Las acciones sin amor no tienen significado y el amor sin acción es irrelevante

                        Hafsat Abiola

 

La Maria, la meva filla em va explicar aquesta història que transcorre a l’Àfrica:

Dins de la seva cabana una mare va encendre un petit foc i va col·locar unes pedres al seu voltant. Els seus dos fills estaven estirats, una mica allunyats. “Mare, tenim gana” deien.

“Dormiu, fills, dormiu. Quan el menjar estigui fet ja us avisaré”, deia la mare, fent veure que remenava una cassola.

“Mare, no ens podem adormir, tenim gana”, tornaren a dir els nens ara amb una veu més fluixa.

I la mare tornà a dir: “Dormiu fillets, dormiu. Ja us avisaré quan el menjar estigui fet”

Finalment els nens s’adormiren i la mare apagà el foc.

 

Aquesta altra historia me la va enviar l’amic Josep Ferran Sendra:

En una ciutat hi havia un jutge que li deien el “jutge de xocolata”, i un dia es va trobar amb un noi de 17 anys culpable d’haver robat una moto, i d’haver circulat a tota velocitat i fent molt soroll pels carrers.

El jutge li va dir:

“Noi, si tot el què saps fer és córrer com un boig, mai apreciaràs la bellesa  de la Mare Naturalesa, amb els seus paisatges, la seva vegetació, els ocells i altres animalets.

El càstig que t’imposo, és que al sortir d’aquí te’n vagis al centre excursionista, t’apuntis i participis de les seves activitats durant un any.

 

I un altre conte encara. Aquest me’l va enviar la Clarisa Elósegui:

En certes tribus de l’Àfrica tothom té una cançó. Quan una dona queda embarassada, juntament amb altres dones de la mateixa tribu es retiren a un lloc apartat i allà s’estan fins que troben la cançó pròpia pel ser que ha de néixer. Aqueta cançó li canten en  diversos moments de la seva vida: en néixer, quan es fa noi, quan es casa, quan està morint-se. Però també hi ha un altre moment; quan aquesta persona ha tingut un comportament antisocial, d’una certa importància, els membres de la tribu es posen al seu voltant i li canten la seva cançó.

La tribu reconeix que la correcció de les conductes antisocials no s’ha de fer amb el càstig sinó amb l’amor.

 

I finalment la poesia de Miquel Martí i Pol:

Fes de l’amor la norma

que t’alliberi

de temors i d’angoixes

i et faci clars

els horitzons del somni.