En morir un vell noble, esdevingué un gran desacord entre els seus dos fills a causa de l’herència. Es barallaven per emportar-se la millor part del patrimoni familiar. Per més equitatiu que fos el repartiment, sempre s’imaginaven que l’altre se n’emportava més.
Es van sotmetre al tribunal de justícia i el jutge no va poder determinar realment quin dels dos s’havia quedat amb més herència. El cas es va portar fins a l’emperador. El seu veredicte no va portar la fi a la pugna.
En aquesta situació, el primer ministre es va oferir a resoldre el litigi.
Després d’aconseguir el permís reial, el primer ministre va citar els dos litigants.
“Heu dit la veritat en les vostres acusacions?”
“Sí, senyor, és totalment certa la meva acusació.”
Els dos es varen pronunciar simultàniament. Havent dit això, el ministre els va fer firmar un document en que es reafirmaven en haver dit la veritat. A continuació va dictar sentència:
“Considerant que us esteu acusant mútuament que l’altre s’ha quedat amb més herència, ordeno que us canvieu les vostres pertinències avui mateix, essent irrevocable la sentència.”
101 cuentos clásicos de la China
El tema de la intel•ligència i el de l’aprenentatge, entesos en un sentit ampli, m’interessen especialment, però em passa que no sé on trobar un estudi complert on es mostri tota aquesta teoria i les seves relacions. Segurament que deu existir. Mentre jo vaig intentant veure-hi una mica de llum.
Ibn El-Arabi d’Espanya quan instruïa els seus seguidors es pronunciava d’aquesta manera:
“Hi ha tres formes de coneixement. El primer és el coneixement intel•lectual, el qual de fet només és que informació i recopilació de fets, i l’ús d’aquests per arribar a conceptes intel•lectuals més amplis. Això és intel•lectualisme.
Després ve el coneixement d’estats, el qual inclou sensacions emocionals i estats estranys del ser en el qual l’home pensa que ha percebut quelcom suprem però que no li reporten cap benefici.. Això és l’emocionalisme.
En tercer lloc tenim el coneixement real, que és anomenat el Coneixement de la Realitat. En aquesta forma, l’home pot percebre què és correcte, què és vertader, més enllà de les fronteres del pensament i dels sentits.
Els escolàstics i els científics es concentren en la primera forma de pensament. Els emocionalistes i experimentalistes utilitzen la segona forma. Altres utilitzen les dues combinades, o qualsevol d’elles alternativament.
Però aquells que arriben a la veritat són aquells que saben connectar amb la realitat que es troba més enllà d’aquelles formes de coneixement. Aquests són els autèntics Sufís, els Dervixos que han arribat”.
Al meu entendre en el conte inicial s’hi poden veure reflectits les tres formes de coneixement.