Un vell i savi monjo vivia en un antic temple del Japó. Un dia el monjo va sentir uns cops impacients a la porta del temple. L’obrí i saludà un jove estudiant que digué:
“He estudiat amb mestres molt savis. Em considero a mi mateix ben educat en filosofia Zen. No obstant, en el cas de que hi hagi alguna cosa que necessiti aprendre, he vingut per veure si tu pots afegir-ho als meus coneixements”.
“Molt bé”, va dir el vell monjo. “Vine a prendre te amb mi, i parlarem dels teus estudis”.
S’assegueren l’un enfront de l’altre i el vell monjo preparà el te. Quan estigué a punt, el monjo vell començà a omplir amb molta cura la tassa del visitant. Quan la tassa estigué plena, l’ancià continuà ficant-n’hi fins que vessà i anés a parar a la falda del monjo jove. Aquest saltà enrere i ple d’indignació cridà:
“Vaja un monjo savi! No ets més que un tonto que ni tant sols sap quan una tassa és plena!”
Amb molta calma l’ancià li replicà: “Igual que aquesta tassa, la teva ment està tan plena d’idees que no hi ha espai per res nou. Torna a mi amb una ment semblant a una tassa buida, i després podràs aprendre alguna cosa”.

Una ment buida com una tassa (Wisdom tales from around the world)

El jove estudiant del conte podem pensar que seria un exemple de la primera forma de coneixement segons Ibn El-Arabi, té una ment plena de coneixements intel•lectuals. El vell monjo possiblement tracti de representar un exemple de coneixement de la Realitat, que voldria dir també de la Veritat.

En “The power of now”, Eckhart Tolle fa una clara referència a la ment intel•lectual i a les seves limitacions, i que per conèixer la Realitat ho hem de fer amb una ment silenciosa, calmada, que deixi sortir enfora la naturalesa del Ser:
“La ment no pot conèixer l’arbre. Només pot conèixer fets o informació sobre l’arbre. La meva ment no et pot conèixer, només etiquetes, judicis, fets, i opinions sobre tu. Només el Ser coneix directament.
Hi ha un lloc per la ment i el coneixement mental. Es desenvolupa en el reialme pràctic de la vida del dia a dia. No obstant, quan acapara tots els aspectes de la teva vida, incloent les teves relacions amb altres sers humans i la naturalesa, esdevé un monstruós paràsit que, desfermat, pot acabar matant tota la vida del planeta i finalment ell mateix matant el seu amfitrió.”