La generació espontània

La generació espontània antigament era una creença popular profundament arrelada. L’observació superficial indicava que sorgirien cucs del fang, mosques de la carn podrida, cucs pudents dels llocs humits, etc. Així, la idea que la vida s’estava originant contínuament en la Terra a partir d’aquestes restes de matèria orgànica es va establir com a dogma en la ciència. Avui dia la comunitat científica considera aquesta idea una pseudociència. La autogénesis se sustentava en processos com la putrefacción. És així que d’un tros de carn podien generar-se larves de mosca. Precisament, aquesta premissa era resultat d’una observació superficial, ja que – segons els defensors d’aquest corrent – no era possible que, sense que cap organisme visible s’acostés al tros de carn apareguessin les larves, tret que sobre aquesta actués un principi vital generador de vida.

L’experiment de Redi

Francesco Redi, un metge italià, va realitzar un experiment en 1668 en el qual va col·locar quatre gots i allí va posar respectivament un tros de serp, peix, anguilas i un tros de carn de bou.

Va preparar després altres quatre gots amb els mateixos materials i els va deixar oberts, mentre que els primers romanien tancats hermèticament. Al poc temps algunes mosques van ser atretes pels aliments deixats en els gots oberts i van entrar a menjar i a posar ous; transcorregut un lapse de temps, en aquesta sèrie de gots, van començar a aparèixer algunes larves. Això no es va verificar, en canvi, en els altres gots ben tancats, ni tan sols despues de diversos mesos. Per tal motiu, Redi va arribar a la conclusió que les larves (cucs) s’originaven de les mosques i no per generació espontània de la carn en descomposició.

Alguns van objectar a Redi dient que en els gots tancats havia faltat circulació de l’aire (el principi actiu o vital) i això havia impedit la generació espontània.

Redi va realitzar un segon experiment: aquesta vegada els gots de l’experiment no van ser tancats hermèticament, sinó només recoberts amb gasa. L’aire (el principi actiu), per tant, podia circular. El resultat va ser igual a l’anterior, donat que la gasa, evidentment, impedia l’accés d’insectes als gots i la consegüent deposició dels ous, i en conseqüència no es donava el naixement de les larves.

Amb aquestes simples experiències, Redi va demostrar que les larves de la carn putrefacta es desenvolupaven d’ous de mosques i no per una transformació de la carn, com afirmaven els partidaris de la abiogénesis. Els resultats de Redi van enfortir la biogénesis, teoria que admet l’origen d’un ésser viu només a partir d’altre ésser viu.

L’experiment de Pasteur

En la segona meitat del segle XIX, Luis Pasteur va realitzar una sèrie d’experiments que van provar definitivament que també els microbis s’originaven a partir d’altres microorganismes.

Pasteur va estudiar de forma independent el mateix fenòmen que Redi. Va utilitzar dos matrassos de coll de cigne. Aquests matrassos tenen els colls molt allargats que es van fent cada vegada més fins, acabant en una obertura petita, i tenen forma de s. En cadascun d’ells va ficar quantitats iguals de brou de carn (o brou nutritiu) i els va fer bullir per a poder eliminar els possibles microorganismes presents en el brou.

La forma de S era perquè l’aire pogués entrar i no obstant això que els microorganismes es quedessin en la part més baixa del tub.

Passat un temps va observar que cap dels brous presentava senyal alguna de la presència d’algun microorganisme i va tallar el tub d’un dels matrassos. El matràs obert va trigar poc en descompondre’s, mentre que el tancat va romandre en el seu estat inicial. Pasteur va demostrar així que els microorganismes tampoc provenien de la generació espontània.

A manera de curiositat, es conserven en l’Institut Pasteur de Paris alguns dels flascons que va utilitzar en el seu experiment, que encara romanen inalterats més de 100 anys després.

Així, gràcies a Pasteur, la idea de la generació espontània va ser bandejada del pensament científic i a partir de llavors es va acceptar de forma general el principi que deia que tot ésser viu procedeix d’altre ésser viu.

No obstant això, la creença en la generació espontània va seguir sent sostinguda per diversos naturalistes, entre els quals destaquen Richard Owen o Lamarck.