Conèixer en Parker Palmer va suposar per a mi com el descobriment d’un nou espai. Va ser com entrar en el món d’algú que presentava perfectament dibuixats nous paisatges que per a mi tot just eren petites intuïcions que començava a entreveure. Va permetre poder passejar-me per entre les seves idees plenes de sentit comú, que transmetien calidesa, i que encomanaven coratge a tots aquells que de tot cor es volen endinsar en el país d’ensenyar i aprendre.

Algunes d’aquestes seves idees podrien ser:
“La pobresa espiritual de molta part de l’educació actual dóna poques oportunitats a la joventut d’apagar la seva profunda set d’integritat i de trobar un sentit a la vida. Intents inconscients o equivocats dels joves de trobar quelcom que ompli, sovint desemboquen en comportaments adictius diversos, cap a substàncies o relacions, la qual cosa fa l’ensenyament i l’aprenentatge molt difícil, sinó impossible.
Activitats compulsives o imprudents, abús de substàncies, sexualitat buida poden ser el resultat dels intents d’escapatòria del dolor d’una buidor interna. A la classe això es manifesta com una manca d’interès, carència d’autoestima, carència de compassió, manca d’autodisciplina i manca d’espiritualitat”.

“Una més “commovedora” educació busca obrir la ment, donar calor al cor i despertar l’esperit de cada alumne. Hauria de proporcionar oportunitats de ser creatius, contemplatius i imaginatius. També hauria de deixar que s’expliquessin velles i noves històries d’herois, ideals i metamorfosis. Hauria d’encoratjar els alumnes a aprofundir en el coneixement d’ells mateixos, de la natura i de les relacions humanes. Valoraria el servei als altres i al planeta.
Aquesta educació presentaria els coneixements dins d’un context temporal, i no com a fets que s’han de memoritzar o dogmes per ser seguits. Seria integrativa amb totes les disciplines emfatitzant les interrelacions. Reptaria els estudiants a trobar el seu propi lloc en l’espai i el temps, i a disposar-se a aconseguir les més altes aspiracions de l’esperit humà.”

També diu Palmer:
“Ensenyar és crear un espai en que es practica “the comunity of truth.”
“Després de tres dècades d’intentar aprendre la meva feina, cada classe esdevé això: els meus alumnes i jo, cara a cara, compromesos en un vell i precís intercanvi anomenat educació. Les tècniques que he anat aprenent m’han resultat insuficients. Cara a cara amb els estudiants, només un recurs tinc a la meva disposició: la meva identitat, el meu ser, el meu sentit d’aquest “jo” que ensenya, sense el qual no tinc el sentiment del “tu que aprens.”

Encara una altra selecció dels seus escrits:
“Esdevenim mestres per raons del cor, animats per una passió per alguna matèria i per ajudar els nois a aprendre. Però molts de nosaltres anem perdent el cor a mesura que passen els anys. “The courage to teach” és el coratge de mantenir el cor obert en aquells moments difícils, quan al cor se li demana més del que pot.
Recuperar el cor per ensenyar requereix que reconstruïm la relació amb el mestre intern. Aquest mestre nosaltres el coneixíem quan érem nens però varem perdre el contacte en fer-nos grans, un mestre que contínuament m’invita a honorar el meu vertader Jo -no el meu ego o expectatives o imatge o rol- sinó el Jo que sóc quan tot l’extern desapareix.”