Cal vetllar sempre. Vetllem, doncs, no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Sapigueu això: que si l’amo hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no s’hauria deixat foradar la casa.
Mateo 24, 43
Olvidando el camino recorrido, voy hacia delante, atento con todo mi ser.
Sant Pau als filipenses
Un viejo y sabio barquero transportaba peregrinos a un santuario.
Un día le preguntó alguien: “¿Usted ya fue al santuario?”
El barquero respondió: “No, todavía no, porque todavía no descubrí todo lo que el río tiene para ofrecerme. En este río encuentro la sabiduria, encuentro la paz, encuentro a Dios.”
Pero los peregrinos ni siquiera percibían el río, sus mentes estaban fijas en el santuario; no podían ver el río.
Anthony de Mello
“Felicitats nois!”.
“Felicitats, per què?”, responen els alumnes.
“Doncs senzillament perquè esteu en el millor moment de la vostra vida, l’únic que teniu, no hi ha res més, el passat ja està passat, i el futur encara ha de venir”.
Aquesta és una proposta que pot ser vàlida per introduir diversos temes a la classe, per exemple el de la necessitat d’estar atents i viure el present com a un mitjà per millorar el rendiment acadèmic, entre d’altres.
En jubilar-me, el primer llibre que vaig llegir va ser “El poder de l’ara” d’Eckhart Tolle. És un llibre que s’ha de llegir poc a poc, per la qual cosa no cal esperar la jubilació per començar a llegir-lo. El que més em va impressionar va ser la profunditat de les idees exposades i a la vegada la senzillesa i claredat amb que l’autor les va desgranant. És aquesta combinació el que el fa extremadament útil i meravellós. Trobar-me amb aquest llibre ha estat un dels encontres més profitosos que m’han succeït.
Acostuma a passar generalment, que o bé estem enganxats mentalment i emocionalment revivint el nostre camí recorregut, o bé estem delitosos, plens d’ansietat per arribar al monestir. I mentre, anem deixant passar oportunitats de viure el present.
L’autor del llibre respecte a això diu: “L’ara és el més preciós que hi ha. L’etern present és l’espai dins del qual succeeix la teva vida, l’únic factor que es manté constant
Res ha passat mai en el passat, sempre va ocorre en l’ara.
Res passarà en el futur, passarà en l’ara.
El que pensem que és el passat és un registre emmagatzemat en la ment d’un ara anterior. Quan arriba el futur arriba com un ara”.
Passa freqüentment que posem moltes expectatives de la nostra vida en esdeveniments futurs, per exemple en com serà el cap de setmana quan em trobi amb aquella persona, etc. i un cop han passat aquells esdeveniments queda com una tristesa profunda. Equivocadament per sortir de la tristesa ens projecten altre cop noves il•lusions pel futur. I així es segueix la sèrie de cicles, fins que potser ens preguntem:
Què és la vida, una trampa? Què hi ha darrera de tanta tristesa?
Llavors es veu com de veritat només hi ha que l’acceptació del moment present, l’acceptació de la cosa que he de fer, l’acceptació de l’ara, el present.
La porta que condueix a la vida plena, a l’autentica vida, es diu l’ara, i tal com diu l’Eckhart Tolle: “La vida teva pot estar plena de problemes, però investiga si tens un problema en aquest moment, no abans o després, sinó ara. Tens algun problema ara?”
I continua: “Utilitza els teus sentits plenament, tractant d’estar on estàs. Mira al voltant, mira sense interpretar. Observa la llum, les formes, els olors, les textures. Sigues conscient de la presència silenciosa de cada cosa. Escolta els sons, no els jutgis. Escolta el silenci que hi ha sota dels sorolls. Observa el ritme de la teva respiració, sent com flueix l’aire. Permet que tot sigui, que tot es manifesti. Permet i reconeix la qualitat de les coses. Entra profundament en l’ara, allà hi trobaràs el Ser”.
Aquesta és una de les propostes de meditació, de meditació permanent, que l’autor del llibre ens proposa.
També tenim el llegat del místic del segle XIII Meister Eckhart: “El temps és el que impedeix que la llum arribi a nosaltres. No hi ha pitjor obstacle per arribar a Déu que el temps”.