Els deixebles tenien multitud de preguntes a fer sobre Déu.
Els digué el Mestre: “Déu és el Desconegut, l’Incognoscible. Qualsevol afirmació sobre Ell, qualsevol resposta a les vostres preguntes, no serà altra cosa sinó una distorsió de la Veritat.”
Els deixebles restaren perplexos: “Aleshores per què parles d’Ell?”
“I per què canta l’ocell?”, respongué el Mestre.
                    Anthony de Mello “El cant de l’ocell”

“I què faràs ara que tindràs més temps?” Em preguntaren el dia que ens acomiadàvem després de tants anys de compartir la vida docent. Recordo llavors el meu llarg silenci, que anava enriquint-se i prenent consistència a mesura que aquell instant es transformava en una espècie de petita eternitat. Sabia que havia disposat, per diferents raons, d’unes experiències, unes vivències i uns materials molt valuosos. Vaig tenir la sensació que disposava de quelcom que s’havia de donar a conèixer i que volia compartir amb els altres perquè tenia el convenciment que realment valia la pena.

Ser que la majoria d’idees que he utilitzat durant aquests anys com a base de reflexió en la meva vida, i que tinc la voluntat d’anar exposant, m’han estat deixades, quasi res és meu. Han estat deixades per tants i tants que han ja travessat els camps d’aprenentatge, a disposició de tots nosaltres, per tal de que les aprofitem, els que encara com jo estem investigant. Em veig a mi mateix, com un artesà que ha anat recollint petites peces disperses amb les quals ha anat confeccionant nous objectes que vol mostrar i compartir amb tothom, però en especial per a tots aquells que estan involucrats en l’educació. Es podria dir, doncs, que moltes de les idees que exposaré, han estat ja prèviament usades per d’altres, és un material de segona mà, com a mínim. I si sorgeixen coses noves seran com un regal.
En el fons són poques les idees que guien la meva vida i això és perquè de Veritat sembla que només n’hi ha una, però de maneres d’expressar-La, moltes. És per això que algunes de les idees que considero bàsiques segurament que es trobaran repetides en aquest treball, això sí, procurant que tinguin coloracions diferents.

I m’agradaria dir, ajudant-me de la idea que Rainer Maria Rilke expressa en “Cartes a un jove poeta”, que no es pensi pas, que qui mira de donar a conèixer les seves idees sobre educació, idees que l’han ajudat molt en la seva vida, dins i fora de l’aula, viu sense esforç enmig d’aquestes paraules; la vida de qui les escriu té fatigues i tristeses. D’altra forma no hauria sorgit aquest treball.