Els robots també estimen

             

         

            

             

Els robots també estimen  

 “¿Somien els androides amb ovelles elèctriques?” és una pregunta d’ una novela de ciència ficció. Ara podem dir que sí, que somien, encara que no amb ovelles, sinó amb dones …

Si més no aquest és el cas de Kenji, un robot humanoide de tercera generació desenvolupat al Japó per Toshiba. I és que Kenji està programat per a imitar sentiments humans, entre ells l’amor. Des de fa un any els seus creadors ho passegen amb orgull per congressos afirmant que Kenji és capaç de demostrar  l’equivalent robòtic de l’amor.Un amor que l’ha portat ara a cometre una bogeria: assetjar i abraçar durant hores a una de les tècniques de laboratori que més temps passava amb ell. Fins al punt d’impedir que marxés. Altres científics van haver d’intervenir i apagar a Kenji. Però al engegar de nou el robot tornava a les andades i es va abalançar cap a la persona que estava més a prop amb abraçades, mimos i atencions cibernètiques.

“Al principi estàvem emocionats al veure una espurna de la nostra pròpia ànima reviure en el que nosaltres anomenem màquina”, assegura  l’investigador principal del projecte. Kenji formava part d’un experiment. Un programari li  permetria aparentar reaccions “emocionals” davant d’estímuls externs. Al principi, Kenji començà a mostrar “amor” per una nina de drap, de la qual no es separava mai i a la qual abraçava durant hores . Si no la tenia a la vista el robot preguntava insistentment per ella. Els investigadors, llavors, atribuint el seu comportament a les qualitats d’ afecte i tendresa que li havien estat programades, van considerar l’experiment com un èxit.

Però la cosa, amb el temps, va començar a escapar del control dels científics, que potser no van tenir en compte els efectes de mesos d’interaccions sobre el complex sistema d’aprenentatge que ja havia proporcionat a Kenji la capacitat de donar mostres de tendresa. La qüestió és que els “sentiments” del robot cap a la seva nina (però també cap a qualsevol que s’acostés a ell prou) s’havien disparat. Tant que es va començar a tenir por d’ensenyar   Kenji a estranys.Les pitjors preocupacions van començar quan una jove tècnic va començar a passar diverses hores al dia amb Kenji. Fins que una tarda, a l’hora de marxar, Kenji es va negar a deixar-la sortir del laboratori bloquejant la porta amb el seu gran cos metàl lic i el que és pitjor, abraçant-la insistentment. La jove va poder escapar només després d’aconseguir trucar per telèfon a dos investigadors , que van acudir en la seva ajuda i aconseguir desconnectar el robot. “Malgrat el nostre entusiasme inicial, ha quedat clar que els impulsos i el comportament de Kenji no són del tot racionals ni autèntics“, assegura el director del projecte, el doctor Takahashi.

Des que es va produir l’incident, les coses no han millorat, sinó al contrari. Cada vegada que Kenji és reactivat, es llança cap al primer tècnic que veu, per després agafar-lo fortament amb els seus dos braços hidràulics de cent quilograms de pes. A més, Kenji fa això al mateix temps que comunica el seu “amor” emetent una sèrie de sons.

Takahashi, el director,  admet que segurament Kenji serà desconnectat de forma permanent, tot i que confia en que un dia tindran èxit: “Això ha estat només un petit contratemps. Estic convençut que algun dia viurem cara a cara, i potser fins i tot estimem i siguem estimats, per robots“.

                            ABC    http://www.abc.es/blogs/nieves/          De Jose Manuel Nieves 06.03.2009

De què se’ns parla a l’ article?

Tan perillós és enamorar-se?

L’ amor és un sentiment maravellós: jo no l’ hauria desconnectat!

Si hagués estat una robot tot hauria anat bé!

Quina barbaritat: fer que un robot tingui sentiments!

Potser algun dia el gos ja no serà el nostre millor amic!

Un robot enamorat i un soldat robòtic: quines estranyes coincidències!

Altres propostes voluntàries.

 

 

 

Perill : Els videojocs…!!

       

     

  

Perill:    Els videojocs … !! 

Els videojocs promouen actituds antisocials  en els joves.

El creixent ús de videojocs entre els joves perjudica les relacions amb els membres de la seva família i amb els amics, revela  un estudi divulgat per la revista Journal of Youth and Adolescence, a Washington.

La investigació efectuada per els científics Alex Jensen i Laura Walker, una gran aficionada a aquests jocs i professora a la facultat de la Universitat Brigham Young (Utah), es basa en informació recollida entre gairebé un miler d’estudiants universitaris de tot el país.
Walker, que ha assegurat estar decebuda pels resultats del seu estudi, ha assenyalat que com més temps passen els joves davant dels videojocs pitjors són les seves relacions amb amics i pares.

“És possible que es degui al fet que els adolescents s’exclouen de relacions socials importants només per jugar o que els que tenen relacions difícils busquen aquesta forma de passar el temps”, ha dit.
“El més probable és que aquestes siguin dues de les causes que es transformen en un cercle viciós”, ha afegit.

Per a la investigació, els estudiants van informar de quant temps passen en els jocs i van respondre una sèrie de preguntes sobre la qualitat de la seva relació familiar, incloent-hi la confiança i l’afecte que reben dels seus pares i dels seus amics.

Tot negatiu
Però els investigadors han advertit que la influència dels videojocs és només un factor en tot un conjunt que condueix a les males relacions personals.
No obstant, “el més notable de l’estudi és que tot el que vam analitzar al voltant de l’ús dels jocs electrònics és negatiu”, ha manifestat Walker.
L’estudi també ha revelat que en el cas de joves de més edat la freqüència en l’ús de videojocs està proporcionalment vinculada a una conducta perillosa superior, incloent-hi el consum de begudes alcohòliques i de drogues.

En el cas de les dones joves, l’afició als videojocs era inversament proporcional a la seva autoestima.

No obstant, Jensen ha indicat que els futurs estudis podrien absoldre els entreteniments electrònics dissenyats perquè diverses persones juguin de forma simultània, ja que suposadament incrementarien el seu contacte social.

       El Periódico  25.2.09

De què ens parla aquest article?

Potser seria millor eliminar tots els videojocs!

Potser hauríem d’ eliminar alguns!

Quan més es juga menys amics / amigues teniu?

Quan més jugueu menys us enteneu amb els pares?

Noies: les més jugadores són les que meys autoestima tenen, són les que menys confiança en si mateixes tenen?

Imatge 8 (Yonkie): No se li veu el sentit!

Ampliacions voluntàries?

 

 

 

 

L’ Ètica dels soldats robot

                        

L’ ètica dels soldats robot

Els robots militars autònoms que lluitaran en les guerres del futur han de ser programats per a regir-se per un estricte “codi militar“, és a dir, un codi ètic (han de saber quins principis morals han de respectar). En cas contrari, ens arriscarem a patir atrocitats terribles  a les seves mans.

Un  informe de la Marina dels Estats Units, fa aquesta  advertència i inclou consideracions sobre un escenari a l’estil de ‘Terminator’ en el qual els robots es tornen contra els seus amos humans.

L’informe, el primer sobre l’ètica dels robots soldats, prefigura per a un futur proper una era en la qual els robots seran prou intel·ligents com per prendre decisions en el camp de batalla que fins ara s’han reservat als humans. Els robots podrien arribar a desenvolupar capacitats intel.lectuals superiors a les dels soldats humans.

“Hi ha un error que consisteix a creure que els robots només faran el que estiguin programats a fer” , diu l’informe. “Tal creença ja no és vàlida: data d’un temps en què els programes només eren fets per una única persona”. Els programes moderns els escriuen equips de programadors, cap dels quals coneix el programa complet”.

L’informe planteja una sèrie de preguntes: Com protegirem els nostres exèrcits de robots contra els ‘hackers’ de bandes terroristes o els errors informàtics? A qui culpabilitzarem  si un robot es torna boig davant d’una multitud de civils: al robot, al seu creador, al president dels EUA? ¿Cal que els robots tinguin una ‘opció suïcidi’ o haurien de ser programats per defensar la seva vida?

L’informe crida a  l’exèrcit nord-americà a anar amb molta precaució ara que els dissenyadors de robots militars estan ficats en la cursa per arribar al mercat i s’està incrementant el ritme dels avenços en intel·ligència artificial. Pensem que el 2010 una tercera part de tots els avions d’atac seran no pilotats i el 2015 ho serà també una tercera part de tots els vehicles de combat d’infanteria.

És imprescindible inculcar codis ètics als soldats robot. Un senzill codi ètic en la línia de les’ Tres Lleis de la Robòtica’ que va proposar el 1950 Isaac Asimov no serà suficient per garantir un comportament ètic per part de les màquines militars autònomes. “Aquests artefactes són militars, i no poden ser pacifistes, així que hem de pensar en termes de l’ètica de la guerra. Necessitarem un codi del guerrer“.
                        
El Mundo 19.2.09 (adaptat i traduit)

De què se’ ns parla a l’ article?

No seria millor no fabricar soldats robots?

És bona l’ opció “suicidi”?

Quin hauria de ser el primer principi ètic a programar en un soldat robot?

És cert que els soldats robot no pdoen ser pacifistes?

Qui guanyarà les guerres en el futur?

Ampliacions voluntàries.

4etica@gmail.com

  

              

Les xarxes socials són eines de comunicació. Hi ha prop de 300 milions d’usuaris a tot el món. Facebook compta amb 175 milions. A Espanya són vuit milions. (Altres són: Tuenti, Fotolog, Myspace)

Després de l’assassinat de Marta del Castillo, s’obre el debat sobre l’abast de les xarxes socials sobre els menors.

Qui es registra en una xarxa social es crea un espai personal a internet en el qual publica  informació sobre un mateix: l’edat, les aficions, fotos, vídeos …Pot mostrar-la en privat convidant només a amics o fer-les públiques a la vista de qualsevol .

Els menors de 14 anys necessiten el consentiment dels seus pares o tutors per poder pertànyer a una xarxa social. Perquè aquests llocs són fantàstics canals per relacionar-se, però el seu ús no està exempt de riscos. Més quan els pares no s’assabenten del que fan els seus fills davant de l’ordinador.

Les amenaces per als menors en les xarxes socials venen en la seva majoria per enviar massa informació personal i gràfica, ja sigui per ells mateixos o per altres. Posen en risc la seva intimitat i la d’altres. Per això, els experts recomanen registrar-se amb un sobrenom  i posar dades falses per evitar problemes. Moltes xarxes socials venen les dades dels usuaris, així que també és aconsellable donar-se d’alta amb una adreça electrònica amb la que no ens importi rebre allaus de correu brossa o «spam».

En el cas de la publicació de fotografies de tercers sense el consentiment del que surt a la imatge, a qualsevol que li passi això pot reclamar a l’Agència de Protecció de Dades i a la comissaria posant una denúncia.

«Encara que es cregui que les fotos només les veuran els  amics, això mai és així. Les estem cedint a una empresa privada que pot fer amb elles el que vulgui. Per això, publiqueu o pugeu a les xarxes només aquelles fotos de les que mai us pugueu penedir».

Un altre problema al qual s’enfronten els usuaris de les xarxes socials és la possibilitat de contactar amb usuaris malintencionats. Per evitar incidents entre usuaris, algunes xarxes socials tenen un botó de denúncia. Si algú és molestat, punxa sobre aquesta icona i el portal comprova si és conflictiu i ho elimina. Si la conducta és delictiva, s’ha de comunicar a la Policia.

Previnguts com a la vida real

A més de no desvetllar massa dades personals, els menors mai han de subministrar aquesta informació a desconeguts; tampoc desvetllar les contrasenyes o el nom d’usuari entre els amics; llegir les condicions d’ús; davant algun dubte sobre una situació, preguntar als majors i denunciar a la xarxa social. Les precaucions en internet són similars a les de la vida real o és que obriria la porta de casa a un desconegut?

                  ABC 22.2.09 (Adaptat i traduït)

De què se’ns parla a l’ article?

Què és una “red social”?

Què és un ciberdelinqüent?

Escriu els perills en que principalment els més joves podeu trobar-vos.

Escriu les mesures de precaució aconsellables.

Afegiu més diapositives segons el vostre criteri.

Recordeu  4etica@gmail.com

L’ Operació Valkiria

    

   

La fotografia en la que veiem a Hitler saludant descriu una escena real. Claus von Stauffenberg és el de l’ equerra. En aquell moment portaba la bomba però no la va llançar.

L’Operació Valkiria

Un grup de civils i alts oficials de la Wehrmacht estan al front de l’anomenat Complot del 20 de juliol. El seu principal impulsor, el coronel Claus von Stauffenberg (Tom Cruise), va dissenyar un cop d’Estat que utilitzaria en el seu benefici l’Operació Valkiria, un pla aprovat per Hitler i dissenyat per reprimir una hipotètica revolta contra el Tercer Reich.

Claus von Stauffenberg era un aristòcrata catòlic que havia ingressat en la Wehrmacht en 1920. A principis de 1943, mentre combatia a Àfrica en la 10a Divisió Panzer, Stauffenberg va resultar greument ferit i va perdre un ull, la seva mà dreta i diversos dits de la seva mà esquerra. Casat i amb família, després de la seva recuperació va decidir donar la cara per la seva pàtria eliminant a Hitler. Va tornar a Alemanya on va ser destinat a l’Oficina General de l’Exèrcit a Berlín i allà es va unir al moviment de Resistència Alemanya, organitzat al voltant al general Ludwig Beck i al doctor Carl Goerdeler. La pel·lícula explica  aquest procés de preparació, execució i conseqüències del fallit cop d’Estat del 20 de Juliol.

És moralment lícit matar al tirà? Aquesta pregunta ha recorregut segles de reflexió moral, política i teològica en occident. I la resposta no és unànim, alguns justifiquen el tiranicidi, altres no. La pregunta es torna dificilíssima quan es concreta: hagués estat lícit matar a Adolf Hitler? Sabem que el fi no justifica els mitjans i que matar va contra el cinquè manament (no mataràs!), però en vista del que Hitler va suposar per a la humanitat, la qüestió es torna gens senzilla de respondre. De fet, quan els conspiradors del 20 de Juliol posen en marxa l’operació Valkiria, destinada a acabar amb la vida del Führer, i inicien els preparatius de l’atemptat, el tinent Werner von Haeften, implicat en el cop, renúncia a “disparar el gallet” per raons morals i religioses. El que té de curiós el cas és que la conspiració també es va posar en marxa per raons morals i religioses. Molts dels integrants de l’operació Valkiria eren protestants o catòlics practicants i volien acabar amb aquesta descomunal ignomínia que era el règim de Hitler.

De què ens parla aquest article?

Qui té raó: el coronel Claus von Stauffenberg  o  el tinent Werner von Haeften?

Si el fi no justifica el mitjans per què hi ha gent que pensa que matar a Hitler hauria estat bé?

Com s’ explica que molts del participants en el complot eren catòlics i protestants?

Amplieu el document amb la vostra  imaginació.

Si voleu més informació aneu a http://es.wikipedia.org/wiki/Claus_von_Stauffenberg

                         Envieu el treball a 4etica@gmail.com

   

“Titànic”: Ser “educat” et pot costar la mort

       

                   

 “Titànic”: Ser “educat” et pot costar la mort

S’ha escrit molt sobre el misteri de les últimes paraules que va pronunciar just abans de morir el capità del Titanic, Eduard John Smith. Uns diuen que van ser: “Sigueu britànics, nois. Sigueu britànics”, i altres afirmen que van ser aquestes: “Sigueu britànics, nois. Sigueu valents”. Després, segons les versions, es va tancar a la cabina de comandament i es va engegar un tret al cap, o es va tancar a la cabina de comandament per morir després ofegat, o va aguantar fins al final i va morir congelat a les glaçades aigües de l’Atlàntic. El que sembla clar és que sí que va arribar a pronunciar allò de “sigueu britànics”; alguns creuen que es referia a la famosa forma de ser dels britànics: impassibilitat, senyoriu i educació.
Que les últimes paraules d’un home que està a punt de morir recomanin educació ja és molt significatiu, però és que a més a més sembla que la major part dels britànics a bord es van comportar aquella nit com a autèntics cavallers. Calmats, impassibles, senyorials.

Dues maneres de pensar

Dos investigadors australians i un de suís acaben de publicar un estudi en què demostren que una bona part de les morts britàniques durant el naufragi del Titanic van tenir a veure directament amb la bona educació: van fer de forma cortesa la cua per accedir als bots salvavides –després de deixar passar dones i nens, és clar– i van morir així, esperant. “A Anglaterra la cavallerositat era un dels valors més importants“, diu un dels autors de l’estudi.
Van intentar documentar en aquest treball els factors que van jugar a favor de la supervivència a bord del Titanic, i van trobar, per exemple, que la màxima de “les dones i els nens primer” –no especificada mai en cap llei marítima internacional– es va complir al peu de la lletra; que ser dona, portar un nen al costat i estar en edat reproductiva era la millor garantia de sortir amb vida,
i que les possibilitats de salvar-se sent passatger de primera o de segona classe eren més grans –per l’accés a la informació, i a les persones amb capacitat de decisió, però també perquè estaven més a prop de la coberta dels bots salvavides.
També van descobrir que “els membres de la tripulació van utilitzar els seus avantatges d’accés a la informació i als recursos per generar més possibilitats de supervivència”, segons l’informe.

“Els americans van ser els que van tenir més possibilitats de sobreviure”, van escriure els tres investigadors. Savage recorda que hi ha casos ben documentats de passatgers britànics que van morir com verdaders gentlemen (algun fins i tot va baixar a canviar-se al camarot per rebre ben vestit la mort, és a dir, amb esmòquing), i que si bé ningú ha acusat mai els passatgers nord-americans de mal educats, de saltar-se la fila o obrir- se pas a empentes, el cert és que “en van sobreviure molts més, de manera que alguna explicació hi deu haver”.

L’informe afirma que ser nord- americà suposava tenir més de probabilitats de viure. L’estudi no ha caigut gens bé als Estats Units, on l’arriben a qualificar de “racista“.

                                        http://www.elperiodico.cat/      2.2.09

Exercicis que cal fer:

1.De què creieu que va aquest article?

2.Per què l’ estudi no ha agradat gens en els Estats Units?

3.Creieu que el principi “les dones i els nens primer” té sentit?

4.“Algun fins i tot va baixar a canviar-se al camarot per rebre ben vestit la mort, és a dir, amb esmòquing”: oi que aquesta conducta és absurda?

Exercicis que es poden fer: Depèn de la vostra imaginació i interessos personals.

5.?

6.?

7.?

?

I sempre: afegiu imatges

Els vostres treballs seran ben rebuts a 4detica@gmail.com

       

 

 

 

Nosaltres reciclem però ells perden la salut

    

Nosaltres reciclem però ells perden la salut.

Feu una lectura del següent article i a continuació feu un document en power point amb els punts apropiats. Alguns podrien ser (però es poden afegir més):

-Per què Guiyu és anomenada la “ciutat Verí”?

-Què vol dir que els treballadors de Guiyu treballen en condicions infrahumanes?

-Què passa amb els nens?

-Qui és el culpable?

-Preguntes

-Opinió.

-Els que considereu apropiats. // Envieu el treball a l’ adreça 4etica@gmail.com

Sabeu on ha anat a parar el nostre vell ordinador? I l’ antic mòbil? Viatgem a la ciutat xinesa de Guiyu, que s’ha convertit en l’escombriaire electrònic del primer món i en una de les zones més contaminades del planeta. Descobrim el costat fosc del reciclatge.

A l’ arribar a Guiyu, a la Xina, un inabastable cementiri de mòbils i ordinadors arribats del món sencer rep al visitant.  A ningú  li estranya que anomenin a aquest lloc ‘la ciutat Verí’.
Al veure les condicions infrahumanes en que els treballadors desenvolupen la seva feina, el terme ‘reciclatge’ descriu un malson.

L’exposició quotidiana als metalls i àcids tòxics genera uns altíssims índexs de malalties: molèsties cutànies, migranyes, vertígens, nàusees, gastritis crònica, úlceres gàstriques i duodenals, etc. Guiyu acull els més alts nivells de dioxina mai registrats en cap lloc del planeta.

Les carcasses dels ordinadors estan alineades pels carrers a l’espera del seu desmuntatge. Els discos durs i les targetes informàtiques jeuen en munts gegantins. En milers de tallers els obrers s’ afanyen a fer miques les caixes de plàstic o a arrencar els cables i els microxips a les targetes i els circuits. Equipats amb petites eines de mà, els obrers fan trossos vells ordinadors, monitors, impressores, reproductors de vídeo i DVD, fotocopiadores, forns microones, mòbils i carregadors, altaveus i bateries d’automòbil. Per a això es valen de forns al vermell viu o de banys d’àcid on dissoldre i separar del detritus digital, el plom, la plata i altres metalls . Cap d’ells utilitza ulleres, màscares o guants de seguretat en el seu treball.

En 2006 a la ciutat havia més de 5.500 empreses de ferrovelleria electrònica. Més del 80 per cent de tota aquesta escombraria tecnològica procedeix de països com EE.UU., Canadà, Japó i Corea del Sud. Als nord-americans els resulta fins a deu vegades més barat exportar les seves deixalles a països en desenvolupament, doncs els costos de reciclatge i eliminació al seu país s’han disparat amb les cada vegada més estrictes normes de seguretat. La conversió en ferralla de targetes i circuits d’ordinador, així com el costum de tirar a l’aigua el material sobrant i les cendres, ha enverinat l’aigua potable de Guiyu. Operant en la clandestinitat, investigadors de Greenpeace-Xina han recollit sediments i mostres d’aigua del riu Lianjiang, que banya les ciutats. Han descobert que una de les mostres inclou uns nivells de plom 190 vegades superiors a l’estàndard màxim permès per l’Organització Mundial de la Salut. Els nens de Guiyu exhibeixen un índex d’intoxicació per plom superior en un 69 per cent a la mitjana de la resta del país. No només això, sinó que els petits de la ciutat a més presenten uns índexs d’intel·ligència sensiblement inferiors a la mitjana nacional.

           Antonio Padilla AbcXL Semanal  18.1.09

Història d’ una guerra

 

Abaix trobareu l’ explicació d’un greu problema: una guerra a l’ Àfrica i les seves conseqüències. Heu de llegir l’ article i fer un treball en power point en el que apareguin punts com

-Presentació.

-Què és la Guerra del Coltan?

-Mapa de la zona

-Quina és la seva causa?

-Tenen els països rics alguna responsabilitat?

-Preguntes que us plantejeu.

-Conclusions

Envieu el treball a l’ adreça 4etica@gmail.com

Coltan, l’origen de guerres a l’ Africa.

El coltan, conegut com l’ or gris, és un mineral fonamental per a la construcció i manteniment de centrals nuclears i per fabricar projectils i míssils. També és imprescindible per a la indústria dels videojocs i per als telèfons mòbils, per als que es destina prop del 60% de la producció mundial.

El coltan va ser l’ objectiu d’ una guerra al Congo, coneguda com Guerra del Coltan, en la que van morir prop de quatre milions de persones.

 En aquesta terrible guerra, que va acabar en 2003, van participar nou nacions. Aquestes nacions, que per a l’opinió pública lluitaven per motius ètnics i polítics, estaven fortament armades. Com va ser això possible, tenint en compte que aquestes nou nacions, són considerades les més pobres del planeta?

La resposta és senzilla, però esgarrifosa. El coltan no només s’extreu a la República Democràtica del Congo , on està el 80% dels recursos estimats d’aquest mineral. També hi ha mines al Brasil, Tailàndia i Austràlia. Però en aquests últims països cal pagar mà d’obra en condicions dignes que resulten molt cares.

Al Congo és més fàcil i barat aconseguir el mineral. Segons dades de l’ONU, entre 1998 i 2002 es van extreure d’aquesta República prop de 3,9 milions de quilos de coltan , que aconseguiren en el món desenvolupat un valor de 793 milions de dòlars. Gairebé el doble del que es va obtenir amb els famosos diamants que també s’extreuen al Congo.

Malgrat això ni un d’aquests dòlars va anar a parar al país africà. El seu Govern està constantment amenaçat per cops d’Estat i revoltes. Poc pot fer per controlar la zona nord-oest del país, on es troben els jaciments de coltan.

Durant la Guerra del Coltan , l’Exèrcit rwandès (Rwanda és un pais veí ) va ocupar aquesta zona del Congo. Així doncs, Rwanda domina l’extracció i l’explotació d’una de les principals riqueses del món.

Homes armats de l’Exèrcit de Rwanda dominen els perímetres de les explotacions en territori congolès. Segons ens expliquen “els rwandesos arriben armats i no gasten bromes, la gent és pràcticament esclavitzada “. I és que les mines i el territori no és l’ únic que dominen. Aquests soldats, armats amb el permís  i els diners del món desenvolupat, són els amos i senyors de desenes de milers de vides.
  Autor: Agencias:www.rebelion.org- Fecha: 2007-06-04

Israel i Palestina

EL CONFLICTE A L’ ORIENT PROPER: ISRAEL I PALESTINA

                                                              

 Aquests dies tots estem informats sobre l’ existència d’un important problema : l’ enfrontament entre Israel i Palestina. L’ objectiu del treball d’ avui serà informar-nos i aclarir les nostres idees sobre aquest problema.

Així, doncs, farem un petit document en power point que enviarem a l’ acabar la classe a 4etica@gmail.com Hem de tractar el següents aspectes:

–          Localitzem en el mapa la zona del conflicte.

–          Descripció del que està passant.

–          Les raons d’ Israel.

–          Les raons dels palestins.

–          Opinions d’ altres persones o institucions d’ altres parts del món.

–          Preguntes que vosaltres us feu 

–          Si heu buscat informació a alguna pàgina web poseu-la en una diapositiva que es tituli Fonts informatives.

–          La vostra opinió

Declaració Universal dels Drets Humans

 

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

El dimarts 9 es va celebrar el 60è aniversari de la aprovació per part de quasi tots el països del món d’ un document que anomenem Declaració Universal dels Drets Humans. Per aquest motiu nosaltres ens dedicarem avui a pensar en algun aspecte d’ aquesta Declaració.

El que farem és anar a la pàgina que trobarem més endavant. Trobareu que a la Declaració Universal dels Drets Humans hi ha 30 articles. Teniu temps per a fer una lectura de tots i de mirar els acudits que els acompanyen. Quan acabeu de fer-ho heu de fer els següent:

Feu un document en Power Point amb vàries diapositives:

Inicial.

Al menys tres diapositives dedicades a tres dels articles de la Declaració: copieu el redactat de l’ article i poseu alguna imatge de les que surten a

http://www.amnistiacatalunya.org/edu/material/dudh/cat/index.html

Després de cada diapositiva de l’ article expliqueu el significat de l’ acudit.

Acabeu amb una conclusió valorant l’ activitat i el que significa la Declaració Universal dels Drets Humans.

Sempre es poden afegir imatges i aportacions personals.

Al final de la classe heu d’ enviar el document a l’ adreça següent posant el voostre nom i el títol del treball Declaració Universal dels Drets Humans  4etica@gmail.com

Ara podeu anar a la pàgina per a començar el treball:

http://www.slideshare.net/Irennitte/declaraci-universal-dels-drets-humans-presentation