Els robots també estimen
“¿Somien els androides amb ovelles elèctriques?” és una pregunta d’ una novela de ciència ficció. Ara podem dir que sí, que somien, encara que no amb ovelles, sinó amb dones …
Si més no aquest és el cas de Kenji, un robot humanoide de tercera generació desenvolupat al Japó per Toshiba. I és que Kenji està programat per a imitar sentiments humans, entre ells l’amor. Des de fa un any els seus creadors ho passegen amb orgull per congressos afirmant que Kenji és capaç de demostrar l’equivalent robòtic de l’amor.Un amor que l’ha portat ara a cometre una bogeria: assetjar i abraçar durant hores a una de les tècniques de laboratori que més temps passava amb ell. Fins al punt d’impedir que marxés. Altres científics van haver d’intervenir i apagar a Kenji. Però al engegar de nou el robot tornava a les andades i es va abalançar cap a la persona que estava més a prop amb abraçades, mimos i atencions cibernètiques.
“Al principi estàvem emocionats al veure una espurna de la nostra pròpia ànima reviure en el que nosaltres anomenem màquina”, assegura l’investigador principal del projecte. Kenji formava part d’un experiment. Un programari li permetria aparentar reaccions “emocionals” davant d’estímuls externs. Al principi, Kenji començà a mostrar “amor” per una nina de drap, de la qual no es separava mai i a la qual abraçava durant hores . Si no la tenia a la vista el robot preguntava insistentment per ella. Els investigadors, llavors, atribuint el seu comportament a les qualitats d’ afecte i tendresa que li havien estat programades, van considerar l’experiment com un èxit.
Però la cosa, amb el temps, va començar a escapar del control dels científics, que potser no van tenir en compte els efectes de mesos d’interaccions sobre el complex sistema d’aprenentatge que ja havia proporcionat a Kenji la capacitat de donar mostres de tendresa. La qüestió és que els “sentiments” del robot cap a la seva nina (però també cap a qualsevol que s’acostés a ell prou) s’havien disparat. Tant que es va començar a tenir por d’ensenyar Kenji a estranys.Les pitjors preocupacions van començar quan una jove tècnic va començar a passar diverses hores al dia amb Kenji. Fins que una tarda, a l’hora de marxar, Kenji es va negar a deixar-la sortir del laboratori bloquejant la porta amb el seu gran cos metàl lic i el que és pitjor, abraçant-la insistentment. La jove va poder escapar només després d’aconseguir trucar per telèfon a dos investigadors , que van acudir en la seva ajuda i aconseguir desconnectar el robot. “Malgrat el nostre entusiasme inicial, ha quedat clar que els impulsos i el comportament de Kenji no són del tot racionals ni autèntics“, assegura el director del projecte, el doctor Takahashi.
Des que es va produir l’incident, les coses no han millorat, sinó al contrari. Cada vegada que Kenji és reactivat, es llança cap al primer tècnic que veu, per després agafar-lo fortament amb els seus dos braços hidràulics de cent quilograms de pes. A més, Kenji fa això al mateix temps que comunica el seu “amor” emetent una sèrie de sons.
Takahashi, el director, admet que segurament Kenji serà desconnectat de forma permanent, tot i que confia en que un dia tindran èxit: “Això ha estat només un petit contratemps. Estic convençut que algun dia viurem cara a cara, i potser fins i tot estimem i siguem estimats, per robots“.
ABC http://www.abc.es/blogs/nieves/ De Jose Manuel Nieves 06.03.2009
De què se’ns parla a l’ article?
Tan perillós és enamorar-se?
L’ amor és un sentiment maravellós: jo no l’ hauria desconnectat!
Si hagués estat una robot tot hauria anat bé!
Quina barbaritat: fer que un robot tingui sentiments!
Potser algun dia el gos ja no serà el nostre millor amic!
Un robot enamorat i un soldat robòtic: quines estranyes coincidències!
Altres propostes voluntàries.
