“Això de ser humà és com administrar una casa d’hostes: Cada matí una nova arribada. Una alegria, una tristesa, una maldat, que arriba com un visitant inesperat ¡Dóna’ls la benvinguda i rebre’ls a tots! Encara que siguin un cor de penúries que buiden casa teva violentament. Tracta cada hoste honorablement, pot ser que estigui fent espai per a una nova delícia. El pensament fosc, la vergonya, la malicia rebre’ls a la porta somrient, i invita’ls a entrar.
Agraeix a qui sigui que vingui, perquè cadascun ha estat enviat com un guia del més enllà”.

Eckhart Tolle menciona en un dels seus llibres una observació que el va interessar molt i deia que després que dos ànecs es barallen, la qual cosa no dura gaire, ells es separen i se’n van nedant en sentits oposats. Després cada ànec donarà, unes quantes vegades, uns vigorosos cops d’ala per alliberar l’excés d’energia que ha generat durant la lluita. Havent donat els cops d’ala, cadascun segueix flotant pacíficament, com si res hagués passat.

Un dels passos importants que cal donar per tal de canviar la direcció de la nostra vida és aprendre a lliurar-nos de la negativitat quan aquesta sorgeix. Enterrar la negativitat a l’inconscient no l’eradicarà, i permetre que es manifesti amb un acte físic o verbal agressiu només crearà més problemes. Però si el que fem és simplement observar-la, la contaminació desapareixerà.

En la realitat el que passa és que no som conscients del moment en què comença aquesta contaminació. Comença a les profunditats de la ment inconscient i quan arriba al conscient ha pres tanta força que ens arrossega i no podem observar-la.
Si intentem observar l’ira, succeeix que l’objecte o persona que l’ha causada apareix novament, de manera que no podem observar-la i a més amb l’agreujant que queda multiplicada.

Se sap que en aparèixer una contaminació mental passen dues coses a nivell físic: la respiració perd el seu ritme normal, i en un altre nivell, a conseqüència de reaccions químiques, es generen unes sensacions al cos, generalment en forma de tensions en alguna zona específica.
És molt difícil, doncs, observar les contaminacions abstractes, però en canvi és més fàcil observar la respiració i les sensacions, que són les modificacions que es produeixen al cos.
Si observem que apareixen aquests fenòmens físics, és a dir, si observem la respiració i les sensacions, ens adonarem que després d’una certa durada de mantenir aquesta atenció, la negativitat desapareix.
Aquest fenomen físic-mental té dues cares: per un cantó hi ha els pensaments i les emocions, i a l’altre hi ha la respiració i les sensacions; actuant sobre una de les cares actuem també sobre l’altra.
Les negativitats es dissolen més apresa com més es practica aquesta tècnica.
Abans només miràvem a fora, buscant-hi la causa de la nostra desgràcia. En ignorar la realitat interna no compreníem que la causa del sofriment està al nostre interior, en les nostres reaccions impulsives cap a sensacions agradables o desagradables.
Amb el temps ens anem tornant més equànimes en totes les situacions, guanyem confiança i ens tornem més caritatius cap aquests alumnes nostres que tan necessitats es troben avui.

És important practicar aquesta manera de fer al llarg del dia, en qualsevol moment. Però es pot començar per realitzar-la cada matí una estona i pot ser una activitat alternativa a la que es menciona a “propostes de com preparar-se per a la classe”. Per fer-ho ens asseiem amb l’esquena ben recta i amb els ulls tancats i observem la respiració, seguint l’aire quan va entrant i quan va sortint, i mentre som testimonis d’això, procurar no enganxar-se amb cap pensament, només mirar-los amb amistat.
A aquesta experiència directa de la realitat, a aquesta tècnica d’autoobservació s’anomena meditació Vipassana.