“El món de les ànimes, o sigui, el de les causes, no està subjecte a la forma i per això és immortal. Quan ella descendeix a la terra a prendre cos humà, és només per un curt període de temps amb la fi de desenvolupar totes les virtuts i atributs que tots els humans, sense distinció, posseïm, per herència divina. La diferència entre elles no és essencial, al contrari, són filles d’un mateix Pare i són d’una comú naturalesa que les agermana indefectiblement, des del seu origen fins la seva fi. Així ho reconeixeran quan les seves altes potències i facultats estiguin desenvolupades i plenament conscients.
Mentre no sigui així, les ànimes dels humans venen a la terra, escola d’ensenyança, mansió d’experiències, laboratori de puresa, saviesa i bondat”.
                                      Ramaysa

La Llei de causa i efecte conté la idea, o principi, que res succeeix casualment; que la casualitat és un terme per indicar l’existència d’una causa no reconeguda de moment.
Si ens regim per aquesta llei, tot el que nosaltres estem vivint en el present, les circumstàncies que se’ns presenten han estat generades en algun moment, ho hem creat conscient o inconscientment en aquesta o en una altra vida. Ens agradi o no, nosaltres som els “propietaris” dels nostres actes. Tot el que ens arriba, tot el que ens succeeix és la nostra herència. Res del que ens passa ve d’un món “extern” hostil; tot és el resultat de la nostra pròpia ment i dels nostres fets.
Totes les coses bones que vivim són el producte de les nostres bones accions. Igualment passa amb les situacions negatives que se’ns presenten, que corresponen a causes que ocorregueren en moments diferents i passats, és a dir, que els plans de causació poden venir de molt enrere i les influències poden ser moltes: la dels pares, avis, la societat, la religió, el centre educatiu, els amics…
Un dels processos més importants a la vida és veure que de tot això que rebem haurem de fer neteja, triar i decidir amb què ens quedem. Sempre tenim la llibertat de poder escollir en el present. Això es coneix com a lliure albir, o oportunitat d’escollir per nosaltres mateixos quin camí prendre. Aquest procés de neteja o de tria no és fàcil, cal molt domini personal, sobretot molt control mental.

Les aparents injustícies que veiem en la vida diària troben el seu fonament en aquest principi. En vides passades hem anat generant causes que determinen la nostra situació present. Les persones que nosaltres anomenem “afortunades”, són persones que havien actuat molt correctament en el passat i ara els toca la recompensa. En canvi, hi ha persones que en el passat han transgredit les Lleis universals i ara es troben amb problemes i dificultats. Aquesta és la raó per la qual neix gent pobra, malalta, amb “mala sort”.
Independentment de si tenim bona o mala sort aparent, tots venim a la vida amb la funció de sanar-nos a nosaltres mateixos. Per aquest motiu els problemes desapareixen quan s’ha saldat la Llei, quan hem après la lliçó.
Si nosaltres perjudiquem una persona, és molt probable que en el futur ens toqui ser perjudicats.
Quan el banc presenta una factura, l’hauríem de pagar “contents” perquè sabem que aquella factura és nostra i de ningú més, si paguem enfadats és pitjor perquè l’hem de pagar igualment i a més estem de mal humor.

La comprensió d’aquesta Llei ens pot ser d’ajuda també per encarar aquelles situacions difícils que succeeixen freqüentment als centres educatius: un alumne “difícil” o potser un company també “difícil”. Sense el coneixement de la llei direm: “Per què m’ha de passar a mi això?” En canvi la seva incorporació com a hipòtesi fa que aquest fet no és rebi com una injustícia sinó que és una “factura” que se’ns presenta, una oportunitat per aprovar una lliçó pendent. Segons la Llei, si no aprenem la lliçó, la suspendrem i l’haurem de repetir, fins que l’aprovem.
També quan mirem el nostre món ens sembla percebre un enorme desordre, un gran i aparent desgavell, però amb l’ajut d’aquesta Llei es fa més fàcil d’entendre. El món vindria a ser com les peces d’un puzle abans de ser ordenat, mentre que amb la utilització de la Llei, les peces comencen a encaixar i tot va adquirint sentit. És una eina indispensable per tal de que aquest soroll, els grinyols produïts pels nostres instruments desafinats es transformin en una simfonia.
Eckhart Tolle en “A new earth” diu semblantment: “Darrera de l’aparent caòtica succesió d’aconteixaments en les nostres vides i en el món hi ha amagat el desplegament d’un propòsit i un ordre superior. Això està bellament explicat en la dita zen “La neu cau, cada floc en el seu lloc apropiat”… Només si estem suficientment silenciosos internament i el soroll mental remet podrem percebre que hi ha una amagada armonia aquí, una sacralitat, un ordre elevat en el que tot té el seu perfecte lloc”.

En “The secret doctrine”, H.P. Blavatsky diu: “La Llei del karma entreteixida amb la Llei de la reencarnació és l’única doctrina que pot explicar-nos el misteriós problema del bé i del mal, i reconciliar l’home amb l’aparent terrible injustícia de la vida. Res, excepte aquesta seguretat pot aquietar el nostre indignat sentit de justícia. Perquè, quan algú que desconeix aquesta noble doctrina, veu al seu voltant i observa les desigualtats de naixement i fortuna, d’intel•lecte i de capacitats, quan veu que es rendeix honor als tontos i llibertins, als quals la fortuna els ha acumulat els seus favors per un simple privilegi de naixement, i el seu proïsme més pròxim, amb tot el seu intel•lecte i nobles virtuts moren de necessitat; quan hom veu tot això i s’ha de girar d’esquena, incapaç de posar remei al sofriment immerescut, i ressonen en les seves oïdes els laments de dolor del seu voltant, que li produeixen dolor al cor, -només aquest beneït coneixement de karma evita que maleeixi la vida i els homes a l’igual que al seu suposat Creador”.