eucaristia els diumenges, però es dejunava tots els dimecres i divendres de l’any excepte durant el temps Pasqual. Per això molt ha viat el dejuni que precedia de la Pasqua va acabar omplint la setmana sencera.
Durant els dies de dejuni l’església prohibia menjar qualsevol aliment que provingués d’algun animal de sang calenta, només quedaven exempts els menors d’edat i els malalts. Poca cosa més que sopes amb oli, verdura i aigua. Els diumenges els dejunis eren aixecats. La gent rica deia: “La Quaresma i la justícia són fetes per als pobres”, ja que creien que no estava feta per a ells.
Teatre amb titelles
Perquè aquestes setmanes no tinguessin sensació amargà a causa de l’abstinència, es feia teatre a partir de titelles, ninots o ombres xineses.
A Barcelona havia estat molt popular un teatre establert a un carreró, a la primera colzada del carrer del Paradís que dóna a la Plaça Sant Jaume.
Al peu de la porta dels vells teatres, hi havia una dona estranyament vestida, mig disfressada, amb una canya molt alta a la mà. Era la qui venia les entrades i donava els bitllets per a la rifa que tradicionalment algú feia entre les funcions de titelles. Generalment es rifava un tortell.
Actualment són dies de dejuni el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant. El dejuni consisteix a menjar una sola vegada al dia i menjars lleus al matí i al vespre. A més, tots els divendres són dies d’abstinència (no es pot menjar carn).
A Lloret de Mar (Girona) Cada segon diumenge de Quaresma, té lloc el tradicional Aplec dels Perdons, una caminada fins a l’ermita de Santa Cristina que arrenca a la plaça de la Vila i que culmina amb una ballada de sardanes i una arrossada popular.