Una vegada hi havia un arquer molt bo i força famós que va anar a dalt d’una muntanya llunyana a trobar el millor arquer del món. En ser allà quedà astorat en descobrir que aquell consumat mestre no utilitzava ni arc ni fletxa. El mestre va fer com si agafés l’arc i una fletxa. Quan amb els seus braços buits col•locats com si tingués la fletxa, després com si tensés l’arc i llavors deixa lliure l’invisible fletxa, un ocell cau al terra.
Tomas Moore “Meditations”

Cuida tus pensamientos porque se volveran palabras.
Cuida tus palabras porqué se volverán actos.
Cuida tus actos porque se harán costumbre.
Cuida tus costumbres porque forjarán tu caràcter.
Cuida tu caràcter porque formarà tu destino.
Y tu destino será tu vida.

A l’univers tot està vibrant, tot està movent-se, amb més o menys freqüència. Quan aquestes vibracions fereixen l’oïda es produeix el so; quan fereixen la retina són la llum; i quan fereixen la ment són pensaments.
En física es fa l’experiment de fer vibrar una corda, cosa que produeix una nota musical, per exemple un “la”, la qual a la vegada fa ressonar una altra corda si està afinada igual que la primera.
El pensament es comporta de manera semblant. Així, doncs, quan generem un pensament, les vibracions que es formen es propaguen i totes les ments que estan afinades amb el pensament que s’ha emès es posaran a vibrar.
Si aquesta és la llei en què es basa el funcionament de la ment humana, resulta que quan s’emet un pensament d’odi, les vibracions es propaguen i totes les ments que tenen pensaments d’odi, veuen augmentat l’odi. Pel contrari si s’emet un pensament d’afecte, aquest es veu augmentat en les altres persones. Això és d’una gran importància i transcendència i ens obliga a elevar la qualitat dels nostres pensaments.

Segons pensem, segons sigui la qualitat dels nostres pensaments, així serà la nostra percepció del món, el nostre “univers personal”.
Tot el que una persona pensa de sí mateixa serà el què veurà a fora, reflectit en els altres, perquè a fora hi és tot. Tal com diu el Kibalion “Vivim en un Univers mental, de manera que tot el que tu creguis es manifestarà com la teva pròpia realitat”.

Totes aquestes teories seria bo d’explicar als alumnes perquè si es procuren posar en pràctica es comprova que els efectes resultants estan d’acord amb el conjunt d’idees exposades i en sortirien beneficiats.
Igualment, s’hauria d’explicar als alumnes que la nostra ment inconscient diu “si” a tot el que d’alguna manera nosaltres hem decidit pensar, encara que siguin pensaments que s’han manifestat sense adonar-nos-en en un instant de temps molt petit. Si una persona es va repetint a sí mateixa: “que desgraciat que sóc!”, aquest pensament es va arrelant cada vegada amb més força a la ment inconscient. I efectivament, si es va regant aquesta idea, hi haurà més possibilitats de que doni fruit.
Aquests pensaments es poden eliminar. La manera de fer-ho és creant-ne de nous amb la ment conscient, pensaments de naturalesa més elevada que contrarestin els anteriors. Heràclit diu:
“L’ànima queda tenyida del color dels teus pensaments. Pensa només en aquelles coses coherents amb els teus principis i que poden suportar la més intensa llum del dia. El contingut del teu caràcter és la teva elecció. Dia a dia, el que esculls, el que penses i el que fas és en qui et converteixes. La teva integritat és el teu destí… és la llum que guia el teu camí”.

Recordem que una acció és engendrada per un pensament, i que l’acció repetida forma l’hàbit. Així doncs, els hàbits mentals que s’han creat dins nostre, ja sigui en l’entorn familiar, escolar, etc., un cop s’han après ja no s’han de tornar a pensar per tal que s’executi aquella acció. Aquests hàbits són influències que impregnen la nostra vida i que hem de saber valorar d’acord amb un criteri personal; o sigui, hem de saber triar quins d’aquests hàbits volem seguir conservant i quins ens perjudiquen i volem eliminar.
Semblant al que s’ha dit anteriorment, i recordant que el que és superior s’imposa al que és inferior, per eliminar un hàbit cal formar-ne un de nou que anul•li l’anterior. Però per tal que això funcioni cal tenir la idea ben clara de voler-lo implantar, cal voluntat.

“Una pedra és molt important per a la construcció d’una casa; un pensament ho és per a la construcció del caràcter”.