A més de disposar en la nostra vida d’elevades hipòtesi m’atreveixo a dir, que necessitem encara un altre ingredient, tant important com l’anterior, el que mostra la protagonista d’aquesta història:

Després de molts anys de combatre en batalles, un ferotge guerrer va tornar a casa tan apagat que a la seva esposa li semblava com si li haguessin matat l’esperit en batalla i que només la seva carn i ossos entressin per la porta.
Malgrat que ella el rebé amb grans abraçades i llàgrimes d’alegria, ell no respongué al seu contacte. Els seus ulls gelats no van trobar-se amb la seva mirada. Seia a la taula tot sol i mirava al través de la finestra.
L’esposa tractava de mantenir converses amb ell, però ell no contestava. Va preparar un exquisit menjar que quasi no va tastar. Ella flotava damunt d’ell com una mare ocell damunt dels pollets, explicant-li anècdotes i totes les novetats que ocorregueren en la seva absència. A la nit ella carinyosament rodejava el seu coll amb els seus braços i li cobria el cap amb dolços petons. Però ell es girava de cantó i dormia donant-li l’esquena, mantenint les robes tibants al voltant del seu cos.
L’esposa esdevingué confosa a causa de la seva fredor. El culpabilitzava per ser tan cruel i despietat. “Com pots tractar-me d’aquesta manera!” ella es lamentava. “He esperat tant temps el teu retorn i he sofert en la meva soledat!” Va donar un cop de porta i va córrer fins a arribar a la casa d’un home vell i savi que era conegut per les seves pocions i les seves influències màgiques.
Plorant desconsoladament va demanar: “Per favor, dóna’m una poció amorosa que faci que el meu marit em torni a estimar. Ha tornat a casa de la guerra sense amor en el seu cor”.
L’ancià escoltava atentament la seva queixa i finalment replicà: “Hi ha una poció màgica apropiada per a una situació com aquesta. Et puc ajudar a aconseguir recuperar l’amor del teu marit. Per a fer aquesta poció necessitaré els pels del bigoti d’un tigre. Si tu em pots portar aquells bigotis, et podré ajudar a conquerir de nou l’amor del teu marit”.
La dona va quedar completament sorpresa. “Això serà impossible d’obtenir!”, va exclamar.
L’ancià li va respondre: “Si realment vols guanyar l’amor del teu espòs, llavors em portaràs el que et demano”.
La dona se n’anà de la casa absorta en pensaments. No veia la situació gens clara, així que va anar al mercat a comprar una peça de carn.
Es dirigí a la jungla i penetrà fins que veié la cova d’un tigre. Amagada a una certa distància, va poder veure com la gran bestia descansava al sol. La dona no pogué evitar de veure les afilades garres. Ella segué, quieta com una pedra, i observà com es movia el ventre del tigre al respirar. Al final, va deixar el menjar en el lloc on seia i se’n va anar a casa.
Cada dia, la dona retornava a la cova del tigre amb el tros de carn. Cada dia, deixava la carn una mica més a prop i pacientment observava l’animal. Després de vàries setmanes, el tigre va permetre que ella s’assegués al seu costat mentre menjava. Ell després s’estirava i s’adormia amb el seu cap prop de la seva falda. La primera vegada que tocà la seva llustrosa pell, un tremolor recorregué tot el seu cos.
Molts dies després, mentre ella seia al costat de l’enorme criatura, va treure unes diminutes tisores de la seva butxaca i amb molta cura li va retallar el bigoti.
Va escapolir-se amb el tresor, difícilment guanyat, a la seva butxaca. Quan es trobà fora de la jungla, es posà a córrer frenèticament en direcció a la casa de l’ancià. “Aquí ho tinc!, he aconseguit els bigotis del tigre!”, va cridar en arribar-hi. “Ara, fes-me la poció que em retornarà l’amor del meu marit”.
L’ancià prengué els bigotis i els examinà curosament. “Diga’m, com el vas obtenir?”
La dona respongué: “Vaig ser molt pacient. Em vaig aproximar a l’animal amb molta cura. Cada dia, m’aproximava una mica més. Després d’un llarg període, quan vaig estar segura que la criatura em tenia confiança, encara me li vaig acostar més. Finalment, vaig poder tocar-lo, ja que després de molt ja no tenia por.
L’ancià movia el cap amb senyal d’aprovació mentre la dona revelava la seva historia. “Això és molt interessant”, va dir, llençant els bigotis dins del foc.
La dona llençà un crit d’alarma. “Després dels meus esforços llences al foc l’ingredient especial que necessitaves per a elaborar la poció!”
L’ancià somrigué gentilment i replicà: “Tu no necessites una poció per a enamorar. Qualsevol dona que pot domesticar un tigre ferotge pot certament guanyar l’amor del seu marit. Ves a casa, estimada, i sigues pacient amb el teu marit. Tingues confiança i sàpigues que l’encant màgic per guanyar el seu cor es troba dins teu”.
La dona s’entornà a casa amb una nova comprensió. Va deixar d’estar malhumorada i de demanar amor. Amb gran paciència i amb la càlida gentilesa amb que va domesticar el tigre, va fondre el fred cor del seu marit guerrer.
           “The tiger’s whisker” (Wisdom tales from around the world)