Una mujer estaba buscando afanosamente algo alrededor del farol. Entonces un transeúnte pasó junto a ella y se detuvo a contemplar-la. No pudo por menos que preguntar:
-Buena mujer, ¿que se te ha perdido?, ¿qué buscas?
Sin poder dejar de gemir, la mujer, con voz entrecortada por los sollozos, pudo responder a duras penas:
-Busco una aguja que he perdido en mi casa, pero como allí no hay luz, he venido a buscarla junto a este farol.
Cuentos clásicos de la India
Els alumnes difícils, amb la seva manera de fer a l’aula, estan posant de manifest les debilitats del mestre. Per a totes aquelles persones que cerquen un sentit espiritual a la vida, tot el que succeeix és una oportunitat per aprendre. Si un alumne genera una situació conflictiva en la qual s’hi està implicat, cal acceptar, en primer lloc, que és una oportunitat per aprendre.
Hem de procurar no deixar-nos portar per l’impuls i veure la situació amb un cert distanciament, o sigui, procedir igual que fa l’artista, que s’aparta una mica de la seva obra per tenir-ne una visió més àmplia; nosaltres ens hauríem d’intentar allunyar del conflicte, ser objectius, per poder percebre-ho tot amb més detall, tenint en compte tots els factors, i sense jutjar per les aparences, sinó extreure’n la realitat que hi ha darrera.
Si el noi actua amb agressivitat és possible que, amb la seva manera de fer, ens posi en contacte o bé amb la nostra pròpia agressivitat o bé amb la nostra necessitat de fer-nos valer. Si acceptem, doncs, que els conflictes ens ajuden a aprendre, i fins i tot podem veure què hem d’aprendre, llavors hem d’estar relativament contents.
Si en un conflicte ens hem lliurat de la negativitat, podrem percebre amb més amor l’altra persona, que possiblement estigui sofrint per això, i ara des de la calma trobarem la paraula justa o l’acció justa que caldrà utilitzar.
El problema no és el noi, el problema som nosaltres, que no estem preparats per a fer una feina tan difícil. Naturalment que l’alumne té alguna cosa per aprendre, però això l’educador no ho pot canviar, i del que es tracta aquí és que el mestre no perdi el control, perquè llavors, com podrà educar?
Podem recordar per tal d’aplicar-nos-la a nosaltres aquella història que s’atribueix a Gautama el Buda: Una vegada se li va presentar al lloc on vivia un home que estava molt enfadat amb ell i el va començar a insultar. Quan l’home havia descarregat tota la seva col•lecció d’insults, Gautama li va dir: “Aquest regal que m’acabes de fer no el vull, ja te’l pots emportar”.
Possiblement que els mateixos governants no saben de les autèntiques dificultats que comporta ser educador, perquè a més de saber Psicologia, Pedagogia, i comprendre els continguts de la matèria corresponent, el docent ha de tenir autocontrol, que és fruit d’un treball constant sobre sí mateix.