En la classe de dibuix una nena de sis anys s’asseu a la part del darrera. La mestra l’observa i nota que està molt concentrada. Se li acosta i li pregunta:
“Què fas?”
“Estic dibuixant a Déu”, respon la nena.
“¡Però com pots dibuixar Déu si ningú l’ha vist mai i no sabem com és!, diu la mestra.
“¡Ho sabreu en un moment!”, afirma la nena
“Maten la creativitat les escoles?” Ken Robinson

Posseeixes tan sols allò que no pots perdre en un naufragi.
El-Ghazali

És possible emmagatzemar la ment amb un milió de fets i encara ser un mal educat
Alec Bourne

El filòsof J. Krishnamurti va fer en vida moltes reflexions sobre aquest tema, i d’entre elles he seleccionat la que mostra les diferències entre intel•ligència e intel•lecte: “L’ educació moderna desenvolupa l’intel•lecte, ofereix teories, fets, dades, informació i xifres, sense aportar comprensió al procés total de l’existència.
Som altament intel•lectuals; hem desenvolupat ments hàbils, i estem atrapats en explicacions.
L’intel•lecte està satisfet amb teories i explicacions, però això no és intel•ligència; i per a la comprensió del procés total de l’existència, s’ha de tenir una integració de la ment i del cor; juntes en l’acció. La intel•ligència no està separada de l’Amor i la Veritat”.

Existeixen, doncs, els coneixements que són dades que es tenen acumulades del passat i que creixen contínuament. Actualment la societat en general s’ha decantat per la transmissió de coneixements, aquest inacabable seguit de fets històrics, polítics, científics, etc., que els alumnes s’han d’aprendre de memòria. Ja a l’any 1892, Bertram Keightley a “Notes on Theosophy and education” deia: “La Teosofia considera això no solament com a inútil sinó també injuriós. Per començar tot aquest coneixement memorístic es queda allà, però als dos o tres anys d’haver passat l’examen només en queda una infinitésima part. Després de tot aquell esforç realitzat, el jove ha perdut poder mental, el qual hauria d’haver estat utilitzat per promoure la facultat de pensar, l’enfortiment del pensament original”.
El pedagog Eugene Schwartz manifesta que en un estudi informal que va realitzar va venir a trobar que les persones que en la seva escolarització havien estat exposades a absorbir grans quantitats d’informació, semblaven més propenses a una senilitat prematura que no pas aquelles persones que van ser educades en un ambient ric en històries, cançons i experiències.
Una pregunta que penso que ens hauríem de fer és: “S’ha d’ensenyar coneixements a un adolescent en el món de la informació en que estem immersos? O potser valdria més la pena aprendre a viure i a respectar les diferències culturals, o aprendre competències socials?

Si a nosaltres ens sembla probable el fet de la reencarnació, és obvi que el que resta com a adquisició permanent de cada vida personal, és –no un coneixement de fets- sinó el creixement personal desenvolupat i el poder de comprensió.”

Els coneixements intel•lectuals no poden transformar el caràcter, la intel•ligència, perquè no abasten la profunditat del ser humà, es queden a la superfície. La vertadera transformació només es produeix per la voluntat, per la decisió pel desig de despertar les forces i les qualitats que estan latents dins de cadascú.
En aquestes condicions apareix la intel•ligència, que segons Krishnamurti: “És la capacitat de pensar clarament, objectivament. És un estat en el qual no hi té res a veure ni l’emoció personal, ni l’opinió personal, ni la inclinació, ni el prejudici. Intel•ligència significa capacitat per a la comprensió directa, sense distorsionadors de la realitat. És una qualitat d’una ment sensible i una ment que està alerta”.
Una pregunta que ens pot sorgir podria ser: contribueix el coneixement a la intel•ligència? La intel•ligència utilitza el coneixement, però hi ha harmonia entre ells, hi ha equilibri entre la intel•ligència i el coneixement?

Per a mi està molt clar que els educadors hauríem d’intentar ajudar a crear aquesta intel•ligència, aquesta sensibilitat, aquesta mirada nova, i així afavorir la formació del caràcter. Per això més que professors savis, la joventut necessita educadors que els ajudin a desvetllar la vida i a saber com hauria de ser viscuda.
Els coneixements, els estudis, per ells mateixos no fan millors els sers humans, però compleixen una funció molt clara, la de ser un mitjà per a triomfar en el nostre món. A vegades, però, pot passar que aquests coneixements converteixin la persona en un autèntic perill per a la societat. El coneixement per ser bo ha de ser útil i respectuós amb tot i tothom.