La música, en el seu origen tenia una funció terapèutica i espiritual. Els pobles primitius feien música per sanar i per acompanyar els seus rituals sagrats. Amb el pas del temps la música ha esdevingut un entreteniment, però en totes les tradicions espirituals se’n conserva aquest us amb fins terapèutics i espirituals. La raó d’això és que la música té uns importants efectes sobre el cos, les emocions i l’esperit:
- Efectes fisiològics: la vibració de la música és capaç d’entrar a 8 o 9 cms. dins del cos. Això vol dir que afecta els diferents sistemes del cos, com l’endocrí (hormonal), el límbic (que regula les emocions), i afecta el nostre sistema immunitari (les defenses). Arriba també a la part més antiga del cervell.
- Expressió emocional: hi ha 6 principis que cal respectar per mantenir la salud:
- L’aire
- L’alimentació i la beguda
- El son i la vigilia
- El movimient i el repòs
- L’evacuació i la retenció de substàncies
- Les emocions i els sentiments: les emocions són així un element important de la salut, i la música té la capacitat d’influir sobre elles i d’ equilibrar-les. D’altra banda, l’expressió emocional té un efecte catàrtic: la música permet expressar les emocions, i per tant té un caràcter alliberador. Gràcies a la música determinats continguts subconscients poden fer-se conscients, i per tant ens ajuda a l’auto-coneixement.
- El caràcter ètic de la música: es diu que la música és portadora de significat o informació. És a dir, que pot ser un vehicle per a integrar actituds vitals i trets de caràcter. D’aquí la importància d’escollir bé la música que escoltem.
- La qualitat personal de l’intèrpret o compositor és molt important. Antigament, els músics passaven per un entrenament espiritual apart de la seva formació musical. En la música hi ha elements no mesurables: el timbre, les micro pauses en el ritme, etc., que fan que cada interpretació sigui única i que ens agradi o no. Una peça de música clàssica, per exemple, interpretada per un músic evolucionat espiritualment tindrà un efecte completament diferent que si la mateixa peça musical és interpretada per un músic de trash methal amb problemes i desordres mentals i emocionals, per molt bé que la interpreti tècnicament. La qualitat personal és molt important, ja que d’alguna manera es transfereix a la música.
- Els instruments també són un element important. Els tradicionals tenen una vibració natural adecuada per a l’oïda humana, mentre que d’altres instruments elèctrics tenen camps magnètics afegits.
- El Ney o flauta de canya, un exemple d’instrument tradicional:
El cant del Ney:
El gran poeta persa del S. XIII Jalaluddin Rumi comença la seva extensa obra magna de 25.000 versos, El Mathnawi, amb un poema introductori dedicat al ney:
“Escucha la flauta de caña, cómo lamenta al contar un cuento de alejamiento y separación, diciendo: “Desde que fui separada del cañizal, mi lamento ha hecho gemir a hombre y a mujer.
Me hace falta un pecho desgarrado por desunión para poder desplegar la pena del ansia del amor. Todo aquel que es dejado lejos de su fuente desea que vuelva el tiempo en que estaba unido con ella.
En toda compañía he dejado oír mis notas afligidas, he intimado con los infelices y con aquellos que se regocijan. Cada cual se hizo mi amigo desde su propia opinión, nadie buscaba mis secretos desde mi interior.
Mi secreto no está lejos de mi lamento, más oído y ojo carecen de la luz. El cuerpo no está velado ante el alma, ni el alma ante el cuerpo, y sin embargo a nadie se le permite ver al alma.
Este son de la flauta de caña es fuego, no es viento: quien no tenga este fuego, ¡que nada sea! Es el fuego del Amor que está en la flauta de caña.
La flauta de caña es la compañera de todo aquel que ha sido separado de un amigo: su canto ha hecho pedazos nuestros velos”.
Escolta un taksim (improvització) de ney:
http://youtu.be/QQg56VGdtyo