El Neo Darwinisme com a exemple de materialisme científic
Segons la ciència, la teoria de l’evolució de les espècies de Darwin es considera científica perquè es basa en la observació d’uns fets. Però el discurs del neodarwinisme actual va més enllà de la simple constatació d’uns fets, i utilitza la teoria de Darwin per negar i desvaloritzar la creença religiosa. Si mirem un programa sobre Darwin elaborat pel moviment neodarwinista, probablement veurem que acaba concloent que Déu no existeix; és a dir, més que limitar-se a constatar uns fets pretén imposar una creença, en aquest cas la de l’ateisme, basant-se en suposades proves científiques. El neodarwinisme és, per tant, una expressió del moviment anomenat cientificisme, també conegut com a materialisme cientific, que es basa en una visió materialista que redueix tota dimensió espiritual i de sentit del món a quelcom purament material i mancat de cap sentit trascendent.
L’enfoc de la religió no nega directament la teoria de Darwin, però sí que convida a un anàlisi de determinats factors que la teoria deixa sense explicar, i que sí que poden explicar-se en canvi desde una perspectiva religiosa. Darwin va observar uns fets: per exemple que les girafes que sobrevivien eren les que tenien el coll més llarg i podien arribar, per tant, als fruits dels arbres més alts i així sobreviure en èpoques de sequera; quan es reproduïen, les noves girafes que neixien ja ho feien amb el coll més llarg, perpetuant-se així la nova característica. D’aquí surt la teoria de les espècies, però aquesta teoria deixa sense explicar alguns fets impotants.
Per exemple, la teoria de Darwin no explica l’element atzar, el qual fa que un bon dia es produeixi una mutació genètica i que una girafa surti amb el coll una mica més llarg, mutació que passarà a la seva descendència. No explica tampoc perquè d’entre totes les espècies de primats només una va evolucionar; si, com postula el materialisme científic, tot és fruit de la casualitat, hauria d’haver passat ja que alguna altre espècie de primats hagués sofert una mutació genètica a l’atzar que li permetés evolucionar cap a l’estat humà, però això no ha passat en el curs de milions d’anys d’evolució. Perquè? L’atzar és així un element irracional que la teoria de Darwin no controla ni explica, però que en canvi és utilitzat amb convicció pels representants del neodarwinisme per fer afirmacions categòriques en contra de la fe religiosa.
Es pot concloure que tant la fe com l’ateisme es basen, en última instància, en un element irracional. La diferència és que la religió ja diu d’entrada que és una qüestió de fe, de creure o no creure, i que aquesta fe es pot reforçar en tot cas amb l’us de la raó. El cientificisme, que és un mal us de la ciència genuïna, en canvi, vol fer passar fe (atea) per ciència, i aporta suposades proves científiques, basades, com hem vist, en un element irracional no controlable ni mesurable. Diu que té proves que demostren que no hi ha Déu, però no les tenen, no es basen sino en una hipòtesi que no explica una sèrie de fets, com l’atzar, i que no pot provar si darrera d’aquest suposat atzar responsable de l’evolució hi ha la voluntat divina o no. L’atzar és així una premisa irracional que el neodarwinisme assumeix sense qüestionar-la, i a partir d’ella elabora la seva teoria. Per això es diu que el neodarwinisme substitueix el Déu Únic pel ‘déu atzar’.