Un policia a Nova York

 

Un policia de Nova York va sortir a les notícies per un fet impressionant: mentre patrullava sol, es va trobar trenta-cinc mil dòlars. Eren diners blanquejats procedents del tràfic de droga, els va arreplegar a corre-cuita… i els va presentar com a prova. Als mitjans de comunicació de masses es va fer un ressò d’ aquest cas singular. Els periodistes es desfeien en elogis envers la seva honestedat i l’ alcalde el va guardonar amb una medalla a la integritat.

A mi també em va animar, la història, després d’ haver-ne sentit tantes de policies que s’ omplien les butxaques de diners, fins que vaig sentir el policia explicant per què ho havia fet. Tal com va confessar, va estar temptat de quedar-se els diners, però aleshores es va adonar que la seva pensió valia molt més que no pas allò. Va explicar que no es volia arriscar a perdre la pensió si l’ enxampaven. “Per què m’ he de jugar la seguretat econòmica per trenta-cinc mil dels grossos?”, va raonar. Aquesta explicació em va fer reflexionar. Em preguntava què hauria fet el policia si hagués trobat un botí d’ un valor superior al de la seva pensió. Segons el seu raonament, l’ hauria arreplegat sense pensar-s’ ho dues vegades.

Si l’ alcalde volia entregar medalles, a la d’ aquest paio hauria hagut de gravar “franquesa”, i no “integritat”. Al menys l’ agent va tenir el valor de dir la veritat. Però aquest raonament morals no és dels que jo ensenyaria als meus fills. El que ens deia realment era: “Compliré la llei sempre que tregui més profit d’ obeir-la que d’ incomplir-la”.

Per a mi aquesta no era la part més esfereïdora de la història. El que em va alarmar de debò va ser que ningú més no va semblar detectar la gravetat de les declaracions d’ aquell home uniformat de blau. Vaig tenir la impressió que jo havia estat l’únic que s’ ha n’ havia adonat , l únic que estava convençut que fer el que és correcte per un motiu equivocat no ens converteix en persones íntegres. Cal que tant els actes com els motius siguin íntegres. La integritat exigeix una lleialtat i un compromís ferms envers els nostres principis, i no el càlcul i l’ oportunisme. Agafar dines que no ens pertanyen és incorrecte, independentment de la quantitat de què es tracti. Aquesta història tractava en realitat d’ un policia potencialment corrupte al qual encara no havien pagat el seu preu.

Lou Marinoff, Més Plató i menys Prozac (Pres de A. Baig, Educació civicoètica)

Feu els següents exercicis construint un document en power point. 

1. Creus que si la quantitat trobada hagués superat la de la pensió, el policia se l’ hauria quedat? Per què?
2. Com podem qualificar l’ actuació del policia : covardia, ingenuïtat, honestedat, sinceritat, egoisme?
3. Per què l’ autor del text no qualifica l’ acció del policia com a moralment bona si, en definitiva , va fer allò que era correcte: retornar els diners?
4. L’ autor diu que mani no posaria el raonament del policia com a model per als seus fills: vosaltres què faríeu?
5. Crieu que “tothom té un preu”?
6. Si trobéssim algú que no té un preu què en pensaríeu d’ ell?
7. Busqueu algun cas de persona íntegra i descriviu-la.
8. La vostra valoració personal.
9. Acompanya amb imatges i animació.

Leave a Reply