Fent camí

La pell: la frontera entre jo i el món.

Donat que el ser humà és una unitat cognitiva-afectiva (emocional)-motriu, crec que s’han de treballar totes aquestes dimensions per poder fer dels infants, unes persones competents i capaces d’adaptar-se als constants canvis que els ofereix la vida.

Merleau-Ponty ja va definir l’individu humà com un “ser-en-el-món”. Basant-me en aquest i altres principis com els de Bernard Aucouturier (“Els nens creixen a través del seu cos i la relació del cos amb l’entorn”) i Wallon (“El nen/a es construeix a sí mateix a partir del moviment”) m’adono de la importància que té aquesta àrea en l’Educació Infantil.

Així doncs, convidant als infants a descobrir-se en un clima de confiança i seguretat, a explorar el seu cos i amb el seu cos, a parar i escoltar les sensacions que els ofereix
el món que els envolta, els estem facilitant la interacció i el diàleg amb els altres. I permetre que utilitzin aquesta experiència és com esdevindran sers comunicatius, creatius i capaços de resoldre i de plantejar problemes, així com de posar-se en el lloc de l’altre, que és el que en definitiva pretenem.

Si no es coneix la pròpia frontera no es poden tenir relacions amb els altres.

Iniciar un camí o un projecte no sempre és fàcil. Hi ha entrebancs, pedres, corbes perilloses, tolls d’aigua, branques enmig del trajecte… Però l’important és començar-lo i acabar-lo. A poc a poc, pas a pas, amb il·lusió, constància i perseverança. De vegades, ens anem deixant coses pel camí i sovint, cal tornar enrere, però hem de continuar per veure el final, un somni complert, una meta. Els infants, des de ben petits, també inicien el seu camí. Van omplint la motxilla a mida que avancen, cauen i s’aixequen, ens demanen ajut i, sense pressa però sense pausa, van fent el seu recorregut.

Començo aquest projecte, en forma de repte personal, i em sento com un infant: sé que cauré moltes vegades, que agafaré dreceres que no em portaran enlloc, que m’entretindré a collir floretes i fins i tot, que tindré por… però, al final ARRIBARÉ!

Benvinguts al meu bloc, un espai destinat a encabir tots aquells aspectes relacionats amb la Descoberta d’un mateix i dels altres: des de sessions de psicomotricitat, al muntatge de
l’aula, passant per la relaxació, els massatges i l’energia dels nostres alumnes, articles interessants escrits per experts, intercanvi d’idees…

El per què de la tria d’aquest tema? Doncs perquè el nostre cos és el mitjà que tenim per conèixer i gaudir del que ens envolta, relacionar-nos amb els altres d’una manera sana i,
com no, estimar i cuidar el nostre cos, la nostra ment, o sigui, la nostra persona.

Mireu si n’és d’important aquesta àrea, com per no dedicar-li un bloc!!!