Aquests dos conceptes estan molt lligats l’un amb l’altre. És a dir que, sense l’existència del masclisme i la misogínia la dona no hagués sentit la necessitat de reivindicar els seus drets i la igualtat davant els homes que es mereixen. Per tant, no hagués sorgit el moviment feminista que ha aconseguit tantes millores en la situació de la dona. Però tot i així, encara queda molt per avançar i arribar a un punt en que aquests conceptes romanguin en l’oblit de la sociat perquè ja estiguin extints.

 

Masclisme

Tradicionalment el masclisme ha estat associat a la diferenciació de feines entre homes i dones, i la subordinació de la dona a les societats on l’home té més poder i major estatus que aquesta en l’àmbit col·lectiu, que està limitat al gènere masculí. En la societat moderna, en canvi, les actituds masclistes pretenen justificar el benestar dels homes.

De fet, el masclisme és considerat com una forma de coacció física o psicològica; qualsevol ús de violència de gènere amb la fi de mantenir un control emocional o jeràrquic vers la dona. Essent aquesta forma d’expressió protectora d’una discriminació, car es veuen subestimades les capacitats de les dones al·legant una major feblesa.

El masclisme, així mateix, castiga qualsevol comportament que es consideri suposadament femení en els homes, és a dir, que constitueix la base de la homofòbia també. Tanmateix, el masclisme no només pot estar present en el comportament i pensament dels propis homes, sinó que fins i tot es troba present entre les dones.

 

Feminisme

A partir del segle XIX, com a conseqüència de la Revolució Industrial i l’accés de la dona en àmbits públics on abans estaven destinats només els homes, amb l’allunyament de la dona del model de feminitat ideal representada per la donna angelicata, començaren les primeres reivindicacions feministes i la dona es tornà una nova amenaça pels mascles, que van veure així, perillar la seva posició de privilegi social. Pel que la misogínia va elevar-se a les manifestacions artístiques.

La teoria feminista de la diferència defensa que homes i dones no són iguals en tot el que creuen, en el que desitgen, en el que fan o en com o fan. També defensa que les dones no són iguals i idèntiques les unes i les altres, cadascuna és diferent i té un valor propi, interessos i sabers propis que es validen pel mateix col·lectiu de dones, fonament d’una ètica feminista del plaer. “Tots som iguals, encara que alguns més que unes altres” Orwell, Animal Farm.

En cada època la dona ha de buscar formes de relació entre els gèneres que les ajudin a subsistir de manera més serena i pacífica, amb elles mateixes i la resta. I aquesta és la Utopia que persegueix el feminisme. L’amor mutu com a fonament de la ètica del plaer.