En el camp del cervell, algunes recerques no eren menys insultants per a la dona que la resta de camps no cientifics que trobem al nostre treball.

Paul Broca l’any 1861 va mesurar el pes mitjà dels cervells de cada sexe. Assenyalà que pels homes era de 1.325 grams, mentre que el de la dona era de 1.144 grams. El que reforçava la idea sobre la superioritat intel·lectual dels homes. Però avui dia sabem que és lògic que un cos menor tingui un cervell menor i, que aquest darrer no implica menys capacitat. Encara que és curiós que el nombre de neurones és més elevat en el sexe femení, el que potser donaria una mesura més clara de potencialitat que no pas la mesura del cervell.

Hi ha una sèrie d’exercicis que les dones realitzen millor que no els homes i a l’inrevés. Per exemple, la dona té més capacitat d’expressió verbal i allò relacionat amb el llenguatge o són més capaces de copsar la tristesa. Però els homes superen les dones en l’orientació espacial i tenen més precisió.

Aquestes diferències són degudes a que el sexe femení té més desenvolupat l’hemisferi esquerre del cervell, s’observa que tenen menys lateralitat. És a dir, el cervell de les dones seria menys asimètric i tindria més connexions entre tots dos costats que el dels homes.

Ara bé, sabent això es planteja una qüestió: la diferència de capacitats és biològica o és social? La causa de les diferències és que la natura hagi fet cervells diferents o que la societat hagi fet un repartirment de papers socials que provoquin aquestes diferències?

Sembla, doncs, que les diferències tenen una base biològica, per bé que potser la pressió social hagi accentuat aquestes capacitat diferents. Ara, lluny de la societat de caçadors-recol·lectors, és recomanable que prestem més atenció als factors culturals i socials que no pas als biològics.