Alice Bailey és una estudiosa -no sé si és correcta la paraula- de la metafísica, en especial de la Saviesa antiga. En el text “Education in the new age”, Alice Bayley exposa de forma generalitzada les seves idees respecte l’educació actual, matisant que sempre hi ha excepcions al que ella formula. Igualment menciona el que li sembla que serà l’educació en la Nova Era:

“L’educació, fins al present, ha estat ocupada en l’art de sintetitzar la història passada, tota mena de fites aconseguides en els diversos camps del pensament humà. Tracta bàsicament de mirar endarrere i no endavant.
Les capacitats del nois s’han mesurat per les seves reaccions a la informació acumulada, digerida i disposada de manera que el noi pugui competir amb la informació que altre gent posseeix.

L’educació fins ara bàsicament ha consistit en entrenament de la memòria. El noi ha d’aprendre els fets que la cultura dominant creu que són veritat. Però cada època té criteris diferents del que és adequat. Nosaltres tenim una història en la que les tribus, els pobles, adquireixen status nacional amb agressions, guerres i conquestes. Aquesta és una mostra d’un assoliment racista.
L’educació és més que entrenament de la memòria i més que el fet d’informar del passat i de les seves conquestes. Aquests factors tenen el seu lloc i la seva importància, però d’aquest passat n’ha de créixer tot allò que és nou, amb flors i fruits. L’educació és més que un sincer esforç per adaptar el noi o l’adult perquè siguin bons ciutadans i bons pares. L’educació és tot això, però hauria de ser molt més”.

Alice Bailey conscient que parla d’un ideal d’educació, exposa el que hauria de ser aquesta nova educació:
“L’educació en l’adolescència s’hauria de centrar principalment en l’educació de la ment. S’ha d’ensenyar a racionalitzar les emocions i els desigs, i discriminar el que és correcte del que no ho és. El que és desitjable del que no ho és, el que és essencial del que no ho és. Això podria ser ensenyat per mitjà de les ciències socials. Ha d’aprendre la distinció entre entrenament de la memòria i el pensar.
La psicologia hauria de ser introduïda posteriorment i basada en la meditació que també es practicaria amb la intenció que els alumnes ‘anessin coneixent-se més ells mateixos.
La tendència de la nova educació hauria de ser la de procurar que el docent sigui conscient del que realment posseeix: Restar dret, amb una clara mirada davant de la vida. L’hauria de portar al coneixement de la porta que condueix al món de la Realitat.”

És molt interessant la proposta que fa de com caldrà que siguin estudiats els alumnes. S’haurà de tenir en compte les següents direccions:

– “Astrològicament, per determinar les tendències i els problemes particulars de l’ànima.
– Psicològicament, amb l’ajut de les tipologies dels set raigs.
– Mèdicament, amb atenció especial al sistema endocrí, la vista, les dents i altres defectes psicològics.
– Vocacionalment.”