Les històries dels profetes són profundament simbòliques. Diuen els entesos que estudiar-les i entendre-les és en realitat estudiar la pròpia ànima, és a dir, estudiar i entendre’ns a nosaltres mateixos. Podriem dir, per tant, que la història dels profetes és la història de l’Ànima.
Les històries profètiques tenen dues lectures possibles: una de històrica, en la qual es narren uns aconteixements que van passar, i una d’altra de teològica o filosòfica, que és la interpretació simbòlica d’aquells fets, és a dir, l’ensenyança que hi ha al darrera.
Per exemple podem fer la lectura històrica i teològica dels següents relats profètics:
-La Història de Noè i el rebuig del seu fill seu fill a pujar a l’arca:
La lectura històrica seria que el fill de Noè (Caanan) va rebutjar pujar a l’arca quan hi va haver el diluvi, i va preferir, en canvi, pujar a dalt d’una muntanya pensant que l’aigua no hi arribaria, però la muntanya també es va inundar i morí ofegat. La lectura teològica seria que el rebuig de Caanan a pujar a l’Arca simbolitza la falta de fe, l’orgull, l’autosuficiència, la desconfiança, la suposició de que no necessitem l’ajuda dels demés per a res, etc.
-L’èxode del poble d’Israel:
La lectura històrica és la història dels fills d’Israel quan estaven esclavitzats a Egipte i havien de servir el Faraó, fins que Moisès els alliberà. La lectura teològica d’aquells esdeveniments és molt àmplic i inclou molts símbols. Podriem dir, per exemple, que la historia dels israelites correspon a la situació de l’individu: la submissió al Faraó és comparable a l’ànima esclavitzada per les passions o l’egoisme. La guia de Moisès que alliberà aquell poble correspon a la guia de la fe per alliberar-se de l’egoisme. El pas pel desert correspon al desert que tothom ha d’atravessar alguna vegada a la vida fins que troba el “seu” Moisès. Les rebelions que van sorgir durant als anys de desert corresponen a la lluita dels mals hàbits per tornar a la comoditat de l’egoisme, etc.
Els següents textos fan referència a aquesta lectura simbòlica:
“Aquello que había en Faraón, en ti hay lo mismo, pero tu dragón está encerrado en la caverna (ya que no tienes el poder y los medios para dejarlo volar). Ay, todo esto es lo que en ti pasa: de buena gana quisieras colgárselo a Faraón. Si lo dicen de ti, se produce en ti una sensación de desentendimiento; y si (lo dicen) de otro, te parece una fábula. ¡Qué ruina ocasionada en ti por la maldita alma sensual! Esta amiga íntima te arroja extremamente lejos (de lo divino). Tu fuego no tiene el combustible de un Faraón; por lo demás es uno que lanza llamas como Faraón”.
“La mención de Moisés se ha convertido en una cadena (traba) en los pensamientos de mis lectores, pues creen que estas historias ocurrieron hace mucho tiempo. La mención de Moisés sirve como máscara, pero lo que te concierne ahora, oh buen hombre, es la luz de Moisés. Moisés y el Faraón están en tu ser: debes buscar a estos dos adversarios en ti mismo”.