Una bona amiga em va enviar aquest email:
Un matrimoni es va traslladar a viure a un pis. En mirar per la finestra del menjador la dona va veure que una veïna estenia roba, estenia llençols bruts. Va pensar que algú, potser ella, li hauria d’ensenyar a rentar llençols. Al cap d’uns dies va tornar a veure la veïna estenent també llençols bruts. Van passar més dies i en ser a la finestra va veure a la veïna que ara estenia llençols nets. Va dir al seu marit:”segurament que alguna altra veïna li deu haver ensenyat a rentar-los”. “No”, va dir ell, “aquest dematí he rentat jo els vidres de la nostra finestra”.

S’ha d’evitar de caure en l’excusa fàcil de culpar els altres o a alguna cosa exterior quan se’ns presenta un problema en la nostra vida, perquè si ho fem perdrem oportunitats d’aprendre, i aquella ocasió ja haurà passat. Segur que en vindran d’altres encara, però aquella no.
Donem les culpes als alumnes, als companys, als governants, etc. Però quan una cosa externa ens produeix dolor és per recordar-nos que tenim quelcom intern per arreglar, perquè de no ser així ja no ens molestaria, ni ens alteraria. Dit d’una altra manera, hem d’acceptar que no hi ha culpables fora de nosaltres, sinó que el que fèiem era projectar el problema cap a fora.
Segons en Pere Darder: “La persona necessita mantenir una situació d’equilibri. És necessari que s’elaborin situacions de desequilibri, que anomenem “conflicte” (desorientació, enfrontament, pèrdua, etc.) per a poder continuar el desenvolupament. El fet que tots siguem singulars, i la complexitat de la realitat, fan que el conflicte sigui “natural” i que s’hagi de percebre com una oportunitat de canvi. Romandre en el malestar, el dolor, la lluita i la desqualificació ens deteriora, ens incapacita pel canvi i pel creixement”.

Quan ens trobem, doncs, en un conflicte, una manera de trobar resposta a la situació dolorosa que comporta, és formular la pregunta al nostre Ser intern que, segons la Saviesa antiga i segons els investigadors esotèrics, es troba dins de cadascú de nosaltres: “En què m’he equivocat?” Quina part de responsabilitat tinc en aquest conflicte? Això s’ha de fer preferiblement en estat de tranquil•litat, és a dir, amb una ment assossegada que deixi passar la llum. Les respostes que s’acostumen a rebre podran ser diferents segons la persona, però en general són clares i concretes.
Després hem de reconèixer també que nosaltres no som culpables de res, sinó que només hem comès errors que estan d’acord amb el nostre estat de consciència. Finalment hem d’arreglar els errors comesos i corregir la nostra percepció de la vida, procurar estar més atents i recordar que tenim tan prop nostre aquest Guia intern que sempre està a la nostra disposició esperant que el visitem.