Nosaltres reciclem però ells perden la salut.

Feu una lectura del següent article i a continuació feu un document en power point amb els punts apropiats. Alguns podrien ser (però es poden afegir més):

-Per què Guiyu és anomenada la “ciutat Verí”?

-Què vol dir que els treballadors de Guiyu treballen en condicions infrahumanes?

-Què passa amb els nens?

-Qui és el culpable?

-Preguntes

-Opinió.

-Els que considereu apropiats. // Envieu el treball a l’ adreça 4etica@gmail.com

Sabeu on ha anat a parar el nostre vell ordinador? I l’ antic mòbil? Viatgem a la ciutat xinesa de Guiyu, que s’ha convertit en l’escombriaire electrònic del primer món i en una de les zones més contaminades del planeta. Descobrim el costat fosc del reciclatge.

A l’ arribar a Guiyu, a la Xina, un inabastable cementiri de mòbils i ordinadors arribats del món sencer rep al visitant.  A ningú  li estranya que anomenin a aquest lloc ‘la ciutat Verí’.
Al veure les condicions infrahumanes en que els treballadors desenvolupen la seva feina, el terme ‘reciclatge’ descriu un malson.

L’exposició quotidiana als metalls i àcids tòxics genera uns altíssims índexs de malalties: molèsties cutànies, migranyes, vertígens, nàusees, gastritis crònica, úlceres gàstriques i duodenals, etc. Guiyu acull els més alts nivells de dioxina mai registrats en cap lloc del planeta.

Les carcasses dels ordinadors estan alineades pels carrers a l’espera del seu desmuntatge. Els discos durs i les targetes informàtiques jeuen en munts gegantins. En milers de tallers els obrers s’ afanyen a fer miques les caixes de plàstic o a arrencar els cables i els microxips a les targetes i els circuits. Equipats amb petites eines de mà, els obrers fan trossos vells ordinadors, monitors, impressores, reproductors de vídeo i DVD, fotocopiadores, forns microones, mòbils i carregadors, altaveus i bateries d’automòbil. Per a això es valen de forns al vermell viu o de banys d’àcid on dissoldre i separar del detritus digital, el plom, la plata i altres metalls . Cap d’ells utilitza ulleres, màscares o guants de seguretat en el seu treball.

En 2006 a la ciutat havia més de 5.500 empreses de ferrovelleria electrònica. Més del 80 per cent de tota aquesta escombraria tecnològica procedeix de països com EE.UU., Canadà, Japó i Corea del Sud. Als nord-americans els resulta fins a deu vegades més barat exportar les seves deixalles a països en desenvolupament, doncs els costos de reciclatge i eliminació al seu país s’han disparat amb les cada vegada més estrictes normes de seguretat. La conversió en ferralla de targetes i circuits d’ordinador, així com el costum de tirar a l’aigua el material sobrant i les cendres, ha enverinat l’aigua potable de Guiyu. Operant en la clandestinitat, investigadors de Greenpeace-Xina han recollit sediments i mostres d’aigua del riu Lianjiang, que banya les ciutats. Han descobert que una de les mostres inclou uns nivells de plom 190 vegades superiors a l’estàndard màxim permès per l’Organització Mundial de la Salut. Els nens de Guiyu exhibeixen un índex d’intoxicació per plom superior en un 69 per cent a la mitjana de la resta del país. No només això, sinó que els petits de la ciutat a més presenten uns índexs d’intel·ligència sensiblement inferiors a la mitjana nacional.

           Antonio Padilla AbcXL Semanal  18.1.09