Hi hagué una reina hindú que va perdre el seu valuós collar de perles. Angoixada, el buscà per tot arreu, i quan les esperances de trobar-lo estaven a punt d’abandonar-la, es va aturar i es va donar compte que el portava posat al voltant del coll”
“aprender a meditar” (Brahma kumaris)
Al meu entendre la vertadera creativitat no existeix, perquè tot ja ha estat creat. Això que nosaltres anomenem creativitat és la tasca de recuperar informació que prèviament havíem adquirit, és a dir, està basada en una recopilació o reestructuració d’elements coneguts dipositats en el nostre conscient i inconscient. Però tots ells van ser el resultat de la nostra personal manera de relacionar-nos amb la naturalesa.
Aquesta informació adquirida conflueix en l’instant en què diem que es manifesta la creativitat. Utilitzem en aquest moment alguns elements que la nostra consciència posseeix i decidim què volem que es manifesti de tot això. Aquest instant, que en diem el de la creació, és un instant de moltes o poques possibilitats, depenent de l’estat de la nostra ment. Passa en aquest moment com quan vas a començar una pintura o una narració, és un moment de moltes possibilitats. Hem de prendre una decisió i llavors continuar endavant.
S’ha comprovat que la nostra ment, la d’una persona normal, genera mils de pensaments diaris, i la seva gran majoria són pensaments inútils. Em refereixo a aquells pensaments que es presenten sense control que, a vegades, fins i tot, produeixen mal de cap. Això és perquè els pensaments es succeeixen de forma automàtica i ininterrompuda. Quanta més tensió experimenta una persona, més ràpida és l’aparició dels pensaments. En aquest estat és impossible el contacte amb el món de les idees noves, no pot sortir res nou, original, perquè la ment és espessa, obtusa, no deixa passar la llum.
Al contrari passa quan ens relaxem, llavors els pensaments es van separant de tal manera que entre ells deixen un espai buit. És sobretot en aquest espai de temps, en aquest espai de silenci mental, quan poden fluir, aparèixer meravelles.
Una de les maneres que tenim per afavorir l’accés a aquest espai de múltiples possibilitats és a través de la “meditació”. La paraula meditació és un terme utilitzat en general per abraçar els diversos mètodes que tenen per finalitat aquietar la ment. És per això que podem considerar la meditació també com un procés de curació. Si cerquem la pau, el benestar, propi d’una ment en calma, en les coses externes, ens passarà com a la protagonista del conte que ens decebrem i no la trobarem. La meditació ajuda a escobrir el “collaret” a partir de l’observació d’un mateix.
En articles anteriors es mencionen maneres de practicar meditació. Ara m’agradarà mostrar la visió de Krishnamurti exposada en “La fenêtre ouverte”:
“Anem a meditar junts… com quan es deixa una finestra oberta i entra l’aire. La meditació és tot allò que l’aire porta, és tot allò que està en el vent… És necessari però que la finestra estigui oberta per amor, per afecte, en tota llibertat i sense esperar res. Aquest és l’estat de bellesa, aquest estat de l’esperit que observa, però que no demana res a canvi.
Tenir plena consciència de les coses és un estat extraordinari – tenir consciència de l’entorn, dels arbres, de l’ocell que canta, del sol que surt, allà al darrera vostre; estar atent a les cares, als somriures, al marge del camí; percebre la bellesa d’aquest país, d’un arbre que contrasta sobre un cel rogent, de les ones de l’aigua -, tenir de tot una consciència sense elecció. Això és el que jo us convido a fer. Escolteu els ocells, no cerqueu donar-los-hi nom, ni identificar la seva espècie, escolteu simplement els seus sons.
Observeu els moviments dels vostres pensaments; no els vulgueu controlar, no digueu: “Aquest és bo, aquest és dolent”. Però acompanyeu-lo amb el moviment. Aquesta és la consciència desproveïda de tota elecció, de tota condemna, comparació o interpretació, només és que observació. Heus aquí el que torna l’esperit altament sensitiu.
En aquest estat de vigilància, hi ha atenció – però en absolut control o concentració. Només atenció. Dit d’una altra manera, esteu a la vegada escoltant els ocells, veient sortir el sol, escoltant passar els cotxes, atents als vostres pensaments i sentiments i al moviment del qual és animada aquesta atenció. La vostra atenció és global, sense límits i cobreix no solament el conscient, sinó també l’inconscient.
Quan l’esperit està així d’atent, el procés d’associació del pensament remet i l’esperit esdevé tranquil. Llavors d’aquesta tranquil•litat sorgeix un altre moviment… Aquesta meditació – parteix de l’etern i torna a l’etern, ja que el fonament sobre el qual un es recolza ja no és més el temps, sinó la realitat”.