Només podem educar i ensenyar si comprenem el què ha de ser objecte de la nostra activitat formadora
                                          Rudolf Steiner

El fuster només podrà desenvolupar bé el seu ofici si coneix les classes de fusta que hi ha i quines característiques tenen cadascuna d’elles, també de com s’han de treballar i quines atencions necessiten. El pintor pintarà amb bellesa si coneix la naturalesa del color. Si això és vàlid per a totes les arts també ho és i amb més èmfasi, per a l’educador que treballa amb el material més valuós i noble que se li pot oferir, el ser humà. Per això tota educació i ensenyança s’han de recolzar en un bon coneixement del ser humà.

El que realment interessa és veure i tenir ben clar la necessitat que hi ha de conèixer com és el ser humà que s’està educant. Aquesta pregunta, que és una qüestió inel•ludible, pot tenir diverses respostes, però cal recolzar-se amb algun model que tingui una certa coherència, per poder disposar així d’un esquema de comprensió de les persones.
Davant d’aquesta “caixa tancada” que és el ser humà, ens hem de decantar per alguna de les propostes existents, ja que més ressoni dins nostre.

Hi ha la proposta de Rudolf Steiner, el fundador de l’Antroposofia i també l’impulsor de la Pedagogia Waldorf, que a mi em sembla molt coherent i útil.
Rudolf Steiner proposa una teoria o model que té com a punt central el fet de considerar que el ser humà és un ser espiritual, un ser que té dins seu allò més sagrat, que és portador d’una divinitat; millor dit, que ell és una divinitat, encara que de moment, no es manifesta gaire.
A més de tenir un Esperit també té un cos físic i una ànima. Aquesta ànima consta de tres parts: el pensament, que podríem situar-lo al cap; la voluntat que està ubicada a les extremitats inferiors; i el sentiment, que ocupa aproximadament la zona del cor, pit.
Cap d’aquestes parts és més important que una altra, però segons l’Antroposofia, en un cert moment de la vida té més preponderància una d’elles, perquè és quan es desenvolupa.
Durant els set primers anys de vida s’ha de donar més importància a la voluntat, l’acció; dels set als catorze anys, al sentiment; i dels catorze als vint-i-u al pensament.

Però, com ha de ser la relació cap aquest jove que tenim davant nostre a les aules, si és portador del “foc sagrat”, si és un Ser Espiritual igual que nosaltres? Ben segur que les formes de relació que s’establiran seran diverses, segons la persona, però qui participi d’aquesta idea haurà de procurar tractar aquests nois com si de reis o d’àngels es tractés, amb el més sublim respecte.

És molt necessari conèixer teories de com és el ser humà, però encara és millor intentar aprofundir en el coneixement i l’observació dels altres, i en especial d’un mateix a través de l’autoobservació. Aquest coneixement d’un mateix ajudarà al coneixement dels altres, perquè si no sé com soc jo, es fa difícil saber llavors com són els alumnes que he d’educar.
Només pel sol fet de saber reconeixes un mateix el difícil que és a vegades superar algun petit defecte, llavors, doncs, si veiem les flaqueses pròpies, podrem ser caritatius amb els altres, els exigirem d’acord amb allò que ens sembla que poden donar. Pot ser interessant de recordar aquella frase de l’evangeli que diu: “el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú