Un vaso de agua fria ofrecido a tiempo al viajero sediento es un deber más noble y más digno que una docena de cenas, ofrecidas a destiempo, a hombres que pueden pagárselas.
              H. P. Blavatsky (La clave de la Teosofia)

En Jaume Escoí en un article titulat “el juguete”, explica una anècdota de la seva infància: “Quan era petit els meus pares tenien un burret i sovint succeïa que jo els havia d’acompanyar al camp, on anaven a treballar. A mi m’agradava amb deliri pujar dalt del burret i fer córrer l’animal donant-li cops amb una vareta. Va resultar, però, que els pares van haver de vendre l’animal, i jo llavors em resistia a caminar quan anàvem al camp perquè estava molt encapritxat amb aquella joguina, de manera que el meu pare m’havia de portar a les espatlles. Un dia se li va ocórrer al meu pare de proporcionar-me una nova joguina molt elemental: un tros de canya i un trosset d’olivera, el qual, segons el pare, corria més que el burret de debò. Dit i fet, em vaig posar a córrer sense adonar-me del cansament. Aquella joguina feia més lleuger el camí, tant als pares com a mi”.

Els nens actualment tenen, moltes vegades, joguines sofisticades que no deixen actuar la imaginació; per exemple, robots automàtics, nines que caminen i parlen, etc. Però quan una nena juga amb una nina de drap, o quan amb un tros de fusta es simula un tren, o quan amb els braços oberts es simula ser un avió, la imaginació de l’infant es veu estimulada perquè converteix una cosa insignificant en quelcom grandiós.
En Jaume Escoí, afegeix: “si la joguina és l’adequada estimula unes energies insospitades i fa més suportable i curt el camí. Aquestes joguines que ens proporcionen els pares amb tant d’amor es canvien a mesura que es va desenvolupant la comprensió. Quan la joguina en qüestió ja no serveix, ens en proporcionen una altra que ens estimula novament”.

No hi ha nois ganduls, hi ha nois desmotivats perquè no tenen la “joguina” adequada, és a dir, no tenen l’activitat que necessiten en aquell moment. Segur que hi ha molts factors que han conduït al noi desmotivat a la situació en què es troba; però els educadors, igual que els pares, hauríem d’aproximar-nos el màxim a l’estat de l’alumne i procurar subministrar-li la “joguina” més adequada.