Estic jubilat de l’educació formal i ara, continuant amb la tasca educativa a un altre nivell, tinc el propòsit de compartir amb tots aquells a qui pugui interessar, les meves reflexions al llarg d’aquests anys. He estat vinculat a la docència durant trenta anys en un Institut d’educació secundària. Abans havia treballat en el món de la industria, des que els quinze anys em vaig incorporar al món laboral. Soc d’aquells que, per raons familiars, vaig haver de compartir treball i estudis, i això, com tantes altres coses, va condicionar la meva vida.

El propòsit que em guia en començar aquest bloc és el d’exposar i compartir algunes reflexions personals i pensaments que giren al voltant de l’educació i de l’espiritualitat i que s’han han anat incorporant a la meva vida com a resultat de les vivències professionals i personals, perquè aquests dos móns, per a mi, són inseparables i s’interrelacionen entre sí constantment.
Una de les raons, tal vegada la més important, per les quals inicio aquest bloc és perquè em sembla que omplirà un àmbit, dins del camp de l’educació, que al meu parer està bastant oblidat, i és el de l’espiritualitat. És important per mi expressar ara, que el terme espiritualitat, tal com jo l’entenc, no és sinònim de religió, sinó que és un concepte més ampli.
L’espiritualitat està oblidada segurament, per vàries raons. Potser, perquè aquests moments que vivim no toca parlar-ne, no està massa de moda. Em sembla com si els que avui fan recerca en educació estiguessin mirant cap a un altre cantó.
Una mica, potser també per aquella idea, actualment molt estesa i, al meu parer mal interpretada, que tot els sabers, les responsabilitats, estan molt compartimentades. “No és la meva responsabilitat!”, s’acostuma a sentir dir, massa sovint, en moltes situacions de la vida quotidiana. Per aquest cas concret, el d’incorporar l’espiritualitat a la quotidianitat educativa, pot ser que s’hagi pensat que això pertoca al professorat de Religió. Res més equivocat, des del meu punt de vista!
Però ja som molts, cada vegada més els que com jo, portats per la necessitat de trobar una mica de pau, se’ns va fer o se’ns fa ineludible intentar endinsar-nos, aprofundir en el misteri de la vida i a la vegada aproximar els dos àmbits, espiritualitat i educació, millor dit, fondre’ls, si és que no ho estan.

Si el que anirà sorgint hagués de tenir el format d’un llibre i li hagués de posar un títol, tal vegada alguns dels possibles que en sorgirien podrien ser:
“Un intent, fallit, de portar la vida espiritual a l’aula”. Les motivacions que m’impulsen a suggerir aquest títol, penso que ho explicaré més endavant pel fet de que veig complicat fer un resum donada la importància que té per a mi el terme espiritualitat.
Un altre podria ser: “Els peus al terra i el cap a l’infinit”. Aquesta idea m’agrada perquè parla de la connexió que voldria realitzar en mi, i que em sembla hauria d’existir sempre en tothom, entre el món real, el tangible i el món de les abstraccions, vull dir el dels pensaments i sentiments.
També trobo interessant: “De la grandiositat al llibre de text”, perquè ha estat una idea general que m’ha acompanyat durant molts anys en la meva vida docent. Pràcticament consistiria en la suposició que la millor manera de començar qualsevol relació amb un grup classe passaria perquè el mestre propiciés alguna situació que servís per aixecar els estats anímics dels alumnes, per després poder abordar, amb molta més relaxació els continguts curriculars.

La meva intenció amb aquest bloc és la d’anar presentant comentaris amb una certa regularitat i d’anar-los agrupant per temes. Els que presentaré primerament espero que serveixin com a introducció dels temes posteriors i que realment m’han motivat a presentar aquest treball.