Un hombre va al saber como a la guerra: bien despierto, con miedo, con respeto y con absoluta confianza.
                    Carlos Castaneda   (Las enseñanzas de don Juan)

Vull exposar aquí algunes activitats de les moltes possibles que es poden fer quan al matí, en llevar-nos, ens prepararem per al dia i per a les classes.

Llevar-se aviat i no quedar-se massa estona fent mandres al llit. En posar els peus a terra donar les gràcies per aquesta nova oportunitat que se’ns dona i potser recordar el què deia Jean Sibelius: “Què he fet per merèixer això?”
Realitzar alguns estiraments per posar el cos a punt. Pot ser vàlid fer “la salutació al Sol”, sempre i quan la teva salut t’ho permeti. (És un exercici de ioga molt complert i que es troba explicat en bastants llibres de Hatha-ioga)
Fregar-se el cos amb un guant de crin i després dutxar-se amb aigua a temperatura ambient, si el cos reacciona bé i no queda massa fred. Així s’activa tota la circulació sanguínia i de pas t’estalvies un cafè.
Ara pot ser el moment de preparar-se i prendre’s una infusió.

Asseure’s una estona a fer silenci. Es pot començar per fer unes respiracions tot observant-les. La respiració és un dels mitjans més útils que tenim per aconseguir l’atenció, per ser transportats al present, en un moment donat.
Quan notem que s’ha aconseguit una certa tranquil•litat, es pot pensar en una virtut, la que es cregui que fa més falta, per exemple la paciència. Si ens sembla que som molt irascibles, la qual cosa no és cap mal però ens porta problemes, no hem de pensar-hi més, perquè el pensament crea el caràcter, i si hi pensem l’estem alimentant. El que cal és pensar en la qualitat contraria, la paciència. Trobar alguna idea que faci referència a aquesta virtut i mantenir-la una estona fixa a la ment. Es pot també visualitzar-se un mateix durant el dia, en una possible situació difícil que presumiblement pugui sorgir i veure’s impassible i tranquil. El més important d’aquest treball és la perseverança, una estona cada dia.

Una altra possibilitat és recitar aquesta pregària budista:

Pugui jo esdevenir a cada moment, ara i sempre
un protector per a tots els desprotegits,
un guia per a aquells que han perdut el camí,
un vaixell per a aquells que tenen oceans per travessar,
un pont per a aquells que tenen rius per creuar,
un santuari per a aquells que estan en perill,
un llum encès per a aquells que van a les fosques,
un lloc de refugi per a aquells que no tenen on protegir-se,
i un servent per a tots els que necessiten.

En esmorzar és aconsellable estar atent i desitjar que els aliments aprofitin per tal d’aconseguir l’energia per poder realitzar bé la feina.

En anar pel carrer es procurarà no dispersar massa l’atenció. Es pot intentar caminar mantenint l’atenció centrada, per exemple, en la zona del cor.

En entrar al nostre centre de treball pot ser el moment per tenir un bon pensament per a tots aquells alumnes o companys que tenen dificultats per portar endavant les seves vides.