“Si pots descobrir exactament la posició on l’altre es troba i començar des d’allà, potser puguis tenir la sort de portar-lo a on tu estàs.
Ser mestre, en el vertader sentit de l’expressió, és ser un estudiant. La instrucció comença quan el mestre aprèn de l’alumne, quan es posa en el lloc d’aquest, de manera que compren el mateix que ell”.
Kierkegaard
Al mestre li ha d’interessar tot l’Univers, però en especial el ser humà i l’acte d’ensenyar.
L’alumne ha de ser la part més important de l’univers professional del mestre i per això ha d’estudiar els seus alumnes. En aquest difícil treball d’estudi, el mestre no pot caure en la simplificació de dir que si un alumne no avança, és per culpa seva.
Aquest estudi hauria de tenir com a tret més important, com a punt de partida, l’actitud del mestre, una actitud reverend cap a la vida, cap el ser humà i la seva singular individualitat. El mestre ha de tenir fe en els seus alumnes, que vol dir confiança en ells, perquè sent un gran afecte cap aquells sers. Si no hi ha aquesta calidesa, aquest interès, llavors es pot caure molt fàcilment en una freda indiferència.
En les converses amb els alumnes s’ha de procurar escoltar molt i parlar poc, intentar trobar les paraules justes.
El mestre també estudia el món en què viu i s’interessa per tota la llarga tragèdia humana que ha servit per fer aquesta la nostra història universal. S’interessa per l’enorme vessament de sang i sofriment que ha comportat poder arribar a on som ara, a aquest punt de benestar, a expenses de tants d’altres. Conscient d’aquesta situació dóna gràcies contínuament i com que coneix quina és la situació actual del planeta procura viure el més ecològicament possible. S’interessa en general per tots els actes que consideri que són significatius pels humans.
El mestre també viu i treballa en una comunitat a la qual haurà de conèixer, s’haurà d’integrar i estimar, amb tot el que tingui de bo i de dolent, perquè aquestes condicions són indispensables per tal que els alumnes s’hi interessin.
“El mestre obre portes i finestres que donen a un món meravellós”. (E.O. Melby) Si ha d’obrir portes cap a la instrucció d’una matèria, llavors ell també ha de sentir curiositat cap aquesta i cap a altres matèries, perquè ha d’introduir els alumnes cap a la visió de coses que de moment ells, segons la seva edat, no podrien veure sols.