L’espècie des del punt de vista biològic, és un grup d’organismes que es poden reproduir entre si i donar descendència fèrtil. Hi ha diversos mecanismes que impedeixen la producció de descendència fèrtil per part d’organismes de diferents espècies.
S’anomena especiació el procés d’aparició d’una nova espècie per l’adquisició d’algun tipus d’aïllament reproductor entre organismes d’una espècie inicial.
L’especiació té lloc de dues maneres principals:
*especiació geogràfica o al.lopàtrica: les noves espècies apareixen mentre hi ha un aïllament geogràfic entre les poblacions originàries.
*especiació simpàtrica: apareixen les espècies sense cap barrera geogràfica entre els organismes de la població inicial.
El procés d´especiació geogràfica, que és el més comú, té lloc en diverses fases:
-l´intercanvi genètic entre dues poblacions s’ interromp a causa d’ una barrera geogràfica.
-les dues poblacions separades divergeixen genèticament per mecanismes com: la selecció natural, deriva genètica, mutacions…
-la divergència genètica comporta l’ aparició de mecanismes d’ aïllament reproductiu.
-les dues poblacions es tornen a posar en contacte i estroben aïllades reproductivament: ja són dues espècies diferents.

El procès d’ especiació simpàtrica té lloc de forma similar, però la interrupció de l’ intercanvi genètic entre les poblacions inicials es produeix sense aïllament geogràfic:
-aparició de mutacions cromosòmiques per errades en la divisió cel.lular.
-canvis genètics (mutacions) que permeten a una subpoblació explotar recursos alimentaris diferents.
-canvis genètics que generen polimorfisme a la població inicial, el qual dóna lloc a processos de selecció sexual entre subpoblacions.
Els mecanismes d’aïllament reproductor es divideixen en dos grups:
-prezigòtics: impedeixen la formació de zigots.
-postzigòtics: impedeixen que els híbrids siguin viables o fèrtils.
El ritme de l’ especiació, a partir de dades del registre fòssil, es proposa a partir de dos models diferents:
*Gradualisme: les espècies originades a partir d’ un ancestre comú, a mesura que passa el temps, divergeixen morfològicament de manera progressiva.
*Equilibri puntual: els canvis morfològics es produeixen principalment en el moment en què les noves espècies apareixen. Posteriorment es mantenen en una situació d’ equilibri sense gairebé canvis durant llargs períofdes de temps.