Iniciar un camí o un projecte no sempre és fàcil. Hi ha entrebancs, pedres, corbes perilloses, tolls d’aigua, branques enmig del trajecte… Però l’important és començar-lo i acabar-lo. A poc a poc, pas a pas, amb il·lusió, constància i perseverança. De vegades, ens anem deixant coses pel camí i sovint, cal tornar enrere, però hem de continuar per veure el final, un somni complert, una meta. Els infants, des de ben petits, també inicien el seu camí. Van omplint la motxilla a mida que avancen, cauen i s’aixequen, ens demanen ajut i, sense pressa però sense pausa, van fent el seu recorregut.
Començo aquest projecte, en forma de repte personal, i em sento com un infant: sé que cauré moltes vegades, que agafaré dreceres que no em portaran enlloc, que m’entretindré a collir floretes i fins i tot, que tindré por… però, al final ARRIBARÉ!
