Xian Zhi era fill d’un famós cal•lígraf. El nen, poc a poc, va anar adquirint l’hàbit d’escriure al veure treballar el seu pare els ideogrames. Tots els amics i veïns alabaven els treballs del nen.
Un dia va mostrar al seu pare una escriptura que havia fet, esperant un generós elogi. Després d’examinar-lo, el famós cal•lígraf, que s’havia adonat de la vanitat del seu fill no va fer cap comentari. Va agafar el pinzell i va afegir un petit traç, i li va dir:
-Ensenya’l a la teva mare, a veure què diu.
Anar a trobar la mare en espera d’un comentari encoratjador.
. Li ensenyà el què havia escrit. -S’assembla a l’estil del pare, oi?
La mare després de mirar l’obra del seu fill, li digué:
-Has progressat, però et falta molt per aconseguir la perfecció de la cal•ligrafia seva. Només aquest petit traç s’assembla molt al seu estil, i el demés no té res a veure.
Avergonyit, el nen es va dirigir al seu pare i li preguntà:
-Després de tants dies de pràctica, per què no he pogut dominar encara el secret del teu art?
-És molt senzill, fill, veus aquelles tines que hi ha al pati? Quan vaig començar a aprendre la cal•ligrafia, em varen dir que havia d’omplir d’aigua les divuit tines, i el dia que s’esgotés l’aigua fent tinta per els exercicis, seria un bon cal•lígraf. Ho vaig fer, per això escric millor.
Sense dir una paraula més, el nen va comprendre perfectament.
101 cuentos clásicos de la China
De quan vaig estudiar Ciències de l’Educació, recordo aquella agradable troballa que va representar per mi el coneixement de l’existència de la Taxonomia de Bloom. Aquest autor va elaborar, ja fa bastants anys, una classificació de les habilitats intel•lectuals d’acord amb la seva dificultat. El seu coneixement doncs, va representar per mi l’establiment d’un cert ordre en tota aquell caos que eren les activitats acadèmiques que realitzaven els alumnes. Permetia situar cada activitat al seu lloc i disposar de més elements per valorar els treballs.
Dins del primer gran grup que menciona Ibn El-Arabi d’Espanya, el qual anomena coneixement intel•lectual, és en el que ens movem la gran majoria dels humans amb la nostra activitat mental i en el que es troben les activitats acadèmic que es fan actualment en els centres educatius. Així la Taxonomia de Bloom està clarificant aquest grup.
D’acord amb Benjamin Bloom i el seu equip (1956), existeixen tres dominis en les activitats educatives: El domini cognitiu, el domini afectiu, i el domini psicomotor:
El domini cognitiu (Bloom, 1956) involucra el coneixement i el desenvolupament d’habilitats intel•lectuals. Hi ha sis categories, començant pel més senzill comportament fins al més complexa. Les categories poden ser pensades com a graus de dificultat:
Conèixer: Recordar informació. Exemples: citar preus de memòria a un client. Conèixer les normes de seguretat.
Comprensió: Compren el significat, traducció interpolació, interpretació d’instruccions i problemes. Explicar un problema amb les pròpies paraules.
Exemples: Explicar les operacions per realitzar una tasca. Reescriure els principis d’un test escrit
Aplicació: Utilitzar un concepte en una nova situació. Aplicar el què va ser après a la classe en una nova situació en el lloc de treball. Exemples: Aplicar lleis estadístiques per avaluar la fiabilitat d’un test escrit. Utilització d’un manual per a calcular el període de vacances d’un empleat.
Anàlisi: Separar material o conceptes en les seves parts components de manera que la seva estructura organitzativa pugui ser compresa. Distingir entre fets i inferències. Exemples: Reunir informació d’un departament i seleccionar les tasques per aprendre. Reconèixer lògiques fal•làcies en un raonament.
Síntesi: Construir una estructura o model des de diversos elements. Posar parts juntes per formar un tot, amb èmfasi en crear un nou significat o estructura. Exemples: dissenyar una màquina que desenvolupi una tasca específica. Revisar i processar per millorar els resultats. Integrar aprenentatges de diferents procedències per solucionar problemes.
Avaluació: Elaborar judicis referent al valor d’idees o materials. Exemples: Seleccionar la solució més afectiva, o el millor candidat. Explicar i justificar un nou pressupost.
No tots els alumnes tenen les capacitats per poder arribar a aquest sisè nivell de comprensió, per molt esforç que hi dediquin.
Existeix un altre subgrup d’alumnes amb capacitats per assolir-los però, per les raons que siguin, en un moment donat, van perdre el tren dels aprenentatges.
Existeix també un altre subgrup d’alumnes que mai posaran l’energia per aconseguir la comprensió d’aquell contingut perquè està fora del camp dels seus interessos i motivacions.
L’esforç, doncs, és necessari en moments determinats. No som tots iguals, cadascú canalitza les seves energies cap aquell àmbit pel qual està més motivat.
Al meu entendre, “la cultura de l’esforç”, com a idea generalitzada, imposada a tothom i en totes les situacions, només es podria considerar vàlida i justa si visquéssim en una societat on tothom tingués les mateixes capacitats i oportunitats.