Tant la Bíblia com l’Alcorà recullen alguns dels fets de la vida de Jesús i el seu missatge. En la Bíblia quasi tota la informació que ens ha arribat sobre Jesús prové dels quatre evangelis continguts en el Nou Testament, que és la segona part de la Bíblia Cristiana. I en l’Alcorà trobem informacions de Jesús en diversos capítols (sures). L’Alcorà diu també que Jesús va rebre un llibre revel·lat: l’Injil, que correspondria a l’evangeli original desaparegut.

Els quatre evangelis

Els evangelis són escrits elaborats pels seguidors de Jesús. Es van escriure a través d’un llarg procés que va durar molts anys i en el qual van intervenir moltes persones. Es calcula que s’escrigueren entre els anys 70 i 100, per tant, bastants anys després de la mort de Jesús. La paraula ‘Evangeli’ és d’origen grec i significa ‘bona noticia’.

Així, els quatre evangelis són els següents:

EVANGELI DE MARC (Mc): és el més antic dels quatre; es calcula que va ser escrit cap a l’any 70 a Roma. El seu autor estava molt influït per l’apòstol Pere, i es va servir duna col·lecció de textos que narraven sobretot la vida de Jesús. El seu símbol és el lleó.

EVANGELI DE MATEU (Mt): es va escriure entre els anys 80 i 90, potser a Antioquia (Antakya, a la Turquia actual). Segons sembla, el seu autor és un cristià d’origen jueu que no va conèixer Jesús. El seu símbol és un home.

EVANGELI DE LLUC (Lc): escrit en grec entre els anys 80 i 90 per als grecs convertits al cristianisme. El seu autor estava molt influït per Pau. El seu símbol és un toro.

EVANGELI DE JOAN (Jn): va ser l’últim de ser escrit, entre els anys 90 i 110, probablement per un grup de deixebles que meditaven els ensenyaments de l’apòstol Joan. Potser els seus destinataris eren els cristians de la ciutat d’Efes (a l’actual Turquia). El seu símbol és una àguila.

Els evangelis sinòptics:

Tres dels quatre evangelis, els de Mateu, Marc i Lluc, són molt semblants, en alguns passatges pràcticament calcats, i per aquest motiu se’ls anomena evangelis sinòptics. Els autors dels evangelis de Mateu i Lluc van conèixer i utilitzar el text de Marc i es van servir d’una altra font que contenia paraules i discursos de Jesús, font que s’anomena ‘font Q’ i que està desapareguda.

Evangelis apòcrifs:

Hi ha altres evangelis anomenats apòcrifs. La paraula ‘Apòcrif’ vé del grec apókriphos, que vol dir ‘secret’, ‘ocult’. Són evangelis que presenten una altra versió del missatge i la figura de Jesús, que en alguns aspectes difereix de la doctrina oficial de l’Esglesia i que no han estat mai reconeguts per aquesta.

Alguns dels evangelis  apòcrifs més coneguts són l’Evangeli dels Natzarens i l’Evangeli de Tomàs. Un altre evangeli apòcrif significatiu és el de l’apòstol Bernabé, la tomba del qual està en l’actual illa de Xipre. L’Evangeli de Bernabé és utilitzat freqüentment desde fonts islàmiques, ja que en ell es presenta una visió de Jesús coïncident amb la de l’Alcorà; per exemple es presenta a Jesús com a home, no com a Déu, i com a precursor de Mahoma. En aquesta versió tampoc Jesús és crucificat, cosa que coïncideix també amb la visió que en presenta l’Alcorà.