Ramón Llull és considerat un dels més grans escriptors en llengua catalana que hi ha hagut mai. Una de les seves obres litaràries més importants és el Llibre d’Amic i Amat. És una obra de caràcter místico-filosòfic, en la qual l’autor descriu la vida contemplativa. Tot i que Llull era cristià, la seva obra pot considerar-se universal, com també ho són totes les obres genuïnament místiques. Llull mateix afirma que la idea de compondre’l li vingué de la pràctica dels sufís musulmans d’exposar paraules d’amor en exemples abreujats que donen a l’home gran devoció: “Mentre en tals consideracions meditava Blanquerna, es recordà que quan era Papa, una vegada li contà un sarraí que tenen ells alguns homes religiosos entre els quals n’hi ha d’especialment preats que reben el nom de sufís, i que aquests tenen paraules d’amor i exemples abreujats que donen a l’home gran devoció; i són paraules que necessiten exposició; i per l’exposició puja l’enteniment més amunt, pel qual pujament augmenta i puja la voluntat en devoció”. És una obra, per tant, que va ser redactada amb l’objectiu d’enamorar al lector, de fer-li degustar una manera de relacionar-se amb Déu basada en la proximitat i l’amor, i per això va utilitzar els termes ‘amic’ i ‘amat’ en el títol mateix. L’Amic és el contemplatiu que cerca i recorda incansablement Deú, que és l’Amat. Alguns dels 365 aforismes del llibre són els següents:

2. Els camins pels quals l’Amic cerca el seu Amat són llargs, perillosos, poblats de consideracions, de sospirs i de plors, i il·luminats d’amors.

 

3. S’ajuntaren molts amadors per estimar un Amat que els infonia abundosos amors; i cadascun tenia per cabal el seu Amat i els pensaments agradables que d’ell concebia, pels quals sentia plaents tribulacions.

 

11. Amic foll, ¿per què destrueixes la teva persona i despens els teus diners, i deixes els delits d’aquest món i vas menyspreat entre la gent?

Respongué:

-Per honrar les honres del meu Amat, el qual és per més homes desamat, deshonrat, que no pas honrat i estimat.

 

17. Hi hagué debat entre els ulls i la memòria de l’Amic, car els ulls deien que és millor veure l’Amat que no pas recordar-lo, i la memòria digué que pel record l’aigua puja als ulls i el cor s’inflama d’amor.

 

24. Digueren a l’Amic:

-¿On vas?

-Vinc del meu Amat.

-¿On véns?

-Vaig al meu Amat.

-Quan estaràs amb el teu Amat?

-Tant de temps com estaran en ell els meus pensaments.

 

38. Demanaren a l’Amic per què era el seu Amat gloriós.

Respongué:

-Per tal com és glòria.

Digueren-li per què era poderós.

Respongué:

-Per tal com és poder.

-¿I per què és savi?

-Per tal com és saviesa.

-¿I per què és amable?

-Per tal com és amor.

 

39. Es llevà de matí l’Amic i anava cercant el seu Amat; i trobà gent que feia camí i demanà si havien vist el seu Amat. Li respongueren preguntant en quin moment el seu Amat s’absentà dels seus ulls mentals.

Respongué l’Amic i digué:

-Mai, dençà que vaig haver vist el meu Amat en els meus pensaments, no estigué absent dels meus ulls corporals, car totes les coses visibles em representen el meu Amat.

 

120. Deia l’Amic:

-Qui no tem el meu Amat, convé que temi totes les coses; i qui tem el meu Amat li convé audàcia i ardiment en totes les coses.

 

136. Deia l’Amic a la gent aquestes paraules:

-Qui vertaderament es recorda del meu Amat, oblida en les circumstàncies del seu record totes les coses; i qui totes les coses oblida per recordar el seu Amat, de totes les coses el defensa el meu Amat, i li dóna part de totes elles.

 

137. Demanaren a l’Amic de què naixia l’amor, i de què vivia, i per què moria. Respongué l’Amic que l’amor naixia del record, i vivia de la intel·ligència, i moria per l’oblidament.

 

176. –Digues, foll, ¿tens diners?

Respongué:

-Tinc Amat.

-¿Tens viles i castells i ciutats, comtats i ducats?

Respongué:

-Tinc amors, pensaments, plors, desigs, treballs, llanguiments, que són millors que imperis i regnats.

 

218. Lloava l’Amic el seu Amat, i deia que havia ultrapassat l’ “on”, car ell és allà on no pot atènyer l’ “on”. I per això, quan demanaren a l’Amic on era el seu Amat, respongué:

-És.

Mes no sabia on; però sabia que l’Amat és en la seva recordança.