Com vam veure al primer trimestre, les grans preguntes han acompanyat desde sempre l’ésser humà, desde l’època primitiva fins a l’actualitat: quin és el sentit de la vida, què hi ha més enllà de la mort, perquè existeix el patiment, etc.

Aquestes preguntes són massa per la raó, la qual es veu desbordada alhora d’intentar respondre-les. Per això desde sempre l’ésser humà ha trobat la resposta a les grans preguntes en l’àmbit mitològic. Els mites li responien aquelles qüestions profundes sobre la vida i la mort que no podia respondre amb la simple raó.

Què són els mites? Són històries antigues, algunes més reals que d’altres, i algunes totalment inventades, que transmeten coneixements sobre les grans preguntes de la humanitat. Totes les cultures tenen mites propis, i si els analitzem a fons trobem que vénen a dir les mateixes veritats però explicades de forma diferent.

Els mites expliquen aquestes veritats de manera simbòlica. En el tercer curs aprofundirem en el tema del símbol; de moment, però, ens quedem amb la idea de que un símbol és quelcom que representa alguna cosa més, alguna cosa que no es pot explicar del tot amb paraules, ja que si es pogués explicar amb paraules ja no seria necessari explicar-ho de forma simbòlica.

Els grecs tenien varis mites per explicar el món. El poeta Homer, que va viure entre els segles IX i VIII a.C., va ser el primer que que va deixar escrits alguns d’aquests mites. En dues de les seves obres, la Ilíada i l’Odissea, n’hi trobem alguns que ens donen a conèixer les conviccions religioses dels grecs.