Hi havia un monjo que estava fent les seves oracions i una granota el desconcentrava amb el seu rauc ronc. Quan ja no va poder més va treure el cap per la finestra i va dir a la granota: “Calla, que no veus que estic pregant!”
Al cap d’una estona va sentir una veu que li deia: “Com ho saps que a les oïdes de Déu li agraden més els teus salms que el meu rauc?”
Anthony de Mello “La pregària de la granota 1”

Un perill al que ens pot portar una pràctica docent poc reflexionada és el d’utilitzar la classe com un espai quasi personal del docent, que sigui ell qui monopolitzi la paraula i se’n senti l’únic protagonista. Aquesta manera de fer es dóna perquè encara predomina el protagonisme del programa de continguts i també la creença de que aquest només pot ser après si ha estat exposat de viva veu. Si poguéssim sentir una certa empatia cap als alumnes, pararíem la classe i demanaríem perdó, no solament pel greuge que s’hagués pogut cometre fins aquell moment, això és una insignificança, sinó pel dany que s’ha fet a tants i tants nois al llarg dels anys a causa de la ignorància, la nostra i la de tants altres. Perquè s’ha de tenir present que als centres educatius hi ha molt sofriment.

Una de les moltes maneres de traspassar protagonisme als alumnes consisteix en teatralitzar situacions. A tots aquells alumnes que a l’aula tenen poc èxit amb les activitats acadèmiques clàssiques, les quals acostumen a ser majorment de tipus mental, teatralitzant se’ls obre un món nou ple d’esperança perquè la seva autoestima té la possibilitat d’augmentar.
En l’àmbit de les àrees acadèmiques normals, tenim moltes oportunitats per introduir alguna teatralització a càrrec dels alumnes.
Aquestes activitats de representació corporal, de situacions de diverses classes, tindrien vàries finalitats: Integrar en el treball de la classe als alumnes més “marginats”, enfortir gràcies a la tasca participativa, la seva autoestima i a demes reforçar els continguts, treballats prèviament que hi ha dins de la teatralització.
Alguns dels possibles continguts a teatralitzar des de diferents àrees podrien ser:
– La teoria cinèticomol•lecular.
– La teoria de l’evolució de les espècies.
– Alguna obra de teatre o fragment.
– Un contracte matrimonial del segle XV.
– Altres esdeveniments que formen part de la història.
– Representar amb moviment la música que escoltem a l’aula
En realitat si es vol, es pot teatralitzar quasi tot. Podem aprofitar, també, situacions conflictives que s’hagin produït a l’institut i que hagin tingut un desenllaç poc satisfactori, o bé podem representar alguna hipotètica situació en la qual sigui necessària alguna certa habilitat social. En aquest àmbit la finalitat de la teatralització seria la de modificar, sempre positivament, una situació, i veure que existeixen altres possibles desenllaços.

Relacionat amb la teatralització, George Leonard explica que visitant una escola que funcionava segons el model Montesori va trobar un grup d’alumnes en un racó del jardí llegint Tucídices en “La història de les guerres del Peloponès” i teatralitzant, actuant les parts d’Atenas i Esparta. En un moment determinat, diu Leonard, alguns nois es van posar a plorar perquè ells no comprenien la guerra.

Existeixen altres tècniques de dinàmica de grups que als centres educatius es troben força oblidades: Debats, conferències, exposicions de treballs…. Els alumnes, fins i tot els que inicialment els produeix certa vergonya aquest tipus d’activitats, després acostumen a estar contents perquè han estat més protagonistes de la seva vida, han anat més enllà, s’han sentit més vius.