Perceval és un noi com la majoria, però és especialment ingenu. Aquesta peculiaritat fa que no sigui mal pensat, una mica com un nen petit, que s’ho mira tot amb ulls nous. Bé, Perceval vivia amb la seva mare, i ella el tenia molt protegit del món exterior ja que el pare de Perceval, un valent cavaller, havia mort heroicament en una lluita.

Un dia Perceval va veure passar prop de la casa de la mare uns cavallers amb unes brillants armadures dalt d’uns cavalls esplèndidament ben guarnits. La imatge d’aquells cavallers va quedar profundament gravada al seu interior, de manera que no va poder resistir la temptació de seguir-los abandonant la casa materna. Els va atrapar i amb ells va continuar fins arribar a la cort del rei Artur, que era la destinació d’aquells cavallers. En ser allà va poder assabentar-se que alguns dels molts cavallers que hi havia pel castell es reunien al voltant d’una taula rodona on es parlava de temes de gran importància. Admirat per tot el que veia va demanar que el fessin cavaller, ja que volia ser com ells i demés volia ser també un dels cavallers de la taula rodona. Però se li explicà amb gran delicadesa que per a això hauria d’anar primer a la recerca del Grial.

El Grial és com un recipient en forma de copa, que conté dins seu el més sagrat, el més elevat que algú pugui ser capaç d’imaginar. Arribar a la presència del Grial és fer-se amb les qualitats que el calze conté, però a la vegada el camí per arribar a trobar-lo és ple de proves, dificultats, temptacions, que distreuen de l’objectiu. Perceval va anar poc a poc superant les proves que se li presentaven: matar animals ferotges que atemoritzaven la gent dels pobles, defensar els dèbils, salvar princeses captives, dir que no quan les princeses li demanaven estar amb elles per haver-les salvat, etc.

D’aquesta manera, afrontant les situacions que es trobava en el seu camí, va anar ascendint cap al cim de la muntanya on hi havia el castell amb el Grial. Així ell es transformà en l’ideal més elevat pensable, un cavaller, un guerrer, un poeta, un místic, amb aquells valors i qualitats que el feien apte. O sigui, que ja estava preparat per trobar-lo, ja se n’havia fet mereixedor. I, atenció, de tot el seu seguici només ell podia veure el Grial, els altres no, perquè ell ja tenia les qualitats necessàries, que són les mateixes que hi ha al Grial.
Després retornà al castell del rei Artur i fou admès com a cavaller de la taula rodona.”

Aquesta història, tal com jo l’entenc, em fa veure que el ser humà no és una entitat acabada, formada, sinó que està permanentment en procés d’aprenentatge, sempre a la recerca de l’equilibri i sempre fent procés de perfeccionament, tot i que moltes vegades, enlloc d’anar endavant anem endarrere, però això només és momentàniament.