“La teva vida és un viatge sagrat. I és sobre canvi, creixement, descobertes, moviment, transformació, expansió continua de la teva visió del que és possible, eixamplant la teva ànima, aprenent a veure clar i profund, escoltant la teva intuïció, prenent amb coratge els reptes que sorgeixen al pas de la vida. Tu estàs en el sender… exactament en el lloc que et pertoca estar… I des d’aquí tu només pots anar endavant, modelant la teva història personal en un magnífic conte de bellesa, de saviesa, de poder, de dignitat i d’amor”.
                                           Caroline Adams

El laberint, tal com el que hi ha a la catedral de Chartres, és una combinació del cercle i de l’espiral. Simbolitza el viatge cap el nostre propi centre per després de nou tornar cap enfora al món. Aquests laberints tenen només un possible camí i no s’han de confondre amb aquells laberints perdedors, que tenen diverses possibilitats.
Els laberints han estat des de fa molt com a eines per meditar i pregar. És un simbolisme que ens ajuda a crear un espai sagrat que ens porta de la nostra perifèria, a “Allò que està a dins”.
En recórrer el laberint és com si metafòricament estiguéssim reproduint el viatge de la nostra vida, cap el centre de nosaltres mateixos, cap el més profund del nostre interior, però amb una comprensió més clara de qui realment som.

Aquest moviment en espiral, l’he realitzat diverses vegades amb grup, en uns encontres que fèiem amb famílies. Una de les diverses activitats que es duien a terme durant el temps que durava l’encontre era la construcció de l’espiral en el terra, a l’aire lliure o a l’interior, amb branquetes verdes agafades de qualsevol arbust pròxim. Petits i grans recorríem l’espiral, d’un en un, portant una espelma encesa, simbolitzant la llum que tots tenim dins nostre, i dipositant-la en el centre. Pel fet de ser realitzat en grup, amb gent de totes les edats, em sembla que resultava ser, per a tothom, una molt bona “medecina”.

Aquest moviment introspectiu, a més de ser realitzat en el pla físic, pot tenir la seva projecció a nivell mental, a la vida quotidiana, i per a benefici de la nostra salut integral, com més el realitzem diria que molt millor.
A aquest recorregut cap el nostre centre m’agrada anomenar-lo: “L’encontre amb nosaltres mateixos”. Aquest encontre amb nosaltres mateixos, és un espai amb múltiples sorpreses, però la més significativa és que quan retornem cap enfora, als altres, a la vida social, ho fem més enfortits internament de manera que les situacions les afrontem amb més confiança, sense tanta pressa, amb més amplitud de mires.