Som africans!

De música de fons es pot escoltar un CD de música africana.
01-African Drums _ African Percussion
Es parlarà sobre les tribus africanes, veient fotografies i mapes, per situar-los una mica: on viuen i de què viuen (cacen, agafen fruits). Es poden pìntar la cara entre ells mirant fotografies de diferents models de pintura facial i se’ls oferirà als alumnes fer-se un collaret africà amb pasta de sopa de colors, ràfia i plomes. Jugarem a transportar alguna cosa al cap sense que caigui (sac de sorra, un recipient…)

S’explicaran una sèrie de jocs que es juguen a l’Àfrica i tot seguit es farà una dansa d’origen africà.

 

JOCS:

-Nom del joc: “kasha Mu Bukondi” (Congo)
-Material: Sense material.
-Com es juga: els jugadors, de peu, formen una rotllana donant-se la ma. Un d’ells es
Col·loca al mig del cercle intentant amb totes les seves forces surtir de l’interior de la rotllana.

-Nom del joc: “Gato come o rato” (Angola)
-Material: Sense material.
-Com es juga: els participants, agafats de la ma, formen una rotllana. Un dels jugadors (ratolí) se sitúa en l’interior de la rotllana i un altre company (gat) es col·loca a l’exterior. Aquest ha d’intentar entrar a la rotllana per atrapar el ratolí, mentre els companys del cercle han de protegir-lo intentant evitar que entri el gat, mentre criden :”Gato come o rato!”
Es pot delimitar el temps de persecució per saber si ha guanyat el ratolí (amb el rellotge de sorra, per exemple)

-Nom del joc: “Seïva” (Senegal)
-Material: Sense material.
-Com es juga: Es juga amb un nombre de jugadors que pot oscil·lar entre quatre i vuit. Un dels jugadors és un camell i es col·loca al terra de quatre grapes. Un altre és el seu guia (“cameller”) i l’ha de tocar tota l’estona.
Quan el cameller diu: “Seïva!” tots els altres jugadors han de contestar amb la mateixa paraula i han de córrer cap al camell per intentar tocar-lo. El cameller ha de protegir-lo intentant que no el toquin, i tocant als jugadors abans que ells toquin el camell.
El primer cop que algú toca una vegada el camell, aquest diu en veu alta “un!”, la segona vegada que el toquen diu “dos!” i si algú el toca una tercera vegada diu “3!”.
En aquell moment, el cameller comença a córrer per escapar-se, perquè tots els jugadors surten corrents darrere seu per perseguir-lo perquè no ha protegit bé el camell. El cameller es salva si arriba a una casa que s’ha pactat prèviament.
Cada cop que algú es tocat pel cameller, en acabar el joc passa a fer de camell i aquest passa a fer de cameller.

-Nom del joc: “Da Ga” (Ghana)
-Material: Sense material.
-Com es juga: La cadena: un pilla i quan agafa a una altra persona, totes dues s’agafen de la mà fins que la cadena agafa a l’últim que quedava lliure.

-Nom del joc: “Terra i mar” (África)
-Material: un pal o pica o un guix per fer una línia al terra
-Com es juga: els jugadors es col·locaran en fila i paral·lelament a ells es traçarà una línia al terra (en un costat situarem el mar i a l’altre la terra). La mestra anirà dient “mar” o “terra” i els jugadors aniran saltant segons convingui.El jugador que s’equivoqui més de tres vegades queda eliminat.

-Nom del joc: “La peste alta” (África)
-Material: sense material
-Com es juga: consisteix en no ser agafats pel jugador que para. Els jugadors si veuen que es troben en perill de ser agafats o si volen lliurar-se hauran de pujar-se a un lloc /obstacle alt i quedar així lliurats fins que baixin d’ell. El jugador que és tocat pel que para serà el pròxim en perseguir els altres.

DANSA:
03-Can_ons del M_n3
La dansa té tres parts:
1. “Banuwa”:
Els nens es col·loquen en rotllana. La mà dreta la posen a la panxa del nen/a del costat dret i la mà esquerra a sobre el cap del nen/a del costat esquerre. Es belluguen, seguint el ritme de la música, en el sentit de les agulles del rellotge, bellugant el cul.

2. “Eram sam sam”:
“Eram sam sam (BIS)”: ens picarem a les cuixes amb les mans
“Culi, culi, culi, culi culi”: donarem voltes als braços a davant nostre (un braç al voltant de l’altra)
“Eram sam sam”: ens picarem a les cuixes amb les mans
Es torna a repetir aquest tros una altra vegada.
“Arabi, arabi”: estirem els braços i el nostre cos de cintura cap amunt cap endavant
“Culi, culi, culi, culi culi”: donarem voltes als braços a davant nostre (un braç al voltant de l’altra)
“Eram sam sam”: ens picarem a les cuixes amb les mans

3. “O Benuno”
“O Benuno”: aquest tros no té música. Els alumnes estan parats en rotllana. És una pregunta-resposta (els nens contesten el que diu la cançó)
“Uel·lé”: anem cap endavant i cap enrere
“A kibim bim ba”: els nens estan parats i contesten el que senten
“Tin, tin”: 2 cops a les cuixes
“Malelé”: 3 picades de mans
”Malumbá makasí”: 4 picades de dits enlaire
“Uel·lé”: anem dos vegades cap endavant i dos cap enrere
Es torna a repetir.

 

Publicat dins de Expressió | Deixa un comentari

Som pirates!

De música de fons es pot escoltar el CD de “La Nora i en Martí” (tot cançons de pirates). La cançó “La nau pirata” del CD “Saltamartí” es pot treballar amb ells. Es pot fer un joc, una mena de diàleg entre el capità (mestre/a) i els mariners (alumnes):
03-AudioTrack 03
La mestra/capitana d’un galeó pirata els donarà un pegat per posar-se a l’ull i els explicarà que s’ha trobat un pergamí: l’obrirà i llegirà que si volen ser uns bons pirates i trobar un tresor amagat han de passar totes les proves que els posaran. Per cada prova que passin tindran una petita recompensa: una peça d’un puzzle. Quan en tinguin totes les peces podran muntar el mapa que els dirà on s’amaga el tresor.

Dansa pirata:

04-AudioTrack 04

Publicat dins de Expressió | Deixa un comentari

Som indis!

http://www.glogster.com/mgonz267/els-indis/g-6lo2sdm2fk8mk9221hn6qa0

Durant la sessió es pot escoltar com a música de fons, el CD dels indis “Sacred Spirits”. Es pot triar una peça adequada per fer la relaxació. Parlem de la seva forma de vestir i els ajudarem a pintar-se la cara. Parlarem també d’on viuen (tipi)  i procurarem tenir una tenda muntada a la classe (una gran roba penjada del sostre) i ens ficarem a dormir en ella. Quan sigui de dia, ens rentarem la cara al riu. Més tard, sentim el soroll del galop de cavalls (dues closques de coco). Farem veure que mirem lluny, a les muntanyes i posarem l’orella al terra per saber d’on venen. Pujarem als cavalls salvatges que venen de la muntanya (els saltarins i/o les piques) i donarem unes voltes per la plana.  Recol·lectar fruites i les rentarem al riu. Anirem a caçar  animals amb els arcs i les fletxes (els cèrcols). Veiem una cova i surtim corrents perquè alguna bèstia (ós) ens persegueix. Anirem a pescar al riu (jocs de pesca o es faveure amb les piques) i el creuarem per les pedres (petxines o totxos). Viatjarem en canoes (part de dalt del plinton o una peça d’escuma i les piques per remar). Tornarem a la tenda i ens menjarem els peixos que hem pescat (es poden portar uns de pa)  i cantarem  la cançó del “John Brown” o ballarem la dansa índia “Ani kuni”.
27-Desconocido _ ANI KUNI

Si la sessió estigués relacionada amb un projecte també es podria treballar el conte digital:

http://hipolit2.xtec.cat/llibres/mgonz267_2816/llibre

 

Publicat dins de Expressió | Deixa un comentari

El Carnaval i la psicomotricitat.

A quin nen/a no li agrada disfressar-se? I convertir-se en una altra persona per una estona? I aprendre coses d’altres cultures, regions, etc. diferents a la nostra?

Hi ha una època de l’any en la qual tot això i més es pot fer… sense aixecar sospites… Encara que aquestes sessions que ara proposaré es poden fer lligades a un projecte o a un interès general de l’aula i no necessàriament per Carnaval. Però com que per Carnaval, tot s’hi val…!

La proposta és fer una sessió d’Indis a P3, una de Pirates a P4 i una d’Africans a P5.

La capacitat principal a treballar és la d’aprendre a conviure i habitar el món. Els objectius podrien ser, entre molts d’altres: abordar amb iniciativa les experiències de joc, participar activament en les activitats proposades, esforçar-se per compartir experiències amb els altres, afavorir la comunicació no verbal, descobrir noves possibilitats de comunicació amb el cos, treballar de manera sensorial i vivencial, interioritzar accions que estimulin la imitació i la imaginació, desenvolupar l’oïda i el sentit rítmic i, com no, gaudir de la música.

En els articles següents hi trobareu quatre pinzellades d’aquestes sessions, en les quals jo rebia als nens i nenes disfressada del personatge   que els convidava, per un dia, a convertir-se en indis, pirates o africans.

 

Publicat dins de Expressió | Deixa un comentari

Jocs populars.

En aquest bloc ja ha sortit més d’una vegada la importància que té el joc en el desenvolupament dels nostres infants. S’han de fer servir tot tipus de jocs (col·lectius, tradicionals, d’altres països…) per fomentar els valors de grup i perquè cadascú trobi el seu paper dins el grup i per tant, créixer equilibradament. També és molt important pels nostres alumnes, el que el mestre/a jugui amb ells/es, s’ho passi bé amb ells i comparteixi moments lúdics: el lligam que s’estableix és molt maco i s’enforteix.

Us proposo uns quants jocs pels tres cursos d’educació infantil, a través d’un llibre digital. És clar, que les edats són relatives i es pot fer de més i de menys. L’ideal és poder-los fer amb mig grup doncs així es poden repassar les normes del joc amb tranquil·litat i es pot donar el valor i la importància que té aquest tipus de recurs per l’aprenentatge.

http://hipolit2.xtec.cat/llibres/mgonz267_2596/llibre

Les capacitats a treballar poden ser: assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ells mateixos i dels altres; progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges; conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes i comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Els objectius poden ser infinits:

  1. Facilitar i estimular el desenvolupament de la sociabilitat.
  2. Iniciar els infants a l’acceptació d’unes regles comunes.
  3. Afavorir la comunicació i l’adquisició del llenguatge.
  4. Permetre la descoberta i el domini de l’espai.
  5. Desenvolupar habilitats motrius.
  6. Contribuir a la transmissió cultural dels jocs.
  7. Oferir als nens/es altres possibilitats de joc en els espais de lleure (pati).

La metodologia, els estils d’ensenyament emprats, seran tant el descobriment guiat, com l’assignació de tasques.

Pel que fa al tractament de la diversitat, el tipus d’ajuda oferta dependrà del tipus de dificultat:

  1. característiques físiques: per exemple, podem tenir a l’aula una caixeta a l’aula on els nens/es podran deixar les seves ulleres quan considerin que l’activitat comporta molt de moviment i sigui aconsellable la retirada de les mateixes; s’intentarà fer ressò de les postures més adequades per fer determinats exercicis per tal de no fer-nos mal; els donarem la mà, els“acompanyarem” en aquells exercicis motrius on necessitin un suport especial per part de l’adult.
  2. característiques emocionals: al treballar els propis sentiments i les emocions, el posar-se en el lloc de l’altre, etc. es provocarà que es verbalitzin per tal que vagin interioritzant i acceptant les seves limitacions, les seves capacitats, els seus progressos… i, si cal, es proporcionarà la protecció i la seguretat de l’adult per tal que no es paralitzi l’acció d’aquests nens/es per sentiments, per exemple, de por davant algun personatge o situació.
  3. característiques conductuals: davant determinades conductes mostrades per alguns nens/es optarem per recordar les normes, apartar-lo del grup per fer-lo pensar i adonar-se del que ha fet i com pot solucionar-ho o evitar que torni a passar; si cal, s’aturarà l’activitat, es farà una rotllana i s’iniciarà una conversa per reflexionar del que ha passat, encara que normalment això es farà al final de la sessió.
  4. característiques intel·lectuals: davant d’aquestes dificultats la intervenció de l’adult i l’ajuda dels iguals és molt important. Els infants amb algun tipus de retard d’aprenentatge o de dèficit d’atenció solen imitar els altres, “copiar” els companys perquè d’aquesta manera s’ensurten fent les activitats. Per això estarem atents a aquests alumnes a l’hora d’explicar les activitats i a l’hora de donar les diferents consignes. Els posarem a prop nostre, els repetirem les explicacions quan calgui i a l’hora de fer treball per parelles o en petit grup intentarem posar-los amb companys que els puguin ajudar.

L’avaluació se centrarà en l’observació directa de les relacions que s’estableixen entre els diferents alumnes, de la comprensió de les consignes dels jocs i de l’acceptació de les regles.

Publicat dins de Jocs | Deixa un comentari

Provocar les emocions.

A través de l’art i de la música podem treballar les emocions: què sents?, què veus en aquest quadre?, què et diu?, què et provoca?, com et sents escoltant aquesta música?, et dóna tranquilitat?, quin color t’agrada més?, etc.

Amb aquesta música jo faig escalfament amb els infants, perquè la trobo molt adient: convida al moviment doncs els peus es mouen sols. I acompanyada d’obres d’art, se li pot treure força suc.

Publicat dins de Emocions | Deixa un comentari

Ballar per escalfar.

L’escalfament és un moment important de la sessió de psicomotricitat que ajuda a prevenir lesions, ajuda a que els músculs es preparin per treballar, s’estirin. Fem-ho d’una manera divertida: comença a ploure i no portem paraigües! Correm d’un cantó a un altre perquè busquem aixopluc per no mullar-nos. De cop i volta, ens posem per parelles i ens preparem per fer girs, anar cap a un costat, cap a l’altre… ballant sota la pluja!

Publicat dins de Coordinació general | Deixa un comentari

Massatge a la platja.

La relaxació i el massatge solen ser dues de les qüestions més oblidades a l’escola. Sí en fem, però no s’han de posar en pràctica només després d’una estona d’activitat, sinó, tenir-ho com un recurs, que els nens/es ho puguin fer servir quan realment ho necessiten i no només quan nosaltres els ho indiquem.

Us deixo una idea de relaxació/massatge que faig sovint a l’escola (encara que no els poso el video, només un CD de música on s’escolten les ones del mar)

Publicat dins de Respiració i relaxació. | Deixa un comentari

Conte: La tortuga Pandereta (2).

El conte publicat abans no era la versió original, ja que aquest té uns altres personatges i uns altres instruments.

Jo el coneixia amb el títol “Una tortuga amb problemes”. Fa anys que el vaig trobar per això el tinc pintat a mà i plastificat amb airon-fix, però encara funciona! A mida que surten les peces (personatges i instruments) es van enganxant amb velcro. Aquest conte serveix per escenificar-lo, per treballar l’assertivitat, el respecte a l’altre i com no, també es pot fer servir a música. És la contraposició als contes que treballen la cooperació, com per exemple, “El cargol i l’herbeta de poniol” on s’ajuden els uns als altres i entre tots s’aconsegueix una fita.

Publicat dins de Emocions | Deixa un comentari

Conte: La tortuga Pandereta.

Hi havia una vegada…

Conte Tortuga Pandereta

I conte contat, conte acabat.

És molt important poder treballar el tema de l’assertivitat: aquests nens/es que no saben dir “no”, que tenen una vergonya extrema, que ho passen malament quan han de parlar davant del grup classe i no les hi surt ni la veu… Els hem de poder donar la oportunitat de ser ells mateixos sense patir. Hem de treballar la seva autoestima, la confiança en ells mateixos i després en els altres, per tal de fer-los forts davant els petits conflictes que els sorgeixen cada dia.

Publicat dins de Emocions | Deixa un comentari