Solucions dolentes Al llarg de la història, la vida humana s’ ha valorat de molt diferents maneres: 1. El valor de la vida humana, com el valor de la vida animal, depèn de la força. És la llei de la supervivència. El peix gran es menja al petit. Però els éssers humans no volem viure així. La nostra intel·ligència es revela davant aquesta injustícia. Aspirem a viure malgrat ser malalts, vells, pobres o ignorants. L’ influència de les religions, el treball de molts pensadors i la reclamació de les víctimes ha rebutjat com a perversa aquesta solució. 2. El valor de la vida depèn de la raça, la situació social, la salut o la religió que una persona professi. La solució és dolenta perquè no fa derivar el valor de la vida del fet de ser persona, sinó d’ alguna característica secundària. A més no reconeix l’ igualtat dels éssers humans i atribueix a algú la capacitat de decidir quina vida és valuosa o no. 3. El valor de la vida depèn de l’ utilitat social. Per aquesta raó moltes cultures han deixat morir als vells o als malalts. I també als nens. L’ infanticidi ha estat una pràctica habitual. Aquests solució és dolenta perquè, en lloc de considerar que els éssers humans tenen valor per sí mateixos, se’ls considera instruments per a aconseguir alguna cosa. Solucions bones Però també s’han trobat solucions justes. 1. Tots els éssers humans tenen dignitat, per el fet de ser persones. És a dir, són valuosos i es mereixen respecte i protecció. Aquesta és la afirmació que ens constitueix com espècie. És una bona solució perquè satisfà els grans desigs de l’ ésser humà, i valora la seva llibertat i intel·ligència. Si es limita el valor de la vida per qualsevol raó (raça, edat, religió, utilitat, etc.) sempre apareixen situacions terribles i injustes. 2. Els drets humans es deriven d’ aquesta dignitat i la protegeixen. Per això són tan importants. Tots volem tenir drets i que es respectin. Això ens beneficia molt, però també ens exigeix molt. Hem de col·laborar a l’ universal establiment i realització dels drets i això ens imposa obligacions: respectar als demés i també a nosaltres mateixos. 3. El dret a la vida ens exigeix a més col·laborar en el seu manteniment. No basta amb no matar, amb no destruir la vida. Se l’ ha d’ ajudar, de protegir. Per això hem de protegir als que no tenen el necessari per a viure, als que estan en perill. Malgrat visquin lluny de nosaltres, si defensem el valor de la vida hem de sentir-nos responsables dels que moren de gana, de set, de malalties que nosaltres podríem curar, o víctimes de tiranies. 1. El valor de la vida de cada persona no pot dependre de………………..en concret de………. 2. El valor de la vida de cada persona no pot dependre………………. 3. El valor de la vida de cada persona no pot dependre de ………………………………… com ha passat històricament quan ………………………………….. 4. El valor de la vida de cada persona deriva de…………………………….. 5. Allò que deriva de la nostra dignitat és………………………. 6. Col·laborar a l’ establiment dels drets humans vol dir………………. 7. Com es diu el document en que es recullen els drets de les persones? 8. En la vostra opinió quines serien les necessitats actuals en la solució de les quals ens hauríem d’ implicar tots? 9. Conclusions personals de la lectura de l’ article.