L’església

En el seu sentit original, la paraula església fa referència al ‘poble de Déu’. L’Església és també l’edifici on els cristians es reuneixen per fer les pregàries i ritus col·lectius.

La catedral

És l’església principal d’una zona determinada, d’una ‘diocesi’, i és on exerceix el bisbe, el qual n’és el responsable. Normalment són edificis molt grans.

Les ermites

Són esglésis petites lluny de les poblacions, normalment enmig de muntanyes. Han estat habitades per ‘ermitans’, és a dir, monjos que porten una vida de retir i de pregària en solitut.

Els monestirs

Són edificis que acullen comunitats de monjos o monges dedicats a la vida de pregària. Sovint han estat centres de coneixement, ja que s’hi traduien i copiaven textos antics de saviesa.

Els elements i parts d’una església

-La nau central: és la zona central de l’església, on els fidels es reuneixen per fer les pregàries. A vegades hi ha naus laterals amb petites capelles.

-El presbiteri: és la part del davant de la nau central, i és on hi ha l’altar, damunt del qual es consagra l’eucaristia.

-La sagristia: és la cambra on el sacerdot es prepara abans de celebrar el culte.

-La cripta: és una capella subterrània que tenen algunes esglésies i onsovint hi ha algunes tombes.

-La pica: on hi ha l’aigua beneïda perquè els fidels facin la purificació fent el senyal de la creu després d’haver-se mullat els dits. És a l’entrada de l’església.

-La pica baptismal: el lloc on se celebra el baptisme.

-El campanar: On hi ha les campanes que antigament repicaven les hores i avisaven del moment de la missa i de esdeveniments importants. Encara es poden sentir en alguns llocs.

-El confessionari: una mena de cabina on el sacerdot escolta de forma privada a la persona que demana perdó per les seves faltes.

-Els vitralls: il·lustren la vida de Jesús o episodis de l’Antic Testament.