Una altra de les maneres en què es veu reflexada la pervivència de la misogínia d’anys anteriors és en l’argot col·loquial, és a dir, el que utilitzem habitualment. En aquest argot trobem diverses expressions, habitualment referides a les parts genitals del sexe masculí i les del sexe femení, que acostumen a designar situacions favorables i poc agradables respectivament. En el cas més representatiu trobem dues expressions en llengua castellana que exemplifiquen de manera molt precisa la misogínia que encara perdura subtilment sense que nosaltres ens adonem.
Les dites són: <<Qué cojonudo>> i <<Qué coñazo>>. Per una banda, la primera expressió al·ludiria a la part genital masculina, i representaria una situació extremament agradable, on tot és favorable i positiu. Per una altra, la segona, que fa referència a la part genital femenina, s’utilitza per dir que una cosa és avorrida i pesada de fer.
Així doncs, de la mateixa manera que alguna cosa <<cojonuda>> és bona, un home ho és també en oposició a la dona.
Ademés d’aquestes expressions de freqüent ús col·loquial trobem també d’altres relacionades amb les dones i la mitologia. Les enirem enumerant a continuació:
- – “obrir-se la capsa de Pandora”
Aquesta expressió fa clara alusió
al mite de Pandora. Utilitzem aquesta expressió tan recurrent en pel·lícules o novel·les per referir-nos a quelcom que hom ha fet i que sap que portarà nous mals o tràgiques desgràcies. S’assocïen mite i expressió pel fet de què Pandora va obrir la capsa que contenia dins tots els mals, de la mateixa manera que si algú fa alguna cosa malament tindrà greus repercusions.
Aquesta dita en castellà fa referència a la guerra de Troya (de la qual en podreu conèixer una mica més clicant
aquest enllaç). L’inici d’aquest conflicte bèl·lic habitualment s’atribueix a la gràcia i bellesa d’Hèlena,esposa de Menelau, rei d’Esparta, ja que per culpa del seus atributs va ser raptada per Paris, fill del rei Troià Príam, creant, d’aquesta manera, una guerra.
En el cas de que féssim ús d’aquesta expressió, ens estaríem referint a l’aconteixement d’un fet que provoca un gran rebombori o desfaborable situació posterior, amb un afegit connotatiu de llargada i pesadesa. De la mateixa manera que la guerra de Troia ho va ser.
Les sirenes eren, en un principi, éssers mig au, mig dona. Aquestes emetien un cant que atreia els mariners cap a la costa i aprofitaven per devorar-los.
Quan utilitzem aquesta expressió ens referim a quelcom que ens atrau sense poder resistir-nos i que ens condueix cap al mal.
Aquesta expressió fa referència al mite de la poma de la discòrdia. La deessa Eris (Discòrdia) va al banquet de bodes de Tetis i Peleu (pares d’Aquiles), a la qual no va ser invitada, i porta una una poma en la que figura una inscripció: “per a la més bonica”. Afrodita, Hera i Atena es disputen per tal de que la poma sigui entregada a alguna d’elles. En aquest moment sorgeix la discòrdia entre les tres, donant nom a aquesta expressió.
Aquesta expressió s’aplica a algun afer o situació que crea discòrdia.
- – “possar-se feta una fúria”
Les fúries son, segons la mitologia clàssica, demonis del món infernal. Es van assimilar de les Erinies gregues. Aquestes són deesses de la venjança. Trobareu una millor explicació en l’apartat de la classificació de les dones.
En usar aquesta frase fem referència a quelcom que monta en còlera.
Ser una harpia és ser una persona despiadada i sense sentiments, fent referència als monstres clàssic anomenats harpies.
Si utilitzem aquesta frase designem a una persona maquiavèl·lica i sense escrúpuls. Habitualment s’usa de forma col·loquial com a insult vulgar.
Ademés és el títol del nostre bloc, ja que il·lustra a la perfecció el missatge que volem transmetre.
Altres expressions també poden ser acudits, dels quals la majoria dels sexistes són masclistes. Els acudits masclistes solen fer referència a la dona com a un objecte multifuncional que facilita la vida dels homes i se la relaciona quasi sempre amb els aparells domèstics o la cuina, representant-la sempre a la cuina. El fet de què estigui sempre representada a la cuina o netejant està relacionat amb l’estil de vida de superioritat que va imposar l’home sobre la dona (com ja s’ha mencionat anteriorment). És per això que està relegada a afers domèstics sense cap moment de gaudi ni plaer, incloent l’estudi o el desenvolupament de l’intel·lecte.
Entre els exemples d’acudits masclistes que siguin mostra de la relegació a l’àmbit domèstic destaquen aquests:
- Com donar més llibertat a una dona? Ampliant-li la cuina.
- Per què les dones tenen quatre neurones? Una per cada fogó de la cuina.
- Quan anirà la dona a la lluna? Quan aquesta s’hagi de netejar.
