Segons totes les religions del món l’Ésser suprem, a qui s’anomena amb diferents noms segons la religió (Déu, Yahvé, Al·lah, Brahman, Absolut, etc.), envia de tant en tant persones escollides per transmetre el seu missatge a la humanitat. Aquestes persones són els profetes, persones normals que un dia han tingut una experiència que ha transformat tot el seu ésser: un contacte directe amb la divinitat a través del que s’anomena una ‘revelació profètica’. En aquesta revelació l’Ésser suprem, d’una banda es dóna a conèixer a sí mateix i dóna respostes sobre les grans preguntes (el judici final, la vida eterna, etc.), i de l’altra anuncia un codi de conducta a seguir.

Al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut molts profetes, algunes tradicions diuen que n’hi ha hagut milers i milers. Molts profetes són els mateixos en les diferents religions, però canvien de nom. En les tradicions monoteistes es parla de ‘cicle profètic’ de la humanitat. Segons aquest concepte, tots els profetes formen una cadena ben ordenada, cada un arriba en un moment determinat de la història, i les prescripcions que aporta poden ser substituides per la següent revelació. Per exemple, es diu que Jesús era jueu i que va renovar el judaisme, ja que el missatge original de Moisès s’havia corrumput, donant neixement així al cristianisme. Jesús, seguint la revel·lació profètica que havia rebut (l’Evangeli original) va substituir antics comportaments, que ja no servien i que s’havien tornat rígids, per d’altres més adecuats al seu temps. Segons aquesta idea, aquesta renovació no és fruit del caprici personal del profeta, sino de la voluntat del Déu Únic, que és qui envia els profetes amb les seves revel·lacions. I segons l’última de les religions revelades, l’islam, el cicle profètic ja s’ha tancat amb Mahoma, conegut com el ‘segell de la profecia’, ja que es considera l’últim profeta enviat d’aquesta llarga llista.

La idea de la unitat entre tots els profetes i missatges revelats és, per tant, bàsica. Es diu que, en realitat, totes les religions de la humanitat són una de sola, que es va transformant i matitzant amb les successives revelacions a mesura que la humanitat evoluciona. I és que, si analitzem atentament els elements comuns a totes les religions veurem que, en realitat, cap religió anul·la o entra en conflicte amb l’anterior, sino que més aviat la confirma i actualitza. Els conflictes venen sempre d’interessos personals o de manipulacions del missatge original també interessades. Totes les religions són, per tant, valuoses, perquè totes venen de la mateixa font. I per això el diàleg interreligiós és tant important, ja que posa de manifest aquest comú denominador.