Los auténticos maestros són aquellos que han elegido ganar la vida, en lugar de ganarse la vida
                                                          Neale Donald Walsch

Cadascú en el seu lloc de treball hauria d’estar content de la feina que ha fet, perquè cal pensar que cadascú ha donat tot el que podia fins aquell moment. A vegades, però, després d’aquest necessari reconeixement, pot quedar, millor dit, em sembla que hauria de quedar, un cert sentiment de que es podia haver fet millor.
Les ganes d’aprendre, hem de procurar que no ens abandonin mai, perquè si desapareixen és quan es pot considerar que la persona s’ha fet vella. És per això que tantes vegades es troben nois que travessen crisis que fan que momentàniament es comportin com a persones psicològicament velles.

Un bon ajut per portar a terme aquesta idea de millorar la feina feta és veure què podem aprendre dels altres i de tot, de qualsevol situació de la vida. Es convenient escoltar i procurar aprendre de les converses que es generen als centres educatius, intentant sempre destriar “el gra de la palla”, o el que és el mateix, passar-ho pel propi garbell o filtre.

Un altre ajut que pot ser molt profitós és el de preguntar a aquelles persones que ens mereixen una consideració especial, per la seva maduresa i coneixement davant la vida, el seu parer sobre algun aspecte en particular que ens tingui capficats. Però si de veritat ens preocupa el tema, el millor que podem fer és anar a les fonts, als especialistes del tema, però que a la vegada siguin inspiradors, perquè si bé els professionals coincideixen molt sovint amb els fins de l’educació, existeixen després moltes discrepàncies en quan a la interpretació.
Més enllà d’això, davant de dubtes professionals on hi hagi una forta implicació personal, una alternativa és deixar-ho reposar i fer la consulta al coixí.

Avui més que mai, amb la diversitat que tenim a les aules, el professor necessita tenir al seu abast una gran quantitat de recursos didàctics. Hem de reconèixer quina ens sembla que és la nostra mancança més important en aquest moment o veure què ens preocupa i llavors començar per aquí, abordant aquest interrogant.
Sortosament tenim avui a la nostra disposició la possibilitat d’educar-nos i formar-nos en temes molt diversos que poden ajudar al docent. Cursets de creativitat, relaxació, foniatria, coneixement de l’adolescència, tutoria, art, teatralització, narració de contes, educació emocional, superació de l’estrès, tècniques de relaxació, etc. I tot pot ser útil si és allò que en aquell moment necessitem. A mi a més del mencionat anteriorment m’han ajudat molt també l’estudi de la Sabiduria antigua, per mitjà, d’entre altres, de H.P. Blavatsky, Annie Besant, Alice Bailey, Manly P. Hall i d’altres

I si en algun moment es perd el rumb en aquesta feina, cosa molt fàcil d’entendre, tenim la bonica poesia de Gagriel Celaya:

Educar es lo mismo
que poner un motor a una barca…,
hay que medir, pensar, equilibrar…,
y poner todo en marcha.
Pero para eso, uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino,…
un poco de pirata,…
un poco de poeta,…
y un quilo y medio de paciencia concentrada.
Pero es consolador soñar
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño,
irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes, hacia islas lejanas.
Soñar que cuando un dia
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá nuestra bandera enarbolada.