No em vull disfressar!

A l’escola hi ha molts moments en els quals fem servir les disfresses i/o determinats elements i complements (barrets, maquillatge, etc.): dramatitzacions i teatre, psicomotricitat, joc simbòlic, Carnaval… Hi ha nens i nenes que veritablement ho passen malament doncs o són més sensibles que la resta, o són més tímids i reservats i sovint s’angoixen i se senten incòmodes. No per això, els hem d’evitar la situació sinó anar-la treballant fent petites passes, pactant i treient-li importància.
Els consells que ens dónen més la bibliografia són per tenir presents a l’escola en una situació que se’ns pot presentar en un moment donat.

Edu3.cat

Publicat dins de Emocions | Deixa un comentari

Jugar tot l’any amb els fills.

Per les dates en les quals ens trobem (vacances de Nadal, voltants de Reis) i pensant en totes les coses positives que el joc pot proporcionar als nostres infants, m’ha semblat un àudio molt interessant per penjar al bloc. En resum, parla de la importància que té destinar un temps per jugar en família, doncs afavoreix la comunicació i enforteix els vincles afectius. Per no parlar que a través del joc es millora la salut mental doncs fa que es mantingui una actitud lúdica i positiva; afavoreix la psicomotricitat i potencia habilitats; fomenta la creativitat, la imaginació i la curiositat per aprendre; es poden assumir rols amb els quals ens atrevim a fer coses que en la vida real no les fariem; es generen conflictes que s’han de resoldre i es treballa la cultura de l’esforç (aconseguir un èxit i tolerar la frustració); s’han de respectar unes normes i unes regles de joc, etc, etc, etc. Per no parlar que els adolescents que de petits han jugat molt i molt, tenen més recursos sans en el seu temps de lleure.
Durant tota la conversa es posen exemples que il·lustren la teoria i a més a més, al final hi ha una bibliografia bastant interessant.
Molt complet!

Edu3.cat

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Descobrint les emocions.

Publicat dins de Emocions | Deixa un comentari

Activitats de la PDI relacionades amb l’àrea I.

He estat “investigant” activitats a Alexandria per poder treballar amb la PDI. Però és clar, necessitava propostes relacionades amb la descoberta d’un mateix i dels altres! La primera que he trobat ha estat la de “Tinc cura del meu cos” (amb ella es treballen els hàbits d’higiene corporal que tenen a veure amb les mans, els cabells, les dents i la dutxa o bany) I com no, també es fa menció dels estris d’higiene personal. En una de les sessions de psico referent a l’esquema corporal, faig amb els alumnes de P3, una escenificació d’anar a la dutxa (es desvestim peça a peça, ens ensabonem totes les parts del cos, etc.) Però penso, que el títol de “tenir cura del meu cos” té un sentit més ampli. Un sentit relacionat amb la paraula BENESTAR físic i emocional: higiene postural (seure bé a la cadira, col·locar bé el coll i la resta del cos per no fer-se mal al fer una tombarella…), higiene mental  (estar tranquil  i  feliç;  com infant,  analitzar els propis sentiments i dona’ls-hi la resposta adequada; com adult, hem de recollir els seus sentiments i ajudar-lo a canalitzar-los) i l’autoprotecció (escalfar abans de fer exercici físic, saber caure bé, detectar els perills i saber evitar-los…)

http://alexandria.xtec.cat/mod/data/view.php?rid=757

La segona activitat que he triat ha estat el conte del Nap. Moltes vegades, les sessions de psicomotricitat les començo amb una motivació que pot ser un recurs com un conte. Aquest em podria anar bé per introduir el treball en equip (com per exemple, recollir el material després d’acabar la sessió de psico, muntar un circuit mirant el plànol que hi ha dibuixat a la pissarra o col·locar les peces d’escuma segons una fotografia donada) També serveix per iniciar els jocs cooperatius (arrencar cebes, estirar la corda, jocs amb el paracaigudes o el de la tortuga, en el que un grup de nens/es, a quatre grapes, han de portar una coltxoneta a sobre l’esquena sense que els caigui) Hi ha millor manera d’ensenyar que “la unió fa la força”?

http://alexandria.xtec.cat/mod/data/view.php?rid=486

La tercera activitat triada ha estat una anomenada: “L’Edat mitjana. L’època dels castells”. Aquesta l’he escollit perquè per Sant Jordi sempre els explico una història (una mica inventada) al voltant de  la llegenda. La meva es diu “Santa Jordina” i dóno el protagonisme a una nena que salva un noi indefens de les urpes d’un drac ferotge. Però, a més a més, quan faig la sessió una mica més lliure, poso a l’abast dels alumnes material divers com: peces d’escuma (per construir un castell), trossos de roba (per fer-se capes, vestits…), corones (les tinc fetes de cartró, plastificades i les tanquen amb velcro al voltant del cap), espases de foam (no fan mal i les poso al seu abast perquè posem unes normes de com fer-les servir i perquè tinc un article molt interessant que explica que no és dolent que juguin a lluites) i xurros de foam dels que es fan servir a la piscina (els fan servir com a cavalls) Els permeto crear, jugar, expressar-se, descobrir i acostar-se als altres… lliurement.

http://alexandria.xtec.cat/mod/data/view.php?rid=768

Espero que en treieu profit d’aquestes activitats!!!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Les parts de la cara amb la PDI.

A la meva aula sempre tinc una caixa amb recursos que m’ajuden a arribar als meus infants d’una manera diferent a l’habitual: una vareta, un titella, un nas de pallasso… Sovint em poso el nas de pallasso i faig bromes amb els nens/es, els faig riure (fent ganyotes, els despentino), jugo amb ells/es amagant-me i sortint de cop…

El personatge també em serveix com a fil conductor d’alguna proposta que vull fer amb ells. Un dia ens va deixar una bossa de regal en la que hi havia un globus taronja, unes peces de cartolina (ulls, boca, nas…), una barra de maquillatge vermella, el seu nas i una carta. En ella deia que s’havia anat d’excursió al circ però que ens havia deixat unes pistes per l’escola (uns globus inflats) que ens portarien a una pissarra màgica.

Quan vam arribar hi havia el conte del “Gegant de guix” el qual vam escoltar amb molta atenció. Un cop finalitzat vam fer les activitats: posar les parts de la cara, esborrar-les i posar atenció per veure quina faltava. Després vam treballar amb el “nostre dit màgic”: els vaig dibuixar un cercle a la pantalla i els infants van poder dibuixar les parts de la cara amb els seu dit.

Al tornar a l’aula vam muntar entre tots la cara del gegant de guix amb el globus taronja i les peces de les parts de la cara i ens vam pintar el nas de vermell per saludar, d’una manera més divertida, als pares quan ens van venir a buscar.

http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/gegant/index.htm

 

Publicat dins de Esquema corporal | Deixa un comentari

La Fada Xis-Xas.

L’expressió corporal és desenvolupar la capacitat d’entendre el propi cos i d’interpretar amb ell, per poder relacionar-se amb els altres, és a dir, és un llenguatge del cos. Manifestar amb el gest i el moviment una idea, un sentiment, una sensació, etc.

Les condicions indispensables per poder fer una bona expressió corporal són: desenvolupar en els nostres alumnes, la capacitat d’observació, ja que si som capaços d’observar els altres, els podrem entendre en la seva expressió i hi haurà comunicació. També s’ha de treballar una bona imatge corporal (representació mental del propi cos) i un bon esquema corporal en relació a l’espai que ocupa (cal un bon domini de l’espai i del temps per expressar-se millor)

Com la podem avaluar a grans trets? Veurem si l’infant:

  • És capaç de representar un sentiment.
  • Utilitza les diferents parts del cos per expressar-se.
  • És capaç de seguir el ritme d’una música de forma lliure.
  • Participa activament en les activitats proposades.

Un exercici senzill per poder iniciar als infants en l’expressió corporal és el de la “Fada Xis-Xas”. Aquest personatge pot presentar-se en forma de titella de pal o simplement amb una vareta màgica. Quan apareix porta màgia als nens/es dient: “Xis-xas en X et convertiràs!”. Els infants es poden convertir en un animal (cavall trotant, serp), en un personatge (robot, pallasso), en una forma de la natura (arbre mogut pel vent, pedra), etc.


 

Publicat dins de Expressió | Deixa un comentari

La castanya que va esclatar de riure.

Fa molts anys va arribar a les meves mans un conte, el qual, era doblement satisfactori, doncs, per una part donava l’explicació de perquè les castanyes tenen dos tons de marró i per l’altra, perquè parla de l’amistat (el fet de riure de l’altre, més concretament)

Jo l’explico sempre als nens/es de 5 anys perquè em sembla que es troben més preparats madurativament per rebre la “moraleja” del conte. Normalment els dibuixo a la pissarra l’escenari on passa el conte i faig uns titelles (amb cartró i pals de polo) o directament els dibuixo per anar canviant les expressions de la cara dels personatges.

He trobat el conte en una web i també ofereixen en conte dibuixat en seqüències.

Espero que us agradi i li treieu profit!

http://www.cucurrucu.com/cuento-ilustrado-la-castaa-que-revent-de-risa/index.html

 

 

Publicat dins de Emocions | Deixa un comentari

Lota nasal i respira tranquil!

La lota és com una mena de tetera amb la qual podem fer un rentat nasal amb només, aigua tèbia i sal. Oi que les dents ens les rentem cada dia? Doncs imagineu, amb la contaminació, el pol·len, la pols de la terra del pati de l’escola, etc, com deu estar el nostre nas i el dels nostres infants!

És bona per prevenir diverses malalties respiratòries com asma, sinusitis, al·lèrgies, rinitis… a més a més, d’alleugerir la congestió nasal, l’excés de mucositat, l’afonia, els roncs nasals, etc. Amb un ús continuat millora la capacitat olfactiva, l’auditiva (la mucositat no se’n va cap a l’oïda) i fins i tot la gustativa.

Els infants la poden fer servir des dels tres anys (la seva té una altra forma com podreu apreciar) Ho voleu veure?

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Comencem amb ritme!

Totes les sessions de psicomotricitat s’haurien de començar preparant el cos, o bé amb uns estiraments o simplement amb un escalfament escoltant una música que dóni peu a moure tot el cos.

A partir d’aquí podem treballar fins i tot l’atenció, l’escolta, la coordinació i l’equilibri dels nostres alumnes. Com? Abans de començar els donarem una consigna clara: “quan pari la música us estireu a terra, quan pari la música us poseu per parelles, etc.” I aneu parant la música, segons us convingui, tantes vegades com creieu necessari.

Ara a escalfar!

Katrina and the Waves – Walking on Sunshine

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Descobrint el món.

Publicat dins de General | Deixa un comentari