Hi havia una vegada un home que no podia trobar la seva destral enlloc, per més que la buscà. Ell sospità del fill del seu veí perquè el noi caminava com un lladre, mirava com un lladre, i parlava com un lladre.
L’endemà al matí l’home trobà la seva destral perquè recordà on l’havia deixat. Quan novament veié el fill del veí, el noi caminava, mirava, i parlava com qualsevol altre noi.
La destral perduda

El poder que debemos anhelar es ese poder que nos hará parecer nada a los ojos de los hombres.
Mabel Collins

Quan l’ambient a l’aula s’està començant a “complicar” és important intervenir perquè si el to puja massa llavors es fa cada vegada més difícil una intervenció positiva.
Una possible manera és llençar preguntes al grup classe o individualment, per tal d’implicar-los, i recordar-los que la disciplina és cosa de tots:
Som un problema o una solució quan estem dins d’un grup?
Estem contaminant el món o l’estem netejant?
Et sembla respectuós per als teus companys el què estàs fent?
Pensa per un moment que el teu pare o la teva mare et pogués veure, que et sembla que sentirien?

Les situacions problemàtiques només es poden resoldre sortint del problema, situant-s’hi fora, distanciant-s’hi, observant el què està passant, per exemple imaginant-se que s’està contemplant la situació a vista d’ocell. Si es fa així hi haurà serenitat, de manera que llavors, al no estar-hi involucrat emocionalment, és pot veure amb més claredat el què convé fer. Una de les moltes possibilitats que es pot utilitzar és la de teatralitzar l’enuig, si és que la situació a l’aula requereix mostrar-se ple de geni.

Un altre ajut que a mi m’havia fet molt bon servei, consisteix en proporcionar un “full de reflexió” a aquells alumnes que es considera que tenen un comportament distorsionador. L’alumne podrà respondre a les qüestions del full, on el mestre ho cregui més oportú. Aquest pot ser:
– a la mateixa classe
– a casa
– en un espai del centre que estigui habilitat per aquests efectes
– en una altra aula
L’ús dels dos últims espais vindrà condicionat perquè s’ha considerat que l’alumne s’ha comportat de forma tal que necessita ser apartat momentàniament del grup. La opció d’una altra aula requereix que prèviament s’hagi parlat amb algun company que estigui d’acord amb l’ús d’aquest recurs, per tal que tot resulti el més senzill possible. Aquesta immersió acostuma a ser força beneficiosa.

El full de reflexió pot ser més o menys així:
– Explica què ha passat: …..
– Quins pensaments t’han vingut que t’han portat a actuar tal com ho has fet?: ..
– Com et senties en aquell moment?: …….
– Ara ja més distanciat de la situació, et sembla que vas procedir correctament?: …..
– Com hauries d’haver actuat per tal de no enfadar-te?: ….
– Tens alguna proposta a fer per properes vegades?
Després és aconsellable tancar el tema parlant-ho amb l’alumne, però abans és necessària una lectura conjunta del full de reflexió entre alumne i mestre.

Per altra part el càstig és depriment i s’oposa a l’expansió del ser humà. Pot ser vàlid per algunes situacions extremes, però sempre ha de ser equivalent al perjudici causat i rebut com un efecte just i merescut. A vegades és necessari que vagi acompanyat d’una explicació.
Els alumnes que se’ls ha separat alguns dies del Centre, com a mesura disciplinària, haurien de presentar-se cada matí al centre per entrevistar-se amb el tutor, a la mateixa hora en què s’incorporen els seus companys, per tal de recollir la feina diària i comentar la del dia anterior. De no ser així, si no hi ha control, la separació de l’alumne del centre, enlloc de ser viscuda com una mesura necessària s’interpreta com un premi.