“Es tan necesario en la vida espiritual como en la temporal el dar pasos arriesgados. Aquél que no arriesga, jamás puede esperar ganar. Arroja tu cuerpo por encima de la borda al mar de la incertidumbre; sé como el monje errante, que no se apega a las personas, ni a los lugares ni a los objetos; y aunque pierdas el cuerpo, ganarás el Alma. Intrepidez es lo único necesario; la intrepidez de un tigre en la selva.
Sólo manos vigorosas pueden salvar el velo de Maya. De nada sirven las teorias; lo que se necesita es hombria. Mientras haya temor por el cuerpo no podrá haber realización para el Alma. Piensa en los sacrificios que la gente mundana hace persiguiendo placeres mundanos. ¿No te sacrificarás tú persiguiendo cosas espirituales? ¿Puede Dios ser realizado con la elocuencia o con meras formas? Sal de debajo de las influencias guarecedoras. Ven a campo abierto. Sea el infinito tu horizonte. ¡Que el universo entero sea la campiña por la cual vagas!”
                F. J. Alexander “En las horas de meditación”

Hem d’omplir l’horitzó del nostre paisatge amb magnífiques hipòtesi, cadascú amb les seves. En rebre algun text, pot ser que inicialment ens captivi, i ens faci potser fins i tot exclamar: “Quina meravella!” Hem de veure que aquestes paraules no són nostres ni són saviesa. Que no us passi com a mi que el començament d’entrar en contacte amb texts de sabiduria antigua em creia, en els moments que la “mente parlanchina” anava pel seu compte, que jo era un “mestre” quasi un il•luminat, i el ego s’engreixava en desmesura. Hem de veure que només són paraules, que serveixen per a relaxar-nos i per acontentar-nos, però que de moment només és informació.

Després aquells texts han de ser estudiats. No, d’una manera bulímica, sinó reflexivament, veient si tenen sentit comú, si guarden una lògica, si poden aportar algun bé i ser una millora per a la nostra salut integral.

La comprensió del text ens ha de conduir cap una nova fase, la d’aplicar-la a la nostra vida, de manera que amb la seva persistent utilització l’anem incorporant i puguem veure que va esdevenint una part de nosaltres mateixos, que s’ha produït alquímia

En els cursos de Vipasana segons Goenka, aquest explica un exemple d’aquestes tres fases: Un doctor prescriu una medecina per a un malalt. L’home se’n va a casa, i ple de bona fe en el seu doctor, recita la prescripció cada dia; aquesta seria la primera fase. No satisfet amb això, l’home torna al doctor i demana i rep una explicació de la prescripció, com funciona i perquè és necessari prendre-se-la; aquesta seria la segona fase. Finalment l’home pren la medicina; només llavors és eradicada la malaltia.