Totes les religions tenen llibres sagrats a l’origen, considerats d’inspiració o revelació Divina, que han estat donats a la humanitat a través dels profetes. Recordem-los breument seguint l’ordre cronològic en què han anat apareixent les religions: de l’hinduisme, considerada la primera gran religió de la humanitat, destaquen els Vedes i el Bhagavad Gita; del budisme el Dhammapada i el Llibre tibetà dels morts (Bardo Thodol); del judaisme la Torà, que són els cinc primers llibres de la Bíblia en què s’explica la història del poble de Déu desde la creació fins a la mort de Moisès; del cristianisme la Bíblia, tant l’Antic Testament com el Nou Testament, que recull els fets i paraules de Jesús; de l’islam, l’Alcorà, considerat l’últim llibre revelat a la humanitat, que recull la revelació que Déu (Al·lah) va fer al profeta Mahoma (Muhammad) a través de l’àngel Gabriel, i el Hadit, que conté les paraules i fets del Profeta i que serveix de model per a la conducta dels musulmans, tot i que no té el mateix caràcter sagrat que l’Alcorà.

Els llibres sagrats no són llibres d’història, tot i que hi apareixin fets històrics, sino que s’han de considerar com a llibres de saviesa, que ens instrueixen sobre la dimensió espiritual del món i de l’ésser humà i a la vegada prescriuen un tipus de comportaments a seguir per tal d’arribar a la plena realització personal i espiritual.

Els llibres sagrats han estat els llibres més estudiats en la història de la humanitat, i vàries raons ho justifiquen: com vam veure en el primer trimestre, estudiar-los és estudiar-nos també a nosaltres mateixos. La història profètica té un caràcter altament simbòlic: és la història de l’ànima; és a dir, els fets i esdeveniments històrics relacionats amb els profetes que trobem recollits en els llibres sagrats, són arquetips o models que també trobem en el món que ens envolta i en la nostra pròpia vida. I per tant, estudiar-los ens aporta llum per veure la nostra situació en el món i ens dóna una pauta a seguir.

Ara bé, els llibres sagrats, apart de les prescripcions clares que no exigeixen interpretació, contenen també ensenyances que han de ser extretes amb un esforç d’interpretació. És a dir, apart de llegir-los o recitar-los, a més requereixen que hi reflexionem atentament i intentem veure’n l’ensenyança en relació a nosaltres mateixos i a la nostra vida.